Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Antecedents[]
Amb la conquesta castellana del Regne de Granada i l'entrada dels Reis Catòlics a Granada (1492), s'encomanava al Cardenal Cisneros convertir els moros pacíficament a la fe cristiana per tal que no s'avalotaren.
La Pragmàtica del 12 de febrer de 1502 ordenava la conversió o expulsió de tots els musulmans de la Corona de Castella, tret dels mascles menors de catorze anys i de les femelles menors de dotze. La Corona d'Aragó no imposà el cristianisme als mudèjars fins a la fi de 1525.
Per tal d'evitar l'exili, la immensa majoria dels musulmans, tant de la Corona de Castella com de la Corona d'Aragó, optaren per la conversió al cristianisme, que va ser només nominal, ja que continuaren practicant l'islam.
La conversió forçada dels antics musulmans, i sobretot la por a noves sublevacions, va fer que molt prompte es dubtara de la sinceritat de la seua fe. També foren acusats de protegir i ajudar a la pirateria turca. Finalment, Felip III, decretà l'expulsió de tots els moriscos del territori començant pels de València (setembre de 1609) i seguint pels d'Andalusia, Múrcia i la vila extremenya d'Hornachos (gener de 1610), Catalunya (abril de 1610), Aragó (maig de 1610), ambdues Castelles i Extremadura (juliol de 1610), i ja el 1614 es decretava l'expulsió dels moriscos mudèjars de la vall murciana de Ricote, exceptuats fins aleshores pel seu suposat cristianisme sincer.
Expulsió dels moriscos de la Corona d'Aragó[]
L'ordre d'expulsió dels moriscos del Regne de València fou publicada pel marquès de Caracena i lloctinent de València, Luis Carrillo de Toledo, el 22 de setembre de 1609. Els preparatius secrets en els dies previs a la publicació de l'avís van consistir en el desembarcament d'alguns milers de soldats.
Els moriscos foren conduïts en llargues columnes fins als ports de Vinaròs, València, Dénia, Xàbia i Alacant. s'havien de pagar el passatge i es podien endur els béns.
El gener de 1610 s'havia expulsat 111.396 moriscos, i el 1612 la xifra havia pujat als 117.464, als quals cal sumar uns 5.000 que havien mort, 2.000 que havien fugit, i uns 500 que havien estat enviats a galeres, quedant al territori un màxim de 1000 famílies. El 29 de maig de 1610 s'encetava l'embarcament dels moriscs d'Aragó i Catalunya pel port dels Alfacs, i fins al 16 de setembre s'hi embarcaren 38.286 moriscos aragonesos i 3.666 catalans. L'expulsió es donà per acabada el 20 de febrer de 1614.
Conseqüències[]
La Corona d'Aragó concentrava dos terços dels moriscos peninsulars, unes dues-centes mil persones, i bona part de l'economia estava lligada a l'explotació agrària de la mà d'obra morisca. La supressió dels moriscos fou especialment dura per al Regne de València, que va perdre un terç de la seva població, moltes de les seues terres es van veure completament abandonades, i dos-cents nuclis de poblament no es varen reocupar mai més. Al regne d'Aragó les conseqüències van ser més moderades perquè la pèrdua hi fou menor, d'una cinquena part dels seus efectius (poc més de 60.000 persones). Menció a banda mereix l'expulsió de la reduïda comunitat morisca catalana, que segons els indicis més raonables afectà unes 4000 persones (3716 segons Henri Lapeyre; i 4180 segons Hernández Cardona), per la qual cosa no va generar conseqüències destacables.