Dertosa

Dertosa és el nom d'una ciutat de la Hispània romana que correspon a l'actual ciutat de Tortosa. La localitat conserva una important col·lecció epigràfica (moltes de les seves inscripcions foren registrades per Emil Hübner i recollides en el Corpus Inscriptionum Latinarum II) i restes arqueològiques com ara columnes granítiques que se conserven a l'exterior de la Suda, o restes ceràmiques custodiades dintre de la col·lecció de l'Ajuntament de Tortosa. La Catedral de Tortosa, que segons tots els indicis ocupa l'emplaçament del fòrum, conserva dos inscripcions als soterranis del refectori visitable des de desembre del 2007. Altres inscripcions encara romanen reaprofitades com a elements de construcció sigui en cases com la del carrer Ciutat número 10, en l'annex del palau episcopal gòtic o en el castell de la Suda.

Hom classifica Dertosa com una ciutat del tipus mitjana-petita (no més de 12 Ha), com Bàrcino. Molt lluny de les 70 o 80 Ha d'extensió de Tàrraco. A partir de la numismàtica se sap que en època de Juli Cèsar Tortosa esdevé municipium. Dertosa fou una ciutat comercial, aspecte determinat per la seva configuració geogràfica vora el riu Ebre: port marítim i fluvial. La ciutat forma part de la via Augusta i el seu nom es pot trobar en els quatre vasos de Vicarello entre INTIBILIM (Traiguera?) al sud i SUBSALTUM (que estaria al peu del Coll de Balaguer) al nord, camí de Tàrraco. Existeix un tram visible de la via Augusta al municipi del Perelló (Baix Ebre) a 30 quilòmetres de la ciutat.

En la veïna localitat de Bítem hom hi va localitzar el 1910 la vil·la romana de Barrugat i en el límit del terme en la finca agrícola de la Palma, i ja en el municipi de l'Aldea (antiga pedania de Tortosa), s'hi localitzà l'any 2007 un gran campament romà de la Segona Guerra Púnica. Un altre jaciment romà és el de la vil·la de Casa Blanca un assentament rural dels segles I al V dC situat a la riba dreta de l'Ebre, al terme de Jesús (població adscrita a Tortosa). La localitzada l'any 2005 a Riba-roja d'Ebre, la vil·la dels Emportells al sud de Móra d'Ebre i l'existent vora la torre de la Carrova a Amposta completen ara per ara el mapa d'antigues vil·les de la vall de l'Ebre.

Menció a banda mereix citar les pedreres de la Cinta, properes a la ciutat i explotades des dels temps dels romans (vegeu l'article Jaspi de Tortosa).

L'arqueologia

Les excavacions arqueològiques davant de la catedral van deixar al descobert durant l'estiu de 2016 una muralla romana del segle III de més de 40 metres de longitud (i de 2,45/2,80 m d’ample construïda amb la tècnica d'opus africanum per la seua cara exterior) i una plaça alt imperial que juntament amb el podi trobat al subsòl de l’annexa Hospitalitat de Lourdes (2013), que correspon a un temple del segle I, situen en aquest lloc el fòrum. En aquestes excavacions també va aparèixer una factoria de garum, les muralles del segle XIV guanyant espai al riu, les restes d'una casa del segle XVI o vestigis de l’antiga Turtuxa. L'any 2019 els treballs arqueològics van continuar –durant un temps– amb la finalitat de museïtzar este espai i construir la nova plaça del davant de la catedral i el febrer de 2020, al recinte de l'antic Balneari d'en Porcar, mig quilòmetre al nord de la Seu, se localitzava un mausoleu de planta rectangular (s. IV dC), fet amb encofrat de morter de cal i pedra (amb una tercera tomba lateral secundària de tegulaes), que podria indicar la ubicació de la necròpolis de Dertosa.

Anteriorment va excavar-se un gran edifici del s. I-II dC al carrer Sant Felip Neri (2009); la necròpolis romana del carrer Montcada, on en l'actualitat s'aixeca l'edifici de les delegacions de la Generalitat de Catalunya, o també la plaça de la Cinta, durant els anys vuitanta.

El port de Dertosa

La importància del port de Dertosa recau en la seua situació ja que es trobava en el punt de connexió entre la Mediterrània i l'Ebre, l’únic riu navegable fins a l'interior peninsular, i és que per llavors el transport de mercaderies es realitzava majoritàriament per mar o per riu, malgrat una xarxa de comunicacions terrestres, com ara la Via Augusta.

Podria ser que la ciutat disposés d’un port fluvial apte per a vaixells de poc calat –no localitzat– i d'un altre de marítim. Cal no oblidar que vora Dertosa, a la costa de l'Ebre, el submarinista tortosí David Lapiedra i Mora localitzava l'any 1968, a Cap Roig (l'Ampolla), el que era el millor cep d'ancora romana de l'Estat. Amb un pes de 250 kg (154 x 26 x 25 cm) i amb la inscripció G IVL CAMPESTER F va ser traslladat el 1969 al Museu Naval de Madrid. El Museu de Tortosa en té però un altre de petit (52 x 9 cm) donat pel mateix descobridor.

En època romana, el riu Ebre és navegable des de Dertosa fins Vareia –a la desembocadura del riu Iregua, a l'est de l'actual Logronyo– i l'intens comerç afavoreix l'aparició de ports com el de Caesaraugusta (Saragossa), que era el principal enclavament redistribuïdor al centre de la vall tant de mercaderies procedents de l'interior (blat, fusta, ferro, pells, lli, llana, etc) com de la costa (àmfores de vi, salaons, ceràmiques, marbres, joies...). Situades a l'angle nord-est del fòrum, les seves instal·lacions portuàries s'estenien per la riba dreta del riu, aprofitant el caràcter tranquil de les aigües de l'indret i comptaven amb un gran edifici, destinat probablement a funcions d'emmagatzematge, entre altres.

És interessant anotar que a l'antiga Dertosa es veneraven, entre altres, divinits com Càstor i Pòl·lux, herois grecs que tenien el poder d’enviar vents favorables i salvar els mariners nàufrags, i el déu romà Mercuri, protector dels mercaders.

Epigrafia

Làpida funerària de la barca o de Porcia Euphrosyne

Aquesta estela funerària recollida per Emil Hübner (1834-1901) amb el número 4.065 del Corpus Inscriptionum Latinarum estava emplaçada a les muralles del castell de la Suda. Sense cap dubte és l'estela funerària romana més bella d'Espanya i n'existeixen còpies a altres museus. L'original forma part de la col·lecció permanent del Museu de Tortosa i va ser restaurada l'any 2012. La inscripció sota el relleu de la barca diu:

«	D(iis) M(anibus) / AV(li) CAECILI / CVBICLARI / PEREGRE / DEFVNCTI / PORC[I]A EVPH[R]OSY/NE M[A]RITO / OPTIMO / POS[V]IT	»

També es localitzava al castell de la Suda la següent inscripció que els companys herculans (sodales herculani) li dediquen a Marcus Sallustius Fèlix mort a l'estranger (peregre defuncto): M SALLVSTIO / FELICI PEREG/RE DEFVNCTO / SODALES / HERCVLANI

Espai arqueològic Cota zero

L'antiga església de Sant Domènec que forma part del conjunt dels Reials Col·legis fou la seu del Museu de Tortosa entre 1910 i 1997. Reconvertida des del 2007 en saló noble de la ciutat va continuar acollint algunes inscripcions romanes fins que l'any 2022 se van dipositar a l'espai arqueològic Cota 0. Se transcriuen a continuació:

L·MVNNIO / L(uci) F(ilio) GAL(eria) / PLACIDO / ĪĪVIR·FLAMINI / ROM(ae)·ET·AVG(usti)/ EX·TESTAM(ento) / PORCIA L(uci) F(ilia)/ PLACIDA M(arito)

Localitzada l'any 1900 al voltant de la Catedral de Tortosa. En ella hi diu: A Luci Muni Plàcido fill de Luci, de la Tribu Galèria, duumvir, flamen de Roma i d'August (li erigí la seva esposa) Porcia Plàcida per disposició testamentaria.

L·MVNNIO·L·F / GAL·PLACIDO / ĪĪVIR·FLAMINI / ROM(ae)·ET·AVG(usti)/ L·MVNNIVS / PLACIDVS·EX / TEST(amento)·PATRIS

Localitzada amb l'anterior en ella hi diu: A Luci Muni Plàcido fill de Luci, de la Tribu Galèria, duumvir, flamen de Roma i d'August. Luci M. Plàcidus (el seu fill) erigí esta làpida per disposició testamentària dels seus pares.

M·AELIO·M(arci)·F(ilio) / GAL(eria)·GRACILI / QVAESTORI·LEG(ato) / AVGVSTI / DERTOSANI·PATRONO

Localitzada vora la Catedral, al carrer Costa de Capellans, diu així: A Marc Aeli Gràcili, fill de Marco, de la Tribu Galèria, qüestor i llegat augustal. Els dertosans (dediquen aquesta làpida) al seu patró.

Una quarta inscripció prové de la desapareguda església de Sant Nicolau del barri de Remolins de Tortosa, on fou reaprofitada. Està dedicada a Caius Cassio Nigro, fill de Cai, de la tribu Galèria al qui li dedica Caius Cassius Avitus: C(aio) CASSIO C(ai) F(ilio)/ GAL(eria) NIGRO / C(aius) CASSIVS AVITVS / PATRI OMNIBVS / HONORIBVS / FVNCTO DE SVA / PECVNIA / POSVIT. Feta en jaspi de la Cinta.

Altres inscripcions de la col·lecció museogràfica municipal

Inscripció procedent de la casa del canonge Navàs vora la Catedral de Tortosa. Conservada parcialment forma part de la col·lecció permanent del Museu de Tortosa i s'hi pot llegir: D(is) M(anibus) / L(ucius) NVMISIVS LIB/ERALIS MIL(es)/ CL(assis) PR(raetoriae) RAVENN(atis) / III MART(e) STIP(endiorum) XIII / NAT(ione) CVRSICAN(us) / M(arcus) DID[IVS POL/IO HERES ET COM/MANIP(ularis) ET GELLIA / EXCITATA] [...], és a dir, als déus Manes de Luci Numisius Liberalis, soldat de l'armada pretoriana de Ràvenna, del trirrem Mart, XIII anys de servei, de nacionalitat corsa. Per disposició testamentària (li dedica) Marcus Didius Polio, hereu i commanupular (soldat/company de la mateixa maniple) i la seva muller Gellia Excitata.

Una altra petita inscripció provinent de Castell de Sant Joan i dedicada al déu Pan, per l'èxit de les legacions fetes en el Concili de la Hispania Citerior: PANTHEO TVTELAE / OB LEGATIONES IN / CONCILIO P(rovinciae) H(ispaniae) C(iterioris) / APVT ANTONINVM / AVG(ustum) PROSPERE / GESTAS

En les excavacions de la cripta del Temple de la Reparació, el setembre de 1901, es van localitzar les següents inscripcions al carrer de la Mercè-carrer del Vall:

[? SERENO D]IO M(arci) F(ilio) SERANO / [ANN](orum) XIIII / [SERAN]VS PALVDINVS / [… A]MERIA C(ai) F(ilia) SERENA / [MA]TER

[IMP](erator) [CAES](ar) [M](arcus) AVR(elius) CARVS P(ius) F(elix) / [AV]G(ustus) P(ontifex) M(aximus) T(ribunicia) P(otestate) P(ater) P(atriae) COS(abrev de consul) PR(o)/[COS(formant proconsul)] INV[ICTVS] NOB]ILISS[IMVS] / […] VITA R(ei publicae) DERTOSANAE / [DEDI]T CVRANTE [FLA]MINIO / [PR]ISCO IVRIDICO TOTIVS PRO[V](inciae) / [TARRAC]ONENENSIS CLARISSIMO ET / VIRO

A banda hi ha les dos inscripcions que van aparèixer l'any 2010 en les excavacions del carrer de la Mercè.

Inscripcions edifici carrer Ciutat (casa Estupinyà)

Situades en un edifici que ocupa el número 10 del carrer Ciutat i el número 2 del carrer Oliver:

MERCVRIo / AVG(usto) / SACRVM / P(ublius) CORNELIVS / FRONTINVS / SEVIR AVG / D.S.F.C

Inscripció votiva situada al carrer Ciutat número 10. Les inicials finals gairebé pràcticament no són visibles actualment i podrien haver-se identificat de forma errònia doncs hi podria dir: P(ecunia) S(ua) P(osuit). Traducció: Consagrat al déu Mercuri August (li dedicà) Publius Corneli Frontí sevir augustal.

THEOPOMPO / SEVIRO AVG(ustali) PRIMo / AEDILICI(i) IVRIS / IN PERPETVVM

Inscripció al carrer Ciutat. A Teopompo, sevir augustal primer, perpetu de dret edilici.

IMP(eratori) CAES(ari) DIVI / HADRIANI FIL(io) / DIVI TRAIANI PART(hici) N(epoti) / DIVI NERVAE PRON(epoti) / T(ito) AELIO HADRIANO / ANTONINO AVG PIO / TR(ibunicia) POT(estate) COS(abrev. de consuli) DES(ignato) ĪĪ / R(es) P(uplica) DERTOS(anorum) / CVRANTE LEGATO / M BAEBIO CRASSO F(uncto) / LEGATIONE GRATVIT(a)

Situada al carrer Oliver cita a l'emperador Antoní Pius (138-161). Marc Baebi Crasso enviat com a ambaixador davant l'emperador Antoní Pius per a resoldre problemes de la seva ciutat, haurà de pagar-se personalment les despeses que això va suposar.

La tercera inscripció del carrer Ciutat número 10, malgrat estar mutilada en tot el seu costat dret es pot llegir: M PORCIO M(arci) [F GAL] / TERENTIA(no) / HVIC VNIVERSV[S] [ORDO] / AEDILICIOS ET DV(umvi)/RALES HONOR(res) DE[crevit] / M(arcus) PORCIVS THEOP[OMPVS?] / PATER

Inscripcions Catedral de Santa Maria

Situades en un lateral de la façana principal, actualment substituïdes per còpies (els originals, fets en jaspi de Tortosa, se mostren a l'exposició permanent catedralícia). La primera -71 x 59,5 x 49 cm- està dedicada pels decurions de la ciutat a Herenni Etrusc (Quintus Herennio Etrusco Mesio Decio), fill de l'emperador Deci: Q HERENNIO ETRVS/CO MESSIO DECIO / NOBILISSIMO / CAES(ari) FILIO D(omini) N(ostri) / SANCTISSIMI TRA/IANI DECI P(ii) F(elicis) INVIC/TI AVG(usti) ORD(o) D(ecurionum) C(ivitatis) D(ertosanae) / DICATISSIMVS / NVMINI EIVS

La segona -segle I-II dC; 70 x 60 x 79 cm- citada per Despuig (Col·loqui IV) diu: P(ublio) VAL(erio) DIONISIO VĪ VIR AVG(ustali) / CVI ORD(o) DERTOSAI / OB MERITA EIVS / AEDILIC HONORES / DECREVIT / P(ublius) VAL(erius) PARDVS LIB(ertus)/ VĪ VIR AVG(ustalis) / PATRONO OPTIMO; és a dir, està dedicada a Publius Valerio Dionisio sevir augustal, aquest de l'ordre de Dertosa pels seus mèrits li han decretat honors d'edil. Publius Valerio Pardo (que és) llibert i sevir augustal (li dedica) al millor patró.

A banda hi ha una tercera inscripció al claustre de la catedral a més a més de l'ara romana d'Antoni Cortès encastada en un angle de la Seu.

Inscripció Mianes (Vinallop)

Inscripció funerària localitzada el maig de 1984 al sector de Mianes, a la riba dreta de l'Ebre, al terme municipal de Tortosa. C(aius) PORCIVS / SERANVS / EDEBENSIS / ANN(orum) XXXVI / H(ic) S(itus) E(st); és a dir, Caius Porci Serà, edebès de 36 anys. Aquí reposa.

Inscripció partida del Fondo (Campredó)

Inscripció funerària localitzada el 1987: D(iis) M(anibus) / IVL(ii) LVPI VĪ VIR(i) / AVG(ustalis) IVLIA NYM/PHIDIA PATRO/NO / INDULGE[N]/TISSIMO B(ene) M(erenti); és a dir, als déus manes de Iulius Lupus, sevir augustal. Ho va fer Iulia Nymphidia al seu patró indulgentíssim que bé ho mereixia.

Inscripció edifici annex palau episcopal gòtic

És a la façana d'aquesta construcció, enfront de la catedral però massa alta per a veure-la adequadament des del terra. Localitzada a finals del 1997 es va inspeccionar arran d'unes obres l'any 1998 i diu així: L(ucio)·VALERIO·S(E) /VER·O·AN(norum) XXXX[---] / POMPEIA·CA[---] HCE (?) [---]; pel que es pot interpretar així: Luci Valeri Sever, de quaranta-(...) anys (li dedicà) Pompeia Ca(...).

Bibliog.: Nous Col·loquis III. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa 1999, pàg. 37

Numismàtica

A mitjan s. I aC (cap a l'any 45 aC) la seca de Tortosa encunyava moneda: asos i semis. A l'anvers de les peces hi ha un vaixell de mar i al revers una barcassa de riu amb les inscripcions MVN HIBERA IVLIA i ILERCAVONIA respectivament. Més tard a l'època de Tiberi (14-37 dC) apareix una nova emissió d'asos amb el vaixell i la llegenda MHI ILERCAVONIA-DERT al revers i el cap llorejat de l'emperador (mirant cap a la dreta) amb la llegenda TI CAESAR DIVI AVG F AVGVSTVS a l'anvers. En els semis el nom de la ciutat figura a l'anvers (DERT M H) i al revers ILERCAVONIA amb les representacions de la barca i d'un dofí.

Hi ha algunes monedes de Dertosa a la col·lecció numismàtica del Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), al Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena (vegeu-ne una imatge) i al departament de Monedes, medalles i antiguitats de la Bibliothèque nationale de France (BnF). El Museu de Tortosa també exhibeix alguna mostra en la seua col·lecció permanent, i des del 2016 el Museu de les Terres de l'Ebre compta amb dues monedes que procedeixen de la cruïlla de Darmós (Móra la Nova).

Bibliografia disponible

• Necròpolis, sepultures i inhumacions a Tortosa. Ramon Miravall i Dolç. Cooperativa Gràfica Dertosense, 1986. ISBN: 84-86302-08-0.
• L'Ebre final: del Paleolític al món romà. Margarida Genera i Monells. Ed. Cooperativa Gràfica Dertosense. Tortosa, 1991. ISBN: 84-604-1312-8. NOTA: Existeixen alguns errors en les transcripccions epigràfiques recollides en el llibre, probablemente a causa de la impremta, els quals s'han salvat per a l'elaboració d'aquest article.
• Economia i poblament romà al curs inferior de l'Ebre: la vil·la de Casa Blanca (Tortosa) de Víctor Revilla Calvo. Diputació Provincial de Tarragona 2004. ISBN: 84-95835-23-1.
• Ilercavonia-Dertosa i les seues encunyacions monetàries de Maria del Mar Llorens Forcada. Ed. Institut d'Estudis Catalans 2001. ISBN: 84-7283-563-4.
• Butlletí Arqueològic (Reial Societat Arqueològica Tarraconense), núm. 36-37 (2014-2015), ISSN 1695-5862:

• Intervencions arqueològiques al carrer de la Mercè (Tortosa). Campanya del 2010. Ramon Ferré Anguix i Jordi Diloli Fons. Butlletí Arqueològic, pàg. 71-78; https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/321592.
• Dues noves incripcions de Dertosa. Diana Gorostidi Pi i Isabel Rodà de Llanza (UAB-ICAC). Butlletí Arqueològic, pàg. 79-82; https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/321593.

• Sepulcres i enterraments a la Dertosa tardoantiga. Les excavacions del carrer de la Mercè (Tortosa, Baix Ebre). Ramon Ferré Anguix, Sergi Navarro Just i Helena Sardà Basora (URV-GRESEPIA). Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, ISSN 1137-0793, vol. 35, 2017, pág. 185-202.
• Nuevos datos sobre Dertosa. Un documento inédito del arquitecto Joan Abril i Guanyabens. Margarida Genera i Josep Alanyà Roig. Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia, núm. 8 (2018), pàg. 372-390, https://raco.cat/index.php/AFAM/article/view/351940.
• A propòsit d’algunes noves inscripcions de Dertosa, una d’elles inèdita. Marc Mayer i Olivé. Sylloge epigraphica Barcinonensis: SEBarc, núm. XVII (2019), pàg. 193-204; https://raco.cat/index.php/SEBarc/article/view/365337.