Insígnia de gorra dels Carrabiners.
El cos de Carrabiners va ser creat el 1829 –Real Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras i des de 1833 Cuerpo de Carabineros de la Real Hacienda– amb la missió de vigilar costes i fronteres i perseguir el frau fiscal i el contraban. Tenien presència a les fronteres terrestres, províncies marítimes i a Madrid. Majoritàriament lleial a la legalitat de la Segona República, després de la Guerra Civil, el 1940, es va suprimir i alguns dels seus membres se van integrar a la Guàrdia Civil. El seu lema era: Moralidad, lealtad, valor y disciplina.
Els seus orígens històrics però se remunten a la decisió de Felip V,[1] el 1730, de fundar i organitzar los Carabineros Reales reunits a la castellania d’Amposta sota les ordres del seu primer comandament Duc de Vieville.
A la Cala s’ha conservat certa memòria dels Carrabiners recollida per Xavier Figueres a República i Guerra Civil a l'Ametlla (2002) i també a Postguerra a l'Ametlla de Mar (2011) on entre algunes fotografies d'interès se parla, entre altres, del tinent/capità de carrabiners Manuel Subirana Vicente –considerat un element a les ordres de la dreta local–; del carrabiner Pedro Jiménez Gandia que fou depurat i separat del cos i llegà el seu testimoni; de Teodoro Gallego Vega sergent de carrabiners de l’Hospitalet assassinat suposadament per membres de la CNT local i del sergent Juan Juárez Pérez (Premià de Mar, 1901-Cartagena, 1951) també depurat. A banda se cita el destacament radicat a Sant Jordi d'Alfama i la caserna que s'ubicava a l'actual plaça Joan Miró.
Cal no oblidar tampoc que un vial de la urbanització Marina Sant Jordi, al nord de l'Ametlla, porta per nom “carrer dels Carrabiners”, vora el camí de Ronda.
El cos de Carrabiners a l'Ebre[]
Antiga casa quarter de les Cases, l'any 1983.
A Tortosa el periòdic "La Verdad" de 20 de febrer de 1881 en fa una menció. L'any 1883 s'encarrega “de la Comandancia de Carabineros de esta ciudad (…) el Comandante don Ismael González Mora” (La Verdad de 28/01/1883).
L'abril de 1917 la comandància de carrabiners va traslladar-se a Amposta[2] però uns anys després tornava a la capital de l'Ebre: "La Comandancia de Carabineros de esta provincia ha recibido órdenes de la superioridad aprobando el establecimiento en Tortosa de la Comandancia de esta compañía de Carabineros que manda nuestro querido y distinguido capitán D. Francisco Esbert" (Heraldo de Tortosa de 28/03/1927).[3]
De carrabiners n'hi va haver a la vegada a Amposta[4] -sembla que no de manera contínua- i al Delta[5] i com no al llarg de la costa de l'Ebre: de les Cases d'Alcanar a la Ràpita[6] i de l'Ampolla a l'Ametlla.[7]
| « | Las fuerzas de Carabineros han redoblado la vigilancia en los pueblos de la costa, por razón de haber indicios de que los contrabandistas aumentan su actividad. | » |
— El Restaurador de 09/11/1915 (pàg. 3). | ||
| « | Se ha efectuado ya el cambio del armamento de las fuerzas de carabineros de este distrito, sustituyéndose el fusil Mauser por el Remington. | » |
—El Restaurador d’11/01/1916 (pàg. 3). | ||
No cal dir que n’hi havia també a Vinaròs, a Alcossebre i Peníscola, o també a Benicarló i Sant Mateu, entre altres.[8]
| « | Ayer embarrancó en aguas de San Carlos de la Rápita frente a las salinas del Sr. Canicio un barco inglés que conducía comestibles y carbón para Génova. Huía de la persecución de submarinos alemanes. Fué visitado por el capitán de carabineros de Amposta y por D. Óscar Carvallo. (…). | » |
—El Restaurador de 18/09/1917 | ||
Entre els carrabiners del Delta hi va haver el soldat Francisco Salgado Esteban natural de Coreses (Zamora) i destinat a la comandància de Tarragona l'any 1911.[9] Sabem que presta servei al “puesto” de la Cava, llavors municipi de Tortosa, que el 1915 estrenava una nova “caseta-cuartel”. Arran del seu treball va poder viure de prop algun dels tristos successos de la guerra submarina (1917); l'incident mortal que el 1933 va produir-se a l'Enveja[10] o l'episodi de temerària actitud dels Palau –pare i fill– i del Delegat d'Ordre Públic de la Generalitat el juny de 1934,[11] així com els propis Fets d’octubre: "Las fuerzas de carabineros de San Carlos de la Rápita y de La Cava han vuelto a ser concentradas en esta ciudad” (Heraldo de Tortosa de 24/10/1934). Desconeixem si va haver de participar a la Batalla de l'Ebre. L'any 1939, finalitzada la guerra però va ser sotmès a Consell de Guerra i condemnat a 12 anys de presó, commutada per sis anys i un dia. Pres a Tarragona posteriorment va haver-se de dedicar al camp, com a jornaler. Ensenyava també a llegir als infants desafavorits del poble desinteressadament. Va casar-se amb Josefa Fabra i Fabra i van ser pares de 7 fills, el darrer el 1934. Encara ara una filla, nascuda el 1921,[12] ens ha pogut fer esment de «lo mal pagats que estaven» els carrabiners i com el seu pare va haver de tenir pluriocupació. És molt interessant anotar-ho.
Francisco Salgado va morir a la Cava l'any 1974 amb 84 anys. Cal recordar que arran de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, la sentència que el condemnà és nul·la de ple dret i el tribunal de l'Auditoria de Guerra que la va emetre il·legal.
Un altre carrabiner de Tortosa va ser Carlos Araujo Asensio (n. 16/11/1914). Ens el recorda l'il·lustre Josep Subirats Piñana; de més jove Araujo havia fet d'aprenent d'ebenista al taller del seu pare, Francesc Subirats, però més tard ingressà al Cos de Carrabiners. El 1934 l'antic aprenent de fuster era secretari del capità Vicente Ayguabella Castro, comandant de la plaça i “censor”. Ayguavella havia arribat a Tortosa el novembre de 1934 per substituir a José Jiménez Trigueros, que marxaria a Cartagena. L'abril de 1936 però prenia el relleu al capdavant dels carrabiners el capità Bienvenido Pascó Miró (Gaceta de Madrid, núm. 92, d'01/04/1936 i Heraldo de Tortosa de 04/04/1936) que el 1939 va ascendir a Comandant (BOE, núm. 177, de 26/06/1939) i arribaria a ser General de Brigada de la Guàrdia Civil (BOE, núm. 214, de 22/08/1957).
Araujo arribaria al grau de tinent a l'exèrcit republicà i amb la fi de la guerra va haver de passar per “la Punxa” de Tarragona situada al convent dels pares carmelites i utilitzada com a presó i camp de classificació dels presos i preses republicans. Sotmès a Consell de Guerra el 04/10/1939 va ser condemnat a dotze anys i un dia de presó. Posteriorment va ser detingut per activitats clandestines contra el franquisme morint a conseqüència de les tortures sofertes en els interrogatoris dels repressors. S’havia casat amb Cinta-Palmira Roda Fosch (Boletín Oficial del Ministerio de Defensa. Diario del Ejército. Núm. 229 de 07/10/1980).
A tots ells el nostre record.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- Agraïments: Família de Francisco, per voler compartir la memòria del seu avantpassat // Enric Terradellas Prat, Àrea de fons de l'Administració de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
- ↑ Memorias para la Historia de las tropas de la Casa Real de España… escritas por un oficial de la antigua Guardia Real (Madrid, Imprenta Real, 1828).
- ↑ El Restaurador de 11/04/1917.
- ↑ Vegeu també Correo de Tortosa de 25 i de 29/03/1927; i La Unión Patriótica de 02/04/1927. Ascendit l’any 1906 (Diario Oficial del Ministerio de la Guerra núm. 232 de 26/10/1906) a capità de Carrabiners –i més tard comandant– Francisco Esbert Rovira (n. c. 1885) va dirigir durant molt de temps els carrabiners d'Amposta i de Tortosa. Posteriorment va ser destinat a Ripoll i el 1935 a Tarragona (Heraldo de Tortosa de 27/02/1935). Sembla que Esbert va morir a Madrid l'any 1937.
- ↑ El Restaurador de 27/05/1915.
- ↑ "A primeros del mes próximo se hará entrega a la fuerza de Carabineros de la caseta-cuartel recientemente construida en la partida de la Cava" (El Restaurador de 26/08/1915); Heraldo de Tortosa de 28/06/1932 (pàgina 1); Heraldo de Tortosa de 04/05/1933; "Ha sido destinado al mando de las fuerzas de carabineros de la Cava, el oficial D. José Rodríguez García, que ayer se posesionó de su nuevo destino" (Heraldo de Tortosa de 03/12/1934); Correo de Tortosa de 21/02/1935; vegeu també l'escrit de Lluís Llasat publicat a Correo de Tortosa de 30/04/1935 (pàg. 7).
- ↑ Diario de Tortosa de 29/09/1885 (pàg. 2)
- ↑ Entre altres: Diario de Tortosa de 11/10/1883; El Restaurador de 28/08/1915; l'Ampolla (El Pueblo de 07/12/1917).
- ↑ La Guardia Civil y el cuerpo de Carabineros en Castellón 1844-1975. L'estudi del Sr. Manuel Simón Martínez (GC) relata que a la província de Castelló hi havia 2 companyies i 9 “puestos”: al nord Alcossebre (Alcalà de Xivert), Peníscola, Benicarló, Sant Mateu i Vinaròs; i al sud Castelló (2 companyies), el Grau de Castelló, Mas Quemado (Borriana) i Moncofa.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, núm. 119 de 02/06/1911 (Dirección general de Carabineros. Destinos).
- ↑ "Un carabinero muerto por su Sargento" (Heraldo de Tortosa de 15/07/1933, pàgina 2; i Correo de Totosa de la mateixa data, entre altres). La tarda del dia 14 el sergent Ángel Ríos Álvarez mata amb una arma de foc al carrabiner Manuel Erruz Martín. Segons El Pueblo de 15/07/1933 i La Vanguardia de 19/07/1933 (pàg. 19) aquest darrer era d'Alcanar. El desembre de 1934 se celebrava a Tarragona el Consell de guerra contra el sergent Ángel Ríos Álvarez (entre altres La Libertad (Madrid) de 15/12/1934).
- ↑ Incident del 16 i 17 de juny de J. Palau amb el Delegat d’Ordre Públic de la Generalitat per a Amposta Xavier Sagristà: “Una cacida del govern de Madrid. Una ingerència incomprensible del govern central en una qüestió de l'ordre públic de Catalunya. Carabiners i Guárdia Civil front a front.- Detenció del Alcalde, senyor Palau” (El Pueblo de 18/06/1934); "En Amposta ocurren unas cosas muy peregrinas" (Heraldo de Tortosa de 18/06/1934); "Viva Amposta libre! Un nuevo atropello. - Detención del Alcalde de Amposta. La protesta de la ciudad y del Diputado Palau Mayor" (El Radical de 19/06/1934) i també el diari ABC de 19/06/1934. El capità de carrabiners de Tortosa era per llavors José Jiménez Trigueros si bé al novembre arribava el capità Vicente Ayguabella Castro.
- ↑ Assumpció Salgado Fabra (n. 14/10/1921) va morir l'estiu de 2022, amb 100 anys.