L'Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Vinaròs també està dedicada a Sant Sebastià, patró de la ciutat.
L'ermita està situada al cim del Puig de la Misericòrdia, a 6 km de la població. També se la coneix com a ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Sebastià, ermita de Sant Sebastià, o ermita dels Sants Patrons. S'hi celebra la festivitat de Sant Antoni.
En el temple, la Mare de Déu té dedicat l'Altar Major, i Sant Sebastià i Sant Antoni, tenen cadascú una capella lateral.
En el mateix lloc hi havia una ermita dedicada a Sant Antoni abans del segle XV, on també es venerava a la Mare de Déu, i on els veïns dels pobles dels voltants anaven de romeria. En el segle XVI el recinte va ser fortificat i l'ermita va ser reformada, i en el segle XVII es reedifica l'ermita.
En el segle XVIII (1715-1721) va ser ampliada i modificada, afegint el creuer, presbiteri i sagristia, col·locant nous altars i decorant profusament l'interior. En 1733-1734 Francesc i Ignasi Vergara realitzaren el retaule major. Entre 1760 i 1763 es construeix el cambril de la Mare de Déu i entre 1826 i 1827 Joaquim Oliet va realitzar la decoració al fresc de la nau, amb la confecció de setze pintures.
Entre 1996 i 1998 van restaurar-se les pintures murals.
Arquitectura[]
El conjunt, tancat amb un mur, està sormat per l'ermita, flanquejada per la casa de l'ermità i per l'hostatgeria, amb una àmplia plaça amb dos pous, al front.
L'hostatgeria té una porxada coberta amb volta de creueria molt rebaixada amb claus sortint.
La planta del temple és de creu llatina, amb arquitectura neoclàssica d'orde compost. Té una àmplia nau de 7,20 m coberta de volta de canó amb llunetes, amb dues capelles laterals de 3,10 per 4,10 m entre els contraforts, creuer amb cúpula sense tambor ni llanternó, presbiteri de capçalera recta, amb sagristia i cambril al darrere, aquest últim també cobert per cúpula. Als peus de l'església, sobre l'entrada, se situa el cor.
A l'interior, Joaquim Oliet decora les voltes, les petxines de la cúpula i les llunetes, amb un programa iconogràfic relacionat amb la Mare de Déu. En la volta de la nau es representen escenes marianes del Nou testament (La Nativitat de Jesús, La fugida a Egipte, L'Epifania i La Presentació del Temple); en les petxines del creuer, figures femenines de l'Antic Testament, que simbolitzen la Mare de Déu (Judit, Jael, Rut i Míriam); i en les llunetes, figures bíbliques, tant masculines com femenines (Abraham, Jacob, Noè, David, Ester, Dèbora, Rebeca i Abigail).
La façana presenta una senzilla porta adovellada de mig punt, i per damunt, una finestra, un rellotge de sol, i en la cornisa, una espadanya.