- La Biblioteca de Catalunya manté entre els seus fons 6 manuscrits que pertanyen a la Catedral de Tortosa. La documentació emmagatzemada ingressà durant la guerra civil, a través de la campanya de salvament de manuscrits i fons documentals.[1] Més de nou anys després de les peticions aprovades pel Ple de l'Ajuntament de Tortosa el 4 d'abril de 2016 encara NO s'han retornat.
Dipòsits de Guerra – Depósitos de Guerra[]
Logotip de l'Arxiu Capitular de Tortosa.
Sembla mentida però encara avui en dia –i més de 75 anys després– la Biblioteca de Catalunya manté emmagatzemats, entre els seus fons, sis manuscrits que en tota probabilitat pertanyen a la Catedral de Tortosa: dos llibres litúrgics del segle XIV i quatre documents comptables dels segles XV i XVI.
I si bé és cert que l'Arxiu Capitular de Tortosa (ACTO) va inaugurar el 18 de maig de 2012 les obres de remodelació que durant alguns anys el van mantenir tancat cal no oblidar l'existència de l'espai del propi Arxiu Diocesà (ADTO) al Palau episcopal en aquesta "anècdota", per si de cas.
La documentació de la Seu de Tortosa conservada a la Biblioteca de Catalunya[2] ingressà durant la guerra civil, a través de la campanya de salvament de manuscrits i fons documentals. La valuosa tasca tingué noms propis a Tortosa com Joan Cid i Mulet, el pintor Ignasi Mallol i Agustí Duran (Cervera, 1887-Barcelona, 1975), o mossèn Eduard Solé Lleixà. Entre els dipòsits, ja coneguts, hi hagué per exemple Poblet, el Monestir de Pedralbes (Barcelona) o Viladrau.
La pràctica totalitat dels documents ingressats foren retornats immediatament després de la guerra amb excepcions autojustificades amb les "condicions de treball particularment difícils en què degué actuar el personal de la Biblioteca en aquells dies" i la manca d'inventari.
No va ser fins l'any 2004 quan una descripció més detallada dels documents en qüestió va deixar entreveure que havien d'haver pertangut al fons de la Catedral de Santa Maria de Tortosa.
El Bisbat de Tortosa coneixedor de la la seua existència cap al 2011 va interessar-se pels documents de la mà del canonge arxiver Mn. Josep Alanyà i del president del Capítol Catedralici Mn. Josep Mª Tomàs però sense obtenir resposta. Gairebé el mateix ens ha passat a nosaltres ja que, a data d'avui, els Serveis Territorials del Departament de Cultura s'han limitat a donar-nos una resposta asèptico-assertiva a la simple interpel·lació que els hem fet sobre l'afer que ens ocupa i en la que ens van oferir la possibilitat de "concertar una visita" amb el director dels serveis territorials, i la possibilitat de "conèixer en detall quina és la política d'Arxius", a la vegada que ens recorden el caràcter autònom de l'equipament nacional "que compleix estrictament els requisits de conservació, permet l'accés als seus fons amb garanties i destaca especialment per la seva política en l'àmbit de la digitalització i difusió"[sic]. La de coses que es poden fer amb més de 7 milions de pressupost i desenes de treballadors, i la de coses que es podrien fer a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre amb menys.
I encara que aquesta no és una qüestió punyent, com ho va ser durant massa anys el descarat assumpte dels Protocols Notarials, tampoc hauria de passar a ser una qüestió sense interès, i molt menys sense importància, que la té. Qüestió de coherència, entre Tarragona i Salamanca; qüestió de respecte a la tasca dels homes i dones que van salvar el nostre patrimoni enmig del perill pensant que alguna vegada tornaria a casa sa i estalvi.
| « | "A les primeres de juny, vam fer el nostre primer viatge a la Tortosa en guerra. La impressió de desolació, de soledad i d'angoixa que aquest primer retorn a la ciutat que jo tant estimava em produí, em veig incapaç avui de transcriure-la. El viatge es féu amb les màximes precaucions. Feia una lluna d'estiu, magnífica, gairebé insolent. (…) A la costa de Soldevila, els reflectors del servei de reconeixença enemic ens obligaren a prendre el camí de Sant Llàtzer. En travessar els primers carrers de Caputxins, l'ànima em va caure als peus en adonar-me dels estralls causats per l'aviació. La major part dels edificis de la carretera del Cementiri eren muntanyes de runes. (…) ens va caldre deixar el camió a l'Esplanada dels quarters de la Simpàtica i realitzar l'evacuació per les escaletes del Rastre, a força de braços (…). Afortunadament, portàvem amb nosaltres una mitja dotzena de xicots (…) fou gràcies a ells que ens fou possible omplir una bona camionada d'objectes religiosos conservats al Col·legi de Sant Lluís. (…) L'oficial (…) semblava complagut que li buidéssim l’edifici, la major part del qual es trobava encara amb llargues rengleres de llibres, bon nombre de pintures religioses, tota la imatgeria procedent de la Catedral i els ornamentals del Capítol.
Quan feia escassament mitja hora que havíem començat (..) les bombes incendiàries ens obligaren a interrompre la nostra tasca (…). (...) quan el bombardeig fou passat els xicots que ens acompanyaven començaren de bell nou a carregar imatges, fent la pujada per les escales del Rastre fins que el camió fou suficientment aprofitat. Les primeres lluors de l'alba ens sorprengueren de retorn, passada la costa de Soldevila." |
» |
— La Guerra civil i la revolució a Tortosa: 1936-1939 de Joan Cid i Mulet. | ||
El 8 i 12 de novembre de 1938 es van fer els darrers viatges de salvament –que no de trasllat– del patrimoni històric. Avui 26 de febrer de 2016 no caldrà dir que convidem tant als grups municipals de l'Ajuntament de Tortosa com als nostres diputats a intervenir, i als Serveis Territorials de Cultura encapçalats pel Sr Ferran Bladé a què actuïn a favor dels interessos de Tortosa i de la Vegueria de l'Ebre fent possible una devolució indefugible.
El fons no retornat[]
1-LLIBRES LITÚRGICS:
- Ms. 2320 Matutinari dominical, primera part: De Tempore; escrit probablement per a la catedral de Tortosa (cf. f. 288v). Acèfal. S. XIV.
Pergamí, 289 f., 480 x 335 mm. Al f. 29v caplletra sense acolorir representant el naixement de Jesús, petits dibuixos en els reclams d'alguns quaderns; caplletres alternades en blau i vermell. Notació quadrada sobre línia vermella i groga. Enquadernació: pell sobre fusta amb cantoneres metàl⋅liques. Procedència: ingressat durant la Guerra civil (signatura antiga ms. 2854).
- Ms. 2321 Saltiri litúrgic, escrit per a la catedral de Tortosa. Àpode. S. XIV.
F. 1-6v: Calendari. F. 7-199v: Saltiri. F. 200-222r: Himnari F. 222v: Ofici de la Mare de Déu: "Incipit Officium Beate Marie".
Pergamí, 232 f. (f. f. 226), 400 x 280 mm. Caplletres alternades en blau i vermell; al f. 7, gran caplletra B i orla; rúbriques en vermell. Notació musical quadrada sobre línia vermella i groga. Enquadernació: pell sobre fusta. Procedència: ingressat durant la Guerra civil (signatura antiga ms. 2859).
2-DOCUMENTACIÓ COMPTABLE:
- Ms. 4341 Liber primus rationum Ecclesiae Dertusensis; en català. 1488-1517. 300 f., 405 x 290 mm. Lletra humanística cursiva. Enq. badana.
- Ms. 4703 Racionale aniversariorum veterum, de la Seu de Tortosa. En català i llatí. [1460 i ss.]. Gran foli. Enq. coetània.
- Ms. 4704 Liber 3º rationum Ecclesiae almae Dertusensis. En català. 1552-1588. Gran foli. Enq. coetània.
- Ms. 4705 "Libre cinquè de caixa" de la Seu de Tortosa. En català. 1553-1572.
- 4705/2 "Taula ...", índex onomàstic; 300 x 200 mm.
- 4705/1 Libre de caixa. Gran foli.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Dels ingressos de la campanya de salvament durant la Guerra civil també cal citar la documentació d'administració dels Col·legis de Sant Domènec i Sant Jordi de Tortosa, 1542-1835 (llibre racional i llibres d'alumnes).
- ↑ El primer director de la Biblioteca de Catalunya Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887-1982) va visitar, segons ell mateix, l'Arxiu Capitular de Tortosa l'any 1914, l'agost de 1915, i el setembre de 1916 (vegeu: Sobre biblioteques i bilioteconomia. Jordi Rubió i Balaguer. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. Vol. XII; ISBN: 84-7826-627-5). La premsa local se fa ressò de la seua visita, i també la de Ramon d'Alòs-Moner i de Dou, l'estiu de 1916 (El Restaurador, número 2.364, de 24/07/1916).