Esteve de Garret (Tortosa, ? – VII/1523) fou ardiaca de Tortosa i president de la Generalitat de Catalunya (1515-1518).
Fill d'Otó Francesc de Garret i de Maria de Garidell.[1] Se l'hi atribuïen vincles familiars amb Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI.
Va ser rector de Gandesa al voltant de 1499; procurador d'Alfons d'Aragó a l'arquebisbat de Tarragona el 1513 i se li atribueix haver estat prior de Flix.
A la seva estança al front de la catedral de Tortosa va construir la capella del sant sepulcre i obsequià a la Seu tortosina amb el reliquiari conegut amb el nom dels Serafins, obra de començaments del segle XVI, perduda arran de la Guerra Civil Espanyola.
Sembla que va ser oficial de la inquisició coincidint amb el seu mandat a la Generalitat, tal com es desprén d'un encàrrec fet als advocats dels tres estaments durant les Corts de Lleida (1515). Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1515. Havia estat oïdor de comptes en el trienni 1497-1500, acompanyant a Pedro de Mendoza.
Notes i referències[]
- ↑ Pares també d'Elionor de Garret que va casar-se amb Joan-Miquel Boteller.
Bibliografia:
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents; Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN: 84-412-0884-0.
- Els Garret i la capella de l'Assumpció de la Catedral de Tortosa Joan-Hilari Muñoz i Sebastià.