Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, País Valencià, 1498 – València, 29/02/1568) va ser un religiós.
Fou bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543-1553) i Tortosa (1553-1560). Va ser elegit president de la Generalitat de Catalunya el 26 de novembre de 1559 en substitució de Pere Àngel Ferrer, per defunció. També és el màxim responsable de la creació del Bisbat d'Oriola la seva ciutat nadiua, la qual s'independitzà del Bisbat de Cartagena per motius polítics i lingüístics. El català es mantingué a Oriola com a llengua popular fins, almenys, el segle XVIII.
Era fill de Roderic de Lloaces i estava doctorat en ambdós drets a Bolonya i París. Va tenir un paper molt important en l'oposició de les Germanies; va ser inquisidor a València i a Barcelona.
Durant el seu mandat a la Generalitat, el recent coronat Felip II, continuà els enfrontaments amb la flota turca. Dins d'aquests episodis, el 29 de maig de 1560 el Duc de Medinaceli i virrei de Sicília, Joan de la Cerda i Silva, es derrotat a les costes mediterrànies. D'altra banda, la Generalitat creà el càrrec d'advocat fiscal, confirmat a les Corts de Barcelona (1599).
Posteriorment al seu pas per la Generalitat, va ser arquebisbe de Tarragona (1560-1567), de València (1567-1568) i patriarca d'Antioquia (1566). Va escriure l'obra De matrimonio regis Angliae (Bruges-1528), dedicat a l'emperador i en defensa de Caterina d'Aragó.
Bibliografia[]
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN: 84-412-0885-9 (Vol.2).