L'Eixample és un barri cèntric de Tortosa nascut a partir del segle XIX arran de l'enderroc de les muralles del sud de la ciutat i separat del barri del Temple, per la línia del ferrocarril. Cal aclarir però que aquesta distinció és de caire modern perquè el que ara s'anomena Eixample, és ja de fet l'Eixample del Temple.
| « | [1887] I Agost.- Acorda l'Ajuntament derrocá la muralla del carré de la Unió.[1] | » |
— Ramon Vergés, Espurnes de la llar. | ||
La zona, pròxima a l'actual Ajuntament de Tortosa, ha acollit tradicionalment despatxos d'oficines i comerç minorista (plaça Alfons, carrer Teodor González, carrer Cervantes). Històricament havia concentrat bona part de l'activitat del comerç de l'oli (cases Bau, Ballester, etc). Entre les primeres construccions l'antiga fàbrica de farines de J. Pons –1870– enderrocada a finals del 1989.
El barri és el principal accés cap a la urbanització de la Simpàtica i l'Hospital Verge de la Cinta.
S'hi troba també la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), un col·legi concertat (1945),[2] la seu de Creu Roja, la Cambra de Comerç de Tortosa, i, entorn a la plaça Alfons, les oficines centrals de la banca representada a les Terres de l'Ebre: la Caixa,[3] BBVA, el Santander i Banc Sabadell.[4] Al barri també hi ha l'aparcament soterrani de la plaça Alfons XII (1990)[5] i s'hi poden trobar establiments de restauració i d'allotjament[6] però s'han perdut els edificis d'espectacles que hi havia concentrats; els més recordats encara avui el Cinema Coliseum (el Coli; enderrocat el 1972) i el Cinema Fèmina encara d'empeus.
Patrimoni arquitectònic[]
- Refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola. Construït sota el talús del barri del Garrofer-Santa Clara.
- Casa Facund Segarra (1907).
- Casa Salvador Brunet i Sala (1915-16).
- Banc d'Espanya (1934-35; actual seu de la UNED)
- Casa Albacar.
- Antic convent de les Serves de Jesús[7] (1904-1908; arq. Joaquín de Rucoba)
- Casa Bau (1912-1913).
- Cases de la fàbrica de farines de Pons (1881-1887).
- Vil·la Mercè o casa de les torretes (1889).
- Casa A. Ballester. Durant molts anys seu del Centre del Comerç.
- Casa J. Ballester.
- Casa Algueró (arquitecte J.M. Franquet).
- Clínica Sabaté (1915-1916; vegeu l'article Primitiu Sabaté i Barjau) i casa Borràs.[8]
- Casa Homedes[9] –arquitectura de postguerra–.
- Casa Bernat Grego.
Carrers del barri[]
- Avinguda Generalitat de Catalunya – Cervantes[10] (abans del 1905 de l'Estació) – Despuig – carrer Teodor González (abans del 1918 carrer Unió al ser l'enllaç entre la part antiga i moderna de la ciutat) – Ramon Berenguer – República Argentina (anteriorment Campomanes) – Plaça Alfons XII – Genovesos i Sant Joan Baptista de la Salle – Ronda de Reus – Ricard Cirera – Sant Ildefons – Màrtirs de 1640.
Vegeu també[]
- Baluard de la Mitja Lluna
- Portal de Sant Joan del Camp i Portal del Temple
- Sant Joan del Camp
- Altres barris de la ciutat: Remolins, Sant Jaume, barri del Castell, el Rastre, Santa Clara, el Temple, Ferreries, Raval de Falcó, Sant Llàtzer, Raval de la Llet, Grup del Temple
Notes i referències[]
- ↑ Des del 1918 és el carrer Teodor González.
- ↑ El Col·legi de la Consolació. Encara abans al barri va edificar-se el Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes, la Salle (1904-1957), al solar de l'actual edifici Orleans.
- ↑ El juny de 1935 "la Caixa" inaugurava la seua oficina en aquest lloc (casa Pallarès). L'entitat havia arribat a Tortosa el setembre de 1918 instal·lant-se al carrer de l'Àngel.
- ↑ I també el Banc Popular (Santander des del 2019) fins que va desaparèixer.
- ↑ Durant les festes s'inaugurava la desafortunada reforma d'este espai que ja n'havia viscut d'anteriors, com per exemple el 1947. En els propers anys és d'esperar una nova remodelació integral que la faci oblidar.
- ↑ L'Hotel Berenguer IV va ser inaugurat el 1969 i reobert l'any 2002. Anteriorment a l'Avinguda Generalitat hi va haver l'Hotel Victòria des del 1944 a primers dels 70 del segle XX. I abans encara l'Hotel París de Rosendo Guasch.
- ↑ La comunitat religiosa va abandonar la ciutat l'estiu de 2018 després de 122 anys.
- ↑ Durant l'any 2021 l'edifici, que tampoc conserva la fesonomia original, se rehabilita íntegrament i se li dona el nom de residencial Joan Fraga Pascual-Rosa Molluna [Gil].
- ↑ El juny de 1954 va convertir-se en seu de la sucursal de la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Tarragona.
- ↑ La segona gran reforma moderna del carrer Cervantes, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Felip Carles (Tortosa, 1969) i de Lourdes Rubio (Puigcerdà, 1986), s'inicia el febrer de 2022.
