L'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu està situada al cim de la muntanya homònima, part de la serra de la Vall d'Àngel, a dos quilòmetres al sud-est de la població. És una construcció del segle XVII, amb arquitectura renaixentista i decoració barroca.
Aquest conjunt està qualificat com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.
Arquitectura[]
Església d'una nau coberta per volta de canó amb creuer i cúpula sobre petxines, amb tres capelles per banda entre els contraforts comunicades per arcades, i llunetes. L'absis és rectangular cobert també per volta de canó. La teulada és de dos vessants, i sobre el transsepte, la teulada, de dos vessants també, s'eleva, per cobrir la cúpula. Té cor alt, sagristia i cambril, des d'on es venera la imatge de la Mare de Déu.
Façana amplia on la cornisa segueix la línia del cobert de dos vessants. Portada de mig punt motllurada amb les dovelles decorades amb angelets i la clau amb la Mare de Déu, emmarcada per pilastres amb capitell dòric, que suporten un entaulament –ordenat a la manera clàssica on en el fris alternen tríglifs i mètopes decorades amb rosetes–, sobre el qual descansa una fornícula apetxinada i emmarcada per pilastres també dòriques i amb el fust acanalat, coronada per un frontó; i per damunt, una finestra per donar llum a la nau.
Junt a l'església s'eleva la torre campanar, quadrada, amb una obertura en cada costat en el cos de les campanes, i sobre ell, un altre cos més prim, amb les mateixes obertures, sostingut per mènsules, amb funció d'arcbotants, i que podria ser obra de l'arquitecte Joan Barceló.
A un costat de la plaça de l'ermita hi ha l'hostatgeria.