Fernando Martí i Tomàs (Xerta, 21/12/1851 – Buenos Aires, Argentina, 02/11/1925) va ser un empresari i comerciant.
A principis de la dècada del 1870, Fernando Martí juntament amb els seus germans grans Jaume i Ramon, van decidir emigrar cap a l'Argentina, com molts europeus del moment, tot buscant unes millors expectatives de vida. Allí fundà la localitat de Coronel Charlone el 30 de juny del 1908.
Negocis[]
Els germans es van establir a Buenos Aires i, l'any 1873 van fundar la companyia familiar "Martí Hermanos" amb la qual van arribar a exportar des d'Espanya olis d'oliva, vins, licors i conserves als principals països sud-americans, aconseguint amassarà una important fortuna. A més, Fernando es feu soci del senyor Álvaro Istueta que posseïa una fàbrica de calçat a Buenos Aires.
A partir del 1877 es va dedicar especialment al negoci de la fabricació de calçat, transformant la factoria i adquirint la totalitat de l'empresa. D'aquesta manera va crear la fàbrica de sabates i botins més gran de Sud Amèrica que comptava amb una plantilla de prop 1200 treballadors. Amb aquesta fàbrica va arribar a importar, a més de fabricar, el calçat més fi de l'època. Fins i tot fabricaven els baüls i les caixes de cartó que utilitzaven per emmagatzemar i distribuir la producció.
L'any 1910 va sufragar econòmicament les obres de reconstrucció del campanar[1] del seu poble natal, Xerta.
Fundació de Coronel Charlone[]
La tradició oral diu que per botes entregades per a l'ús de l’exèrcit Argentí, el govern li va atorgar 16.500 hectàrees de terra ubicades a l'interior de la província de Buenos Aires. En aquell lloc més tard va fundar el "Pueblo y Colonia Fernando Martí", conegut actualment com Coronel Charlone. Investigacions més recents sostenen que és molt probable que fos ell mateix qui adquirís aquelles terres per un preu baix amb la intenció d'invertir, ja que en aquella època ingressava al país una important quantitat d’immigrants que desitjaven instal·lar-se a la zona, pel que eren temps propicis per a la colonització. A més, entre les persones de bona posició econòmica circulava una eufòria pionera; molts desitjaven ser fundadors, crear un nou món.
L'any 1900 va passar per les seves terres el ferrocarril Buenos Aires-Pacífic, construint-se en aquell paratge l'estació dedicada al coronel italià Juan Bautista Charlone, que va morir en combat a la guerra del Paraguai. Al voltant de l'estació ferroviària es va construir la planta urbana del "Pueblo y colonia Fernando Martí" que amb el temps va passar a denominar-se com la seva estació.
Fernando Martí era sogre de Fortunato Anzoategui, empresari uruguaià d'origen basc que tenia negocis immobiliaris, pel que la seva empresa colonitzadora va parcel·lar i vendre, lo que després seria el nucli urbà de Coronel Charlone. A més es va encarregar de construir els principals edificis públics. Per això també es considera a Anzoategui com a cofundador de la localitat. El poble es va fundar el 30 de juny de 1908 i es va inaugurar oficialment el 23 d'abril de 1911.
Notes i referències[]
- ↑ El Restaurador (Tortosa) de 12/9/1910.