El desembarcament carlí de la Ràpita, també conegut com l'«Ortegada», va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de les Illes Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.
El complot[]
El general Ortega, amb el suport del cardenal i arquebisbe de Toledo, Cirilo de Alameda y Brea (1781-1872), el pretendent Carles Lluís de Borbó i de Bragança i el seu germà Ferran de Borbó i de Bragança, així com alguns militars i funcionaris, va embarcar tres mil homes de les guarnicions situades a les Balears amb destinació a les proximitats del Delta de l'Ebre amb la intenció de provocar la revolta de diverses casernes a Catalunya i forçar l'abdicació de la reina Isabel II. Prèviament, el general havia estat informat per elements carlins que la reina abdicaria en el moment que diverses unitats s'unissin a la revolta. Tanmateix, el 14 de març de 1860, el general Ramon Cabrera, des de Londres, havia adreçat un escrit a Carles VI en què desaconsellava la seua participació per considerar que no tenia cap possibilitat d'èxit i perquè era una acció no dirigida pel partit carlista.
El desembarcament[]
Sense informar els soldats dels motius de l'expedició i amb el coneixement de molt pocs oficials, van desembarcar a l'Ampolla i a la Ràpita el 2 d'abril, havent patit abans un intent de motí per part de la tropa, que sospitava de les intencions del general Ortega. Les forces se van tornar a agrupar a Amposta i el mateix dia, després del desembarcament, se van dirigir cap a la ciutat de Tortosa.
El descontentament creixent va fer que el matí del dia 3, a l'altura de la Creu del Coll (Freginals), diversos oficials es neguessin a continuar l'expedició si no se'ls donaven explicacions. Sospitant les intencions de l'expedició, el coronel Rodríguez Vera va llençar crits a favor de la reina i del govern i la tropa va respondre de forma gairebé unànime. Llavors el general Ortega va creure necessari realitzar una arenga a favor del pretendent carlí. L'animadversió dels oficials i la tropa a les pretensions del general van ser immediates, cosa que va obligar el pretendent carlí a fugir cap a Ulldecona per evitar les ires de l'exèrcit. Només alguns suboficials van donar suport a Ortega, però la majoria de l'exèrcit se va negar a marxar sobre Tortosa, fent crits a favor d'Isabel II.
El dia 4 la tropa expedicionària es revoltà i obligà a fugir el general Ortega, que es reuní en el camí cap a Ulldecona amb diversos militars i amb el pretendent i el seu germà, alertant-los del fracàs de l'aixecament. Continuant la fugida, el general Ortega fou capturat a Calanda. Jutjat per un tribunal militar en Consell de Guerra el 17 d'abril a Tortosa, va ser condemnat a mort per alta traïció i afusellat el matí següent.[1]
El pretendent Carles Lluís de Borbó i el seu germà Ferran van ser també capturats per la Guàrdia Civil el 21 d'abril a Ulldecona. Se'ls va portar a Tortosa on se van reunir amb el general Joaquín Elío y Ezpeleta (Pamplona, 1806-Pau, França, 1876). A la capital de l'Ebre els Infants van signar la seua renúncia al tron d'Espanya i als seus drets dinàstics el 23 d'abril. El govern publicaria poc després un reial decret d'amnistia general (1 de maig)[2] i els prínceps i Elío van ser posats en llibertat i conduïts a Portvendres (França).
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ A Tortosa existeix la poterna del general Ortega.
- ↑ Real decreto concediendo amnistía á todas las personas procesadas, sentenciadas ó sujetas á responsabilidad por cualquiera clase de delitos políticos cometidos desde la fecha del Real decreto de 19 de Octubre de 1856 (Gaceta de Madrid, núm. 123, de 02/05/1860). Vegeu també la Real órden disponiendo que los Tribunales del fuero ordinario procedan á la declaración y aplicación de la amnistía, con preferencia al despacho de todos los demás asuntos (Gaceta de Madrid, núm. 125, de 04/05/1860).