L'epidèmia de còlera de 1885 va ser un dels brots de còlera (una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats per un bacteri) que va afectar a Espanya. No va estar exempta de polèmiques, tant per la utilització de vacunes, creades pel Dr. Jaume Ferran i Clua, com per les normes per a combatre l'enfermetat, així com per les polítiques utilitzades per abordar-la.[1] El còlera va ser sols una de les enfermetats contagioses que afectaren el país, també ho feu el xarampió.
Va arribar per primer cop a la península Ibèrica l'any 1833. El 1834 l'epidèmia amb el focus originat a Barcelona, va causar la mort de 3.344 persones a la ciutat. Durant el segle XIX diversos brots afectaren també al País Valencià o les Balears. L'epidèmia del 1854 a la capital catalana, amb 6.419 morts va donar els arguments definitius per a l'enderroc de les muralles i la creació de l'Eixample com a model de ciutat higiènica. A Madrid va renovar-se el sistema de sanejament d'aigües i va crear-se el Canal d'Isabel II. L'epidèmia de còlera de 1885 va ser la més mortífera del segle amb 120.000 víctimes mortals a la part oriental de la península Ibèrica i amb el 28% dels morts corresponents al País Valencià.[2] És a més la més documentada per la premsa.[3]
Arran d'esta epidèmia de còlera l'alcalde de Tortosa, Pepe González, com a mesura de control i contenció, prohibí el 21 de juliol l'accés pel cèntric pont de barques de gent dels pobles de les rodalies amb focus de malaltia (a Roquetes[4] ja havien mort més de 60 veïns). El pas del riu Ebre s'havia de fer amb embarcacions aigües avall de la ciutat. En compliment però de les disposicions del Gobierno civil el capità Mariano de Cossío de la Guàrdia Civil volia fer complir les ordres de lliure circulació dictades des de Tarragona[5] però l'alcalde González amb dos agents municipals armats i un grup d'empleats de consums barrà el pas del pont. Assabentats també s'anaren afegint grups de ciutadans. Malgrat les amenaces inicials, al vespre, el capità acabà retirant-se.[6]Entre el 16 de juliol i l'1 de setembre de 1885 el còlera causà la mort de 487 tortosins, 201 veïns del nucli urbà.[7]
Anys més tard, l'estiu de 1890,[8] va produir-se una segona epidèmia de còlera que afectà la població més humil i durant la qual destacà la labor humanitària del bisbe Aznar.
Infecció[]
- Se'n contagia només l'espècie humana.
- La transmissió és per contagi directe (aigua de beguda, la llet o altres aliments contaminats, especialment el peix).
- Les deposicions dels malalts contenen molts vibrions i la manca d'higiene, la desnutrició i la manca de mesures sanitàries facilita el contagi.
Notes i referències[]
- ↑ Correo de Tortosa de 18/6/1885 i de 23/6/1885.
- ↑ La Verdad de 3/6/1885 sobre Burjassot.
- ↑ La Verdad de 16/6/1885: “la epidemia colérica ha experimentado un considerable aumento en las provincias de Murcia y Castellón…”; La Verdad de 17/6/1885; La Verdad de 26 i de 27/06/1885; La Verdad de 07/07/1885.
- ↑ La Verdad de 18/7/1885 (pàgina 2).
- ↑ Governador civil: Fernando Santoyo Osorio. D'acord amb un Real decreto de 14-10-1885 posteriorment va ser nomenat "Gobernador civil de Logroño" (Gaceta de Madrid, núm. 288, de 15/10/1885).
- ↑ La Verdad de 22/7/1885, pàgina 2.
- ↑ Vegeu entre altres La Verdad de 18/7/1885 (pàgina 2).
- ↑ Correo de Tortosa de 19/6/1890 (pàg. 1).