Ilercavònia
Ilercavònia
Advertisement
Santa Clara - Tortosa

El convent de Santa Clara des del Sitjar.

Santa Clara és un convent de clausura de Tortosa. És el més antic de la ciutat i s'emplaça al barri de Santa Clara.

Fundat al segle XIII forma part del Catàleg d'edificis de caràcter històric de la capital del Baix Ebre. En destaca el seu claustre gòtic (2ª meitat s. XIII-1ª meitat s. XIV) d'arcs trilobulats.[1] De planta trapezoïdal aquest conserva la galeria nord, l'est i molt parcialment la sud i ocupa una superfície d'uns 630 metres quadrats. Els jardins es van refer el 1989-90 i entre 1997-1998 es va actuar sobre les galeries del claustre.[2] Als murs de la galeria oest i la nord hi ha sengles fornícules barroques dedicades a la Verge.

Una placeta closa dóna accés a l'antiga hostatgeria (l'actual església des de maig de 1959), al convent, al claustre i a l'església vella (sense interès arquitectònic en subsisteixen ruïnes). Adjacent a l'ala nord hi ha 5 arcs apuntats que hom identifica com les restes de l’església templera de Sant Miquel, ben visibles des del castell de la Suda. Durant l'any 2015 la tenacitat de Josefina Matamoros va permetre actuar sobre aquestes arcades gòtiques gràcies a la inestimable aportació econòmica de la fundació suïssa Agape Stiftung (25.000 EUR) i la del fons de dotació Art Tutti (5.000 EUR) de París pel que fa a la il·luminació. Anys després -2018- va actuar-se sobre la coberta de l'actual església, afectada per un problema greu d'aluminosi, i ensorrada parcialment el 7 de març de 2017.

El recinte del convent va patir gravíssims danys durant la Guerra Civil Espanyola[3] però ja arrossegava una situació de decadència[4] que continuaria després del retorn de les clarisses.

La comunitat religiosa passà a encarregar-se de la fabricació d'hòsties per a l'eucaristia almenys des del 1927.[5] Altres activitats desenvolupades són la confecció d'ornaments sagrats i de brodats, i també l'elaboració de pastes salades i rebosteria artesanal que se pot adquirir els dissabtes o bé en alguns establiments.

Art moble[]

Mare de Déu de la cadernera

Mare de Déu de la cadernera (MNAC).

El convent va tenir entre les seues possessions el retaule de la Mare de Déu de la cadernera que Pere Serra pintà per la catedral de Tortosa. Les monges clarisses però es desposseïren de l'obra en data anterior al 1916 i la taula central de la Mare de Déu amb sis àngels músics i la predel·la van anar a parar a mans d'un propietari particular de Tortosa primer,[6] i al col·leccionista Lluís Plandiura, després (1923-1926).[7] Avui les tres taules són al Museu Nacional d'Art de Catalunya ja que el 1932 les col·leccions de l'empresari barceloní van ser adquirides per la Junta de Museus de Barcelona. Des del 2018 n'hi ha una reproducció que se pot veure a l'actual església.

El 1996 encara va redescobrir-se una creu processional gòtica al convent. Malauradament dos creus més van desaparèixer durant la guerra civil.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Recorda inevitablement el claustre del convent de Sant Francesc de Morella.
  2. Van refer-se cobertes, se va canviar el paviment i es van substituir les columnes cilíndriques, amb bases i capitells en forma de cubs llisos, per columnes de base bifòlia (de les quals n’hi havia sols cinc: 2 a l’ala nord, 1 a l’ala sud i 2 més a l’oest).
  3. El diari La Vanguardia de 20/06/1961 (pàgina 29) dóna compte de la notícia de l'inici de les obres de reconstrucció i reparació del claustre.
  4. Correo de Tortosa de 02/10/1922.
  5. Correo de Tortosa de 24/6/1927.
  6. Vegeu les fotografies del Retaule conservat a l'interior d'una casa i Nova vista d'un retaule conservat a l'interior d'una casa, a Tortosa, de Josep Salvany i Blanch (1923).
  7. Racó amb una Mare de Déu a la casa de Plandiura del carrer Ribera de Barcelona i Racó de la casa museu Lluís Plandiura (1926).

Bibliografia disponible:

Advertisement