Daniel Mangrané i Escardó (Calaceit?, 29/1/1883 – Barcelona, 30/01/1969) va ser un polític i industrial.
Destacat comerciant d'oli d'oliva;[1] va estudiar la problemàtica de la producció, importació i exportació. En les eleccions municipals de l'11 de novembre de 1917 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Tortosa per la candidatura republicana. Cedí una casa per a ser «destinada a local para las escuelas en el arrabal de Jesús, situado en a calle de la carretera, numero cincuenta»[2] que va ser inaugurat el març de 1919.[3] L'any 1926 va fundar la Institució Cultural i Benèfica Daniel Mangrané.
Militant del Partit Republicà Democràtic Federal, a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la província de Tarragona dins les llistes d'ERC.
« | Circula por ésta el rumor de que el ex-diputado por esta circunscripción D. Daniel Mangrané ha comunicado a persona se su íntima confianza su decidido propósito de retirarse de la política. | » |
— Heraldo de Tortosa, núm. 3.497, de 29/01/1936 (pàgina 3). |
Casat en primeres núpcies amb Adela Mangrané i Adell[4] van ser pares de Daniel i de Josep Maria Mangrané. Posteriorment va casar-se amb Calamanda Fossas i Francolí.[5]
Un Institut-escola i un carrer de Jesús (Tortosa) porten el seu nom.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Revista Mercurio (Barcelona), núm. 122, de 20/4/1911 (vegeu les pàgines 3 i 4).
- ↑ Actes del 28/02/1919 al 12/03/1920, foli 34.
- ↑ Vegeu El Restaurador de 29/01/1919 (obres); de 06/03/1919 (ordre de trasllat); de 13/03/1919 i de 13/04/1919 (inauguració). A banda el número de 29/03/1919 denuncia el material i mobiliari deficient i antic de les escoles tortosines, una preocupació local que venia de lluny.
- ↑ Filla de Juan Mangrané Barberà (†07/12/1923, als 76 anys), comerciant d'olis refinats, i de Josefa Rosalía Adell i Sabaté (†26/03/1911, als 63 anys).
- ↑ Diari ABC de 04/02/1969.