L'Església Nova és un edifici inacabat d'estil neoclàssic situat a la Ràpita. Juntament amb la Glorieta va ser declarat monument històric d'interès nacional el 1984.[1]
La construcció s'emplaça al sud de la població –actual carrer Sant Isidre 128– ocupant un espai de 569 metres quadrats. Les obres, que s'iniciaren vers el 1780, es van interrompre vuit anys després. Malgrat el nom amb el que se coneix hi ha qui creu que el seu ús podria haver sigut més aviat de caràcter civil, potser Palau del Governador o Llotja. Altres però ho desmenteixen i confirmen el seu destí religiós. L'església Nova recorda la façana del Panteó de Marins Il·lustres, concebut inicialment com a església de la Purísima Concepción de la població militar de San Carlos a San Fernando (Cádiz).[2]
La de la Ràpita segurament és el testimoni més destacable de la ciutat, i centre mercantil, que el rei Carles III (1716-1788) va intentar construir prop del gran port natural dels Alfacs.
Descripció[]
L'edifici fet amb maó és de planta quadrada (23,75 metres de costat) i se configura per un espai central de creu grega al voltant del qual i de forma simètrica s'articulen altres dependències. A la seua façana principal de dos cossos destaquen quatre columnes jòniques de grans dimensions –dos a cada banda de l'accés principal entre les quals se situa una fornícula– sobre una base de carreus de pedra. Els angles frontals estan emmarcats amb pedra.
Entre els anys 2006 i 2011 van realitzar-se unes obres d'adequació amb la finalitat de posar en ús l'edifici. El projecte dissenyat per l'arquitecte Josep Lluís Ginovart, va ser aprovat l'any 1995 per la Comissió de Patrimoni de Catalunya.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Decret 94/1984, de 22 de març (DOGC, número 432, de 9/5/1984).
- ↑ La Nova i Reial Població de Sant Carles de la Ràpita (1780-1794). Noèlia Borràs Matamoros (La Ràpita, 1981). Cossetània Edicions. Imp. Anfigraf. ISBN: 978-84-9034-337-1.