Emilio Palomo Aguado (Santa Cruz de la Zarza, província de Toledo, 11/10/1898 – Estats Units, s. XX)[1] va ser un escriptor i polític.
Exercí com a periodista a Madrid i de la mà de Marcel·lí Domingo i Sanjuan es va convertir en director de El Pueblo (1917). Els seus primers articles daten del 1916 i suposaren enfrontaments amb El Restaurador però també detencions.
Casat amb Rosa Maria Ascot[2] tingueren dos filles: Enriqueta i Maria Aurèlia Palomo Ascot.[3]
Empresonat a la Presó Model de Madrid, amb el Comitè Nacional Revolucionari com a conseqüència de la fallida Insurrecció de Jaca (desembre 1930), va compartir presó amb part del Comitè Revolucionari republicà, format per Garzón Bas, Ángel García, Just Aedo, Jesús del Río, Ángel Galarza, Luis Hernández Alfonso, Antonio Sánchez Fuster, Carles Castillo, Niceto Alcalá Zamora, Largo Caballero, Fernando Brisuel, Fernando de los Ríos, Miguel Maura i Casares Quiroga.
Durant la II República va ocupar diferents càrrecs públics, arribant a ser Ministre de Comunicacions. Fou nomenat governador civil de Santander[4] i després governador civil de Madrid el juny de 1931.[5]
Va ser elegit diputat per Toledo en les eleccions del 16 de juny de 1931 com independent en les files del Partit Republicà Radical Socialista. A les files d'aquest partit va ocupar algunes subsecretaries i va arribar al càrrec de Ministre de Comunicacions en el Govern de la República, presidit per Martínez Barrio -del 8 octubre 1933 al 16 de desembre de 1933-. Militant ja de Izquierda Republicana va ser reelegit diputat per Toledo en les eleccions del 16 de febrer de 1936.
Presidí també el Tribunal de Comptes des del 25 de juny de 1936 fins el 29 de març de 1940.
Durant la Guerra Civil Espanyola la seua família es refugià a Tortosa.
Exiliat a Mèxic, va ser membre de la Delegació mexicana de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE) que presidia Indalecio Prieto i de la qual va cessar al gener de 1940 després de posar-se al descobert la sostracció de joies dels "paquets" del iot Vita.[6]
Després de passar per Mèxic va viure exiliat a Cuba però la va abandonar en triomfar la Revolució de Fidel Castro (1959). No n'hi ha dades relatives a la seua estada als Estats Units.
Un carrer de la seua localitat natal porta el seu nom.
Notes i referències[]
- ↑ Segons l'Ajuntament de Santa Cruz Emilio Palomo va nèixer al carrer Huete número 7 de Santa Cruz de la Zarza el 12 d'octubre de 1896 i hauria mort a Miami (Florida) cap al 1968. Segons Jorge Domingo Cuadriello (La Habana, 14/07/1954) al seu llibre El exilio republicano español en Cuba (Siglo XXI, 2009) Palomo va morir a Miami el 12/02/1964.
- ↑ Rosa Maria Ascot Rico era filla del republicà tortosí i metge homeòpata Felip Ascot Benet († 05/01/1898; La Verdad de 05/01/1898) i de Rosa Rico de Pedrola.
- ↑ Vegeu la notícia del naixement d'Aurèlia Palomo a Heraldo de Tortosa de 3/7/1931 i Correo de Tortosa número 3.033 de 4/7/1931 (Registre Civil).
- ↑ Gaceta de Madrid, número 107, de 17/4/1931.
- ↑ Gaceta de Madrid, número 165, de 14/6/1931.
- ↑ Actes de la JARE: 24 de 31-01-1940, 28 de 06-02-1940, 31 de 14-02-1940, 34 de 19-02-1940, 38 de 24-02-1940 i 39 de 28-02-1940; Archivo Carlos Esplá-Archivo General de la Guerra Civil Española.
Bibliografia disponible[]
- Evocacions 36-38. La Guerra Civil des de Tortosa. Josep Subirats i Piñana, 1989. Imp. GRAFICUR. Dipòsit Legal: T-2789-1989. ISBN: 978-84-404-5909-1.
- Tortosa, front de guerra. Josep Subirats i Piñana. Columna-Tresmall, 1996. ISBN: 84-8300-184-5.
- Entre Vivències. Josep Subirats Piñana. Viena, 2003. ISBN: 84-8330-201-2.
Enllaços externs[]
- Wikipedia (castellà)