Ilercavònia

Col·labora amb Ilercavònia. Et necessitem!

Ilercavònia és l'enciclopèdia lliure de les comarques centrals dels Països Catalans: Terres de l'Ebre, Matarranya i Ports-Maestrat.
Ja tenim 3.579 articles!

READ MORE

Ilercavònia
Advertisement

La de Federico Garcín va ser una fàbrica de mosaic o paviment hidràulic del carrer «Canvis» de Tortosa.

« (...) Modelos artísticos hechos exprofeso por los Sres. Escudé y Cerveto. (...). »

El Restaurador de 04/05/1914.

L'any 1928 va passar a ser la fàbrica de Juan Jardí.[1]

El procés de fabricació de la rajola hidràulica se fa peça a peça. S'utilitza una pasta amb aigua, barrejant pols de marbre blanc, ciment blanc, sorra i pigments. Este preparat s'aboca en un motlle que integra uns separadors de bronze o llautó encaixats en un marc. Cada espai s'omple amb el seu color corresponent. Com més tonalitats tingui el dibuix, més temps és necessari, per la qual cosa el cost augmenta. La capa decorada té uns 4-5 mm de gruix. S'afegeix una segona capa, d'un gruix similar, formada per una barreja de ciment gris i sorra, que té la funció d'absorbir l'excés d'aigua de la primera. Finalment s'acaba d'omplir fins als 20 o 25 mm que acostuma a ser el gruix de la rajola, amb el gros o capa de suport, constituïda per ciment gris, ciment comú i sorra, amb una textura més porosa per facilitar l'adherència en la seua col·locació. El motlle emplenat es col·loca sota una premsa que la comprimeix. Després se treu del motlle, se deixa assecar i se submergeix en aigua durant 24 hores. Per tal que el ciment quedi perfectament endurit, les rajoles es ruixen amb aigua i es guarden en una cambra humida durant 28 dies, que és el temps que tarda el ciment a endurir-se pel procés químic endegat gràcies a l'aigua. D'aquí rep el nom d'hidràulic.

Federico Garcín Trobat (1877 – III/1932),[2] casat amb Clotilde Ladrón de Cegama,[3] va ser també cap de l'estació del Carrilet de Campredó i després de la de Jesús i Maria (1931).[4]

Altres empreses semblants van ser la fàbrica de José Gimeno Mir[5] (establerta l'any 1903 al carrer de l'Estació), la de Francisco Curto Gas (carretera Simpàtica)[6] o la de Bautista Querol (successor de Pedro Fusté) al carrer Major d'Ulldecona.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Els arxius de la fàbrica de mosaics Joan Jardí (1932-1965) són a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre.
  2. Correo de Tortosa de 05/03/1932.
  3. Correo de Tortosa de 03/06/1922.
  4. Correo de Tortosa de 24/11/1931.
  5. A banda fabricant de pedra artificial. Altres foren Roé Hermanos, de Roquetes però en magatzem a Ronda dels Docks, Francesc Monsoriu (pl. dels Estudis), Manuel Barreno, Vicente Ballester Ferrer (davant l'actual residència Sant Miquel Arcàngel) o Agustín Pedrol.
  6. L'edifici que ocupaven els seus magatzems al carrer Teodor González l'ocupa actualment el restaurant Botànic (i abans la cafeteria El Tupí).
Advertisement