Ilercavònia
Advertisement

L'Ebre des del castell de Miravet

L'Ebre (Iberus Flumen, en llatí) és el riu més cabalós de la península Ibèrica, l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Naix al vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 910 km i 83.093 km² de conca fins a la Mediterrània on desemboca tot formant un ampli delta de 500 km2.

Recull les aigües dels rius del vessant meridional del Pirineu (Arga, Aragó, Gàllego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya).

A la seua desembocadura l'any 1983 la Generalitat de Catalunya va crear el Parc Natural del Delta de l'Ebre. És la zona humida més important de Catalunya i la seva superfície total és de 7.736 hectàrees.

Els paratges que travessa l'Ebre a Catalunya van ser escenari d'una de les batalles més importants de la Guerra Civil Espanyola, la Batalla de l'Ebre.

Naixement[]

Tradicionalment s'establia al manantial de Fontibre (del llatí Fontes Iberis, "fonts de l'Ebre"), a Cantàbria, a 880 m d'altitud. Actualment es fixa a les fonts del riu Híjar, a la serra de Peña Labra, a 1.980 m, ja que l'aigua que brolla a Fontibre és una surgència de l'Híjar.

Recorregut[]

Entre d'altres, l'Ebre passa per Miranda de Ebro, Haro, Logronyo, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagó, Saragossa, Casp, Mequinensa, Faió, Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Garcia, Móra d'Ebre, Miravet, Benifallet, Xerta, Tivenys, Aldover, Tortosa, Amposta, i Deltebre-Sant Jaume d'Enveja.

El riu atravessa les comunitats autònomes de Cantabria (on naix), Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya (on desemboca). A més a més la seua conca hidrogràfica abarca territoris del País Basc (gairebé la totalitat de la província d'Àlaba).

Problemàtica mediambiental[]

La disminució del cabal, la introducció d'espècies (60-80% de la població), la problemàtica de nous transvasaments, els focus contaminants[1][2] (antiga Inquinosa de Sabiñánigo,[3] abocaments del Pantà de Flix...) o la manca de sediments causada per les preses hidroelèctriques que hi ha al curs fluvial (Mequinensa, Riba-roja d'Ebre, Flix, etc) i que han frenat el creixement del Delta que es veu amenaçat per l'erosió marina, la subsidència (enfonsament de la plataforma deltaica) o la intrusió salina.

Espècies autòctones[]

« “Ayer fue pescado en Cherta un corpulento esturión que pesó seis arrobas y media. Cuando fueron a apoderarse de él pugnaba por romper las almadrabas donde estaba prisionero. En el mercado de aquella villa se vendió ayer a peseta la libra de esturión. En esta ciudad [Tortosa] se recibió un trozo del pescado en cuestión, y dicen los que lo probaron que estaba delicioso.” »

El Tiempo (Tortosa) de 19/08/1911 (pàg. 2).

Espècies invasores[]

  • El silur, la perca americana, la lucioperca, el cranc americà, el musclo zebra, el cargol poma (2009), el cranc blau, la cloïssa asiàtica (corbicula fluminea), etc.

Transvasaments[]

Actualment hi ha 8 transvasaments en funcionament que són els següents:

  1. Ebro-Besaya: és reversible, data de 1982, comunica l'embassament de l'Ebre amb la conca del Saja-Besaya al nord. La seva funció es garantir el subministrament a l'àrea industrial de Torrelavega.
  2. Alto de Tornos-Capçalera del Cerneja (Nela): escassa entitat, abasteix petites poblacions de la Conca del Nord de Santander, (Cantàbria).
  3. Cerneja-Ordunte: situat al riu Cerneja, transvasa cabals de l'embassament de Ordunte per abastir Bilbao, data de 1961.
  4. Zadorra-Arratia: situat a la capçalera del Zadorra, abasteix Bilbao a través del salt de Barazar.
  5. Alzania-Oria: situat a la capçalera del riu Alzania, afluent del riu Araquil, té escassa entitat, i es destina a la producció hidroelèctrica, data de 1927.
  6. Carol-Ariége: situat a França, aprofitament hidroelectricitat. Torna els cabals.
  7. Siurana-Riudecanyes: situat al riu de Siurana, Tarragona, està destinat a usos agrícoles i urbans.
  8. Ebre-Camp de Tarragona: abastiment urbà i industrial de Tarragona, 55 hm3 el 1997.

Illes fluvials[]

Des de la desembocadura i riu amunt es troben: l'Illa de Sant Antoni - Illa de Buda - Illa de Gràcia - Illa de Sapinya - Illa de Vinallop - Illa de la Xiquina - illa - Illa d'Audí (Bítem) - illa - illa - Illa del Nap (al nord de Benifallet) - Illa del Galatxo (Móra)

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Más de veinte sustancias peligrosas contaminan el agua, los peces y el lecho del Ebro, article del diari Público publicat el 14/08/2016.
  2. Prohibido comer peces: alerta por la contaminación en tres afluentes del Ebro, article pel diari Público publicat el 24/02/2019.
  3. Una obra pública contamina más de 300 kilómetros de ríos del Pirineo a Tarragona; article del diari Público publicat el 30/12/2015.
  4. El viaje ilegal de la angula: del Guadalquivir a los mercados de China, article del diari El País de 08/03/2017.
  5. L'any 2014 l'IDECE va obtenir 784.289 euros per a desenvolupar el projecte LIFE+ Nature:MIGRATOEBRE, que té un pressupost d'1.568.574 euros i que té com a principal objectiu recuperar l'esturió de l'Ebre –desaparegut des dels anys 70 dels rius peninsulars–, així com la millora de les poblacions d'anguila o lamprea i la restauració de la connectivitat ecològica del riu a les Terres de l'Ebre.

Enllaços externs[]

  • Viquipèdia
  • Padre Ebro, reportatge de la sèrie España, entre el cielo y la tierra (00:53:00) emès per primer cop l'any 2013. Nota: El reportatge té imatges ja antigues com la dels castells de Flix o d'Ascó abans de les intervencions que s'hi han fet; de la catedral de Tortosa, encara amagada, o del Trabucador amb la línia elèctrica ja desmantellada. També fa alguna afirmació equivocada i mostra algunes imatges desordenades i errònies (per exemple se confon Jesús amb Roquetes).
Advertisement