Diòcesi de Tortosa

La diòcesi de Tortosa (en llatí: Dioecesis Dertosensis) és una diòcesi a cavall del sud de Catalunya i el nord del País Valencià.

Limita al nord amb la diòcesi de Lleida, a llevant amb l'arxidiòcesi de Tarragona i la Mar Mediterrània, a ponent amb l'arxidiòcesi de Saragossa i la diòcesi de Terol, i al sud amb la diòcesi de Sogorb-Castelló. Té uns 290.000 habitants (2008).

Extensió i ordenació territorial

Té una superfície d'uns 5.900 km². Hi pertanyen de forma total les comarques del Baix Ebre, el Baix Maestrat, el Montsià, la Ribera d'Ebre, els Ports, la Terra Alta, i part de les comarques de l'Alt Maestrat (Catí i Tírig), el Baix Camp (Colldejou, Pratdip i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant), i el Priorat (la Bisbal de Falset, Cabassers, Capçanes, la Figuera, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar i la Vilella Baixa).

El territori de la diòcesi històrica de Tortosa va ser objecte de retallades territorials importants el darrer segle, fruit de l'intent d'adaptar les diòcesis als límits provincials civils. Se van perdre desenes de municipis (uns 3.000 km²) i milers d'habitants.

La diòcesi actual està dividida en tres zones pastorals: Nord, Centre i Sud, amb 7 arxiprestats (Ribera d'Ebre-Priorat, Terra Alta, Baix Ebre, Delta litoral, Montsià-la Tinença, els Ports-Maestrat i Baix Maestrat). Té 141 parròquies, totes territorials, 70 amb rector resident i 71 administrades per preveres des d'altres parròquies.

Límits abans de la gran retallada

Antiga diòcesi de Tortosa — L'extensió antiga i l'actual (de més fosc)

La diòcesi de Tortosa de principis de segle va ser molt retallada entre 1957 i 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb-Castelló, de resultes del Concordat del 1953 i de l'intent d'adaptar les diòcesis als límits provincials. Posava fi a la presència al Matarranya el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum -Sarragossa i altres- del 2 de setembre de 1955 (de resultes d'aquest Saragossa perdia l'emplaçament d'Olocau del Rei a la província de Castelló i agregava Mequinensa i Faió fins aleshores adscrits a la Diòcesi de Lleida). Així mateix el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial "De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis", de 31 de maig de 1960, desmembrava del territori de la Diòcesi de Tortosa les parròquies dels arxiprestats de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser (s'exceptuaren Catí i Tírig).

Així doncs a banda dels municipis que actualment la integren, s'hi comptava:

Maials (Segrià). Amb la seua pèrdua, la diòcesi de Tortosa dixa de ser present a la província de Lleida.
Arenys de Lledó, Calaceit, Cretes i Lledó d'Algars (Matarranya). Amb la seua pèrdua, la diòcesi de Tortosa dixa de ser present a l'Aragó.
Les comarques senceres de l'Alt Maestrat, l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa i el municipi de Fanzara, a l'Alt Millars. La retallada es deu a la creació del bisbat de Sogorb-Castelló, amb què la diòcesi de Tortosa se reserva només el nord de la província de Castelló malgrat haver estat present en tots els territoris de domini lingüístic català/valencià d'aquest terç del País Valencià.

Hi van haver algunes modificacions poc abans de la creació del bisbat de Sogorb-Castelló:

Olocau del Rei (Ports), que pertanyia a l'arxidiòcesi de Saragossa, va passar a pertànyer a la diòcesi de Tortosa a partir del 1956.
Betxí (Plana Baixa), que curiosament pertanyia a la diòcesi de Terol, va ser agregada breument (1956-1960) a la diòcesi de Tortosa.

De la mateixa manera la diòcesi de Sogorb perdia –1960– les parròquies pertanyents a la província de València, les quals foren agregades a l'arxidiòcesi de València. Betxí, que va pertànyer a la diòcesi de Terol, també va ser agregada a Sogorb-Castelló.

La seu

Per a més informació, vegeu l'article principal sobre la Catedral de Tortosa

L'Església Catedral de Santa Maria, situada a Tortosa vora el Palau Episcopal, ostenta el títol de Basílica. L'absis exterior, la girola amb el doble deambulatori, el presbiteri i les tres naus destaquen clarament pel seu estil gòtic elegant, refinat i, fins i tot, tècnicament atrevit. El 31 de maig de 1347 va col·locar-se solemnement la primera pedra al bell mig de l'absis i el bisbe morellà Gaspar de Punter consagrà la catedral gòtica l'any 1597.

Des del 26 d'agost de 2015 amb l'enderroc dels edificis que l'amagaven la Seu ha quedat oberta al riu Ebre.

El bisbat i els sacerdots

Els bisbes de Tortosa tenen el privilegi d'usar solideu vermell, cardenalici, concedit pel Papa Adrià VI, que fou bisbe d'aquesta diòcesi (1516-1522).

Els preveres diocesans són 133, dels quals 91 exerceixen el ministeri a la diòcesi i 6 en altres diòcesis. El nombre de sacerdots emèrits, col·laboradors molt necessaris, però sense responsabilitats, és de 36. N'hi ha, també, 2 diaques permanets. Hi viuen 3 comunitats religioses masculines, amb 11 religiosos, i 1 Institut de Vida Secular, masculí, amb 4 preveres. Les comunitats religioses femenines són 31: 11 de vida contemplativa, amb, 93 religioses, i 20 de vida activa, amb 187 religioses.