Fernando Bau Carpi (Tortosa, 26/05/1925 – Madrid, 04/12/1992) va ser un advocat, industrial i polític.
Fill de Joaquim Bau i Nolla i de Pilar Elisa Carpi Esteller el 1956 va casar-se amb María Jesús Aida García-Valdés y Periquet. S’ocupà de la direcció de la "fàbrica dels francesos"[1] de Tortosa, des de setembre de 1952[2] i al llarg de trenta anys.
Durant el franquisme va ser Procurador en Cortes por representación familiar durant dues legislatures per la província de Tarragona (1967-1971; 1971-1977). En les primeres eleccions legislatives del 15 de juny de 1977 va presentar-se per les llistes de Alianza Popular.[3]
Va escriure Crónica de veinte años. 1957-1977 (Imp. Cooperativa Gràfica Dertosense, 1991).
| « | El notorio retraso y estancamiento de la ciudad y comarca durante casi veinte años (1939-1959) algo tiene que ver con esa postura masoquista de la derecha. (...) No había recursos y la posguerra de por sí muy dura para todos los españoles, lo fue mucho más para las zonas marginadas del poder. | » |
— F. Bau, Crónica de veinte años (pàg. 52) | ||
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu l'article dedicat al seu avi Josep Bau i Vergés.
- ↑ Crònica de veinte años. 1957-1977; pàgina 48.
- ↑ Los 79 de Alianza Popular article del diari El País de 9 de juny de 1977.