Les Corts Catalanes van ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim el 23 de juny de 1421.[1] Era president de la Generalitat en Joan Desgarrigues.
Les anteriors corts havien quedat suspeses per la marxa del rei a Nàpols, on s'instal·là. Les dificultats econòmiques li fan tornar a demanar ajut als catalans, cosa que serà aprofitada pels pactistes per a obtenir privilegis que ja reivindicaven des de les Corts de Montblanc (1414). En concret l'exclusivitat dels catalans a ocupar els càrrecs jurídics, la primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i les Constitucions catalanes. S'encomana també a la Diputació del General la custòdia de l'estructura constitucional davant de qualsevol extralimitació reial. Aquest important punt fou el punt de partida per la Constitució de l'Observança aprovada a les Corts de Barcelona el 1481.
El 31 de juliol de 1422 s'escolliren nous diputats i oïdors, recaient en Dalmau de Cartellà el càrrec de president de la Generalitat.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
Bibliografia:
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN: 84-412-0884-0.