Ilercavònia
m
m
 
Línia 3: Línia 3:
 
Tot seguit a l'establiment de la ''Convenció de Ginebra'' de 1864 es van crear les primeres societats nacionals, entre elles la d'Espanya.
 
Tot seguit a l'establiment de la ''Convenció de Ginebra'' de 1864 es van crear les primeres societats nacionals, entre elles la d'Espanya.
   
A la [[província de Tarragona]] hi ha 20 assemblees locals. 11 són de les [[Terres de l'Ebre]]. N'hi han a [[Alcanar]], [[l'Ametlla de Mar]], [[l'Ampolla]] (Del.), [[Amposta]], [[Deltebre]], Gandesa-[[Móra d'Ebre]]-Ascó (AC), [[Móra la Nova]] (1983), [[Sant Carles de la Ràpita]] (Del.), [[Sant Jaume d'Enveja]] (Del.), [[la Sénia]] i [[Tortosa]]. L'entitat tortosina fundada el 1893 finalitzava un edifici propi l'any 1919<ref>Vegeu l'article ''[[Josep Maria Vaquer i Urquizú]]''. La primera pedra va posar-se el 1908.</ref> a l'actual carrer Ramon Berenguer IV, a l'[[Eixample de Tortosa]], que la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va malmetre. Posteriorment ''[[Regiones Devastadas]]'' construïa un nou edifici l'any 1947. El 1960 la Creu Roja posava en marxa un servei de guarderia, encara en actiu, i el mateix any estrenava ambulància, un altre servei que algunes dècades després –anys noranta– va deixar de prestar-se.
+
A la [[província de Tarragona]] hi ha 20 assemblees locals. 11 són de les [[Terres de l'Ebre]]. N'hi han a [[Alcanar]], [[l'Ametlla de Mar]], [[l'Ampolla]] (Del.), [[Amposta]], [[Deltebre]], Gandesa-[[Móra d'Ebre]]-Ascó (AC), [[Móra la Nova]] (1983), [[la Ràpita]] (Del.), [[Sant Jaume d'Enveja]] (Del.), [[la Sénia]] i [[Tortosa]]. L'entitat tortosina fundada el 1893 finalitzava un edifici propi l'any 1919<ref>Vegeu l'article ''[[Josep Maria Vaquer i Urquizú]]''. La primera pedra va posar-se el 1908.</ref> a l'actual carrer Ramon Berenguer IV, a l'[[Eixample de Tortosa]], que la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va malmetre. Posteriorment ''[[Regiones Devastadas]]'' construïa un nou edifici l'any 1947. El 1960 la Creu Roja posava en marxa un servei de guarderia, encara en actiu, i el mateix any estrenava ambulància, un altre servei que algunes dècades després –anys noranta– va deixar de prestar-se.
   
 
==Presidents de l'AL tortosina==
 
==Presidents de l'AL tortosina==
Línia 29: Línia 29:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_Roja Viquipèdia]
 
* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_Roja Viquipèdia]
  +
 
[[Categoria:Organitzacions]]
 
[[Categoria:Organitzacions]]
 
[[Categoria:Alcanar]]
 
[[Categoria:Alcanar]]
Línia 36: Línia 37:
 
[[Categoria:Deltebre]]
 
[[Categoria:Deltebre]]
 
[[Categoria:Móra la Nova]]
 
[[Categoria:Móra la Nova]]
[[Categoria:Sant Carles de la Ràpita]]
+
[[Categoria:La Ràpita]]
 
[[Categoria:Sant Jaume d'Enveja]]
 
[[Categoria:Sant Jaume d'Enveja]]
 
[[Categoria:La Sénia]]
 
[[Categoria:La Sénia]]

Revisió de 09:48, 10 feb 2022

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que va ser fundat el 1863 per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.

Tot seguit a l'establiment de la Convenció de Ginebra de 1864 es van crear les primeres societats nacionals, entre elles la d'Espanya.

A la província de Tarragona hi ha 20 assemblees locals. 11 són de les Terres de l'Ebre. N'hi han a Alcanar, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla (Del.), Amposta, Deltebre, Gandesa-Móra d'Ebre-Ascó (AC), Móra la Nova (1983), la Ràpita (Del.), Sant Jaume d'Enveja (Del.), la Sénia i Tortosa. L'entitat tortosina fundada el 1893 finalitzava un edifici propi l'any 1919[1] a l'actual carrer Ramon Berenguer IV, a l'Eixample de Tortosa, que la Guerra Civil va malmetre. Posteriorment Regiones Devastadas construïa un nou edifici l'any 1947. El 1960 la Creu Roja posava en marxa un servei de guarderia, encara en actiu, i el mateix any estrenava ambulància, un altre servei que algunes dècades després –anys noranta– va deixar de prestar-se.

Presidents de l'AL tortosina[]

  • 2010 – Josep Anguera Galiana, veterinari
  • 1999 – Emili Marquès Soler, pediatre
  • 1984 – José M. Alegret Ribas, Dr
  • 1968 – Francisco Viñes Gombau[2]
  • 1965 – José M. Albiol Gisbert
  • 1959 – Vicente Martí Ollé, advocat
  • 1941 – Andrés Celma[3] Comas, funcionari[4]
  • 1936 – Rogelio Fermín Marcial[5]
  • – Manuel Prada Català
  • 1932 – Manuel Nomen Aragonès
  • 1926 – Pedro Blasi i Franquet
  • 1922 – Joaquim Bau i Nolla
  • 1916 – José Ravanals Piñol
  • 1911 – Reynaldo Brea y Cuartero, ajudant d'Obres Públiques
  • 1908 – Manel Vilà i Olesa, Dr
  • 1898 – Felip S. Vilà i Oliva, Dr
  • 1893 – Ignasi Ramon d'Ayguavives[6][7]

Notes i referències[]

  1. Vegeu l'article Josep Maria Vaquer i Urquizú. La primera pedra va posar-se el 1908.
  2. (1924-1984). Entre 1963 i 1970 també fou president del Club de Rem Tortosa.
  3. Diario Español de 04/06/1941.
  4. A. Celma (Tortosa, 1891-1974) va ser secretari de l'Ajuntament de Tortosa durant més de 40 anys.
  5. Nascut a Barcelona el 06/07/1897 l'any 1939 va ser processat i empresonat "por auxilio a la rebelión" (un dels eufemismes franquistes). L'any 1942 quedava en llibertat condicional i el 31 de març de 1945 en llibertat definitiva.
  6. Diario de Tortosa de 07/12/1897.
  7. Casat amb Pilar Abària i Miró van ser pares d'Antoni Ramon Abària.

Enllaços externs[]