L’esturió, científicament conegut com a Acipenser, és un gènere que inclou al voltant de 20 espècies entre les que hi ha l'esturió comú (Acipenser sturio).
És un peix solitari de llarga longevitat. Viu la major part de la seua vida al mar, però entra als rius per a reproduir-se. Assoleix la maduresa sexual quan arriba als 7-9 anys i les femelles produeixen entre 800.000 i 2.400.000 d'ous de color gris fosc que adhereixen sobre fons pedregosos.
Pot arribar a fer 5 metres de llargària i 400 kg de pes. Té un cos allargat de secció pentagonal –cobert de cinc sèries longitudinals d'escuts– i ventre de color blanc. Menja crustacis, mol·luscs, poliquets i peixets.
Es comercialitza fresc i congelat per a ésser menjat cuit al vapor, fregit, rostit, bullit i enfornat. Els ous serveixen per a elaborar caviar i cal recordar que des de l'any 2011 a Poblenou del Delta se'n produeix en una piscifactoria que els comercialitza amb la marca Tsar Nikolay.
L'espècie[]
L'esturió és una espècie emblemàtica dels principals rius europeus com el Rin, l'Elba, l'estuari de la Gironda (França), el Guadalquivir, el Tajo i l'Ebre, a la península Ibèrica. Malauradament se troba en perill crític i s'ha posat en marxa un programa europeu de recuperació dedicat a esta espècie.
Alguns documents antics afirmen que al segle XV la construcció de l'Assut de Xerta va causar seriosos problemes a l'esturió –i a d'altres espècies migradores com la saboga– ja que no els permetia migrar riu amunt. La seua àrea de reproducció va quedar des de llavors limitada als darrers 57 km del sistema fluvial. Així les àrees de fressa es van situar a la secció superior d'aquesta zona, entre les localitats de Bítem i de Xerta, al Baix Ebre.
| « | Un esturión. Se ha pescado uno frente a Cherta, en la pasada noche, con las redes para las alosas, del peso de unas cuatro arrobas. | » |
— La Verdad (Tortosa) de 09/05/1896 (pàgina 3). | ||
| « | En el Ebro, a la altura de la Masía Gasol, fue pescado por D. Carlos Zaragoza, particular amigo nuestro, un soberbio esturión que pesaba más de 30 kilogramos. Le felicitamos por tan buena pesca. | » |
— Heraldo de Tortosa de 10/06/1924 (pàgina 3). | ||
Degut a una pesca intensiva a l'estuari i al mar, i a la disminució del nombre d'àrees de fressa, les poblacions d’esturió es van anar debilitant, especialment entre el 1926 i el 1946.
| « | Ayer tarde, dos aficionados a la pesca, pescaron en el Ebro, a poca distancia del puente del ferrocarril, un esturión que pesaba 70 kilos y medía 2 metros. Los afortunados pescadores llámanse Juan Gorrea y Bruno Sol. | » |
— Heraldo de Tortosa de 03/06/1929 (pàgina 2). | ||
Aquesta disminució va acabar amb la desaparició de l'esturió al baix riu Ebre a mitjans del segle XX. Des del 1965, no hi ha dades de captures d'adults mentre que la darrera captura d'un juvenil és de l'any 1970. Des de 2024 a les Terres de l'Ebre s'estan duent a terme nous alliberaments, més enllà del projecte LIFE-MigratoEbre que va permetre la millora de la connectivitat ecològica del tram final del riu Ebre i una primera reintroducció de l'espècie. Anteriorment, com a part del projecte, el març de 2019 van arribar a les instal·lacions de l'IRTA, a la Ràpita, 4 exemplars d'esturió, de 12 anys, cedits per l'Associació francesa MIGADO per a estudiar-ne l'adaptibilitat al riu.[1]
Projecte LIFE - MigratoEbre[]
- Rampa de peixos de l'assut de la Central nuclear d'Ascó de 10 metres d'ample i 50 de llargada amb un desnivell del 3,5% i un cost de 93 mil euros (va entrar en funcionament el setembre de 2017 però se va inaugurar oficialment el 15/06/2018).
- Connectivitat assut de Xerta[2][3] (2024)[4] i Pantà de Flix (pendent)
- Reintroducció:
- - 1r alliberament;[5] 44 exemplars (21-12-2023)[6] d'un any i mig[7]
- - 2n alliberament, fora ja del Projecte LIFE-MigratoEbre; 50 exemplars (dimecres 11/12/2024), procedents de França.
- - 3r alliberament; previst per al 2025.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Esturions Ebre (YouTube)
- ↑ La primera rampa va construir-se l'any 2008.
- ↑ Resolució TES/794/2020, de 24 de març, de declaració d'impacte ambiental del Projecte constructiu d'ampliació i millora de la rampa de peixos a l'Assut de Xerta, promogut per l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre i tramitat per l'Agència Catalana de l'Aigua, al terme municipal de Xerta (DOGC, núm. 8.103, de 03/04/2020).
- ↑ La nova rampa té una longitud de 236 metres, una amplada útil de 8 metres i un pendent del 2,7%. Conclosa a finals de juny va entrar en funcionament el 14 d'octubre de 2024.
- ↑ Els 45 esturions que s'alliberaran al riu Ebre ja han arribat al centre IRTA de la Ràpita; article publicat per aguaita.cat el 12/12/2023.
- ↑ L'esturió torna al riu Ebre després de més de 50 anys; article publicat per aguaita.cat el 21/12/2023.
- ↑ Els exemplars se desplaçaren al litoral ebrenc i durant la primavera de 2024 no van tornar i no s'espera que ho facin fins d'aquí uns 15 anys (c. 2040).
- Dos pescadors del delta de l’Ebre localitzen esturions reintroduïts pel projecte LIFE MigratoEbre; article publicat per aguaita.cat el 09/04/2025.
- Vegeu: Correo de Tortosa de 10/10/1899 i La Verdad (Tortosa) de 11/10/1899; La Verdad (Tortosa) de 27/02/1901, de 08/05/1901 i de 17/08/1901; El Tiempo de 09/08/1911; Correo de Tortosa de 10/06/1924 i de 19/07/1926; i l'article "La pesca del Esturión en nuestro río" de Juan Llanes publicat per Heraldo de Tortosa de 08/06/1935.
Enllaços externs[]
- Esturió comú a Viquipèdia.