Mostra la font per a Comarques centrals dels Països Catalans

{{Comarques centrals dels Països Catalans}}
Les '''comarques centrals dels Països Catalans''' (CCPC) són una regió natural de la costa mediterrània, que s'estèn pels voltants del curs baix del riu [[Ebre]] i que representa el nexe entre les actuals comunitats autònomes de [[comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]], l'[[Aragó]] i el [[País Valencià]].

== Altres denominacions ==

* ''Terres de Cruïlla''
* ''Vegueria de Tortosa''
* ''Ebre''
* ''Ilercavònia''
* ''Territori de l'antiga diòcesi de Tortosa''
* ''Els Ports''

== Origen ==

La història ha fet que les terres que avui dia considerem baix este nom hagen quedat en una posició molt poc representativa quant a política, perifèriques d'un estat, Espanya, i de tres comunitats autònomes.

Contra tot pronòstic, la conservació quasi total dels nexes culturals i lingüístics entre les seues terres i el símbol de pont que represeten per a les terres veïnes han fet que en l'actualitat poguem parlar d'un dels països que integren els Països Catalans, si bé amb algun matís.

== Fesomia ==

Les '''CCPC''' conformen un país totalment mediterrani i ibèric. La capital tradicional és [[Tortosa]] i s'hi parla majoritàriament el '''català''', sempre en la seua '''modalitat occidental'''.

Les seues fronteres no són precises, i possiblement caldria parlar de zona cultural ans que de zona lingüística. Amb això, quedarien incloses terres de predomini lingüístic del castellà de les províncies de Terol i Saragossa, com per exemple el [[Maestrat aragonès]].

De ser així, per aquest doble caràcter lingüístic les comarques centrals s'haurien d'entendre necessàriament com una de les regions naturals de la Corona d'Aragó o dels pobles mediterranis de la península Ibèrica, ans d'aventurar l'abandó de pobles amb els quals se mantenen forts vincles culturals. Tots aquests pobles, en definitiva, són terres de llatinització consecutiva, terres conquerides als musulmans en una mateixa època.

{| bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="4" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: #cccccc solid 1px; border-collapse: collapse;"
!width="150" style="background:#ffce5d;" |Localitat
!width="100" style="background:#ffce5d;" |Habitants [[2009]]
!width="100" style="background:#ffce5d;" |Habitants [[2010]]
!width="100" style="background:#ffce5d;" |Habitants [[2015]]<ref>INE. Dades a 1 de gener de 2015. En total sumen 193.477 habitants: 124.185 persones les 10 poblacions del Baix Ebre-Montsià i Ribera d'Ebre, i 69.292 hab. les altres 4 localitats del Baix Maestrat.</ref>
!width="190" style="background:#ffce5d;" |Comarca - Com. Autònoma
|-
|[[Tortosa]]
|35.143
|34.473
|33.864
|[[Baix Ebre]] - [[Catalunya]]
|-
|[[Vinaròs]]
|28.273
|28.291
|28.190
|[[Baix Maestrat]] - [[País Valencià]]
|-
|[[Benicarló]]
|26.655
|26.616
|26.403
|[[Baix Maestrat]] - País Valencià
|-
|[[Amposta]]
|21.240
|21.365
|20.952
|[[Montsià]] - Catalunya
|-
|[[Sant Carles de la Ràpita]]
|15.511
|15.583
|14.760
|[[Montsià]] - Catalunya
|-
|[[Deltebre]]
|11.751
|12.098
|11.676
|[[Baix Ebre]] - Catalunya
|-
|[[Alcanar]]
|10.570
|10.545
|9.603
|[[Montsià]] - Catalunya
|-
|[[Roquetes]]
|8.223
|8.231
|8.234
|[[Baix Ebre]] - Catalunya
|-
|[[Peníscola]]
|7.894
|8.051
|7.444
|[[Baix Maestrat]] - País Valencià
|-
|[[Alcalà de Xivert]]
|7.926
|7.860
|7.255
|[[Baix Maestrat]] - País Valencià
|-
|[[L'Ametlla de Mar]]
|7.592
|7.594
|7.183
|[[Baix Ebre]] - Catalunya
|-
|[[Ulldecona]]
|7.236
|7.335
|6.637
|[[Montsià]] - Catalunya
|-
|[[La Sénia]]
|6.179
|6.087
|5.799
|[[Montsià]] - Catalunya
|-
|[[Móra d'Ebre]]
|5.695
|5.795
|5.477
|[[Ribera d'Ebre]] - Catalunya
|}

== Adscripció administrativa actual ==

En l'ordenació territorial política actual espanyola les CCPC s'estenen per tres [[comunitats autònomes]], cadascuna de les quals se dividix en [[comarques]] que tenen més o menys competències, i per cinc [[províncies]] ([[província de Tarragona|Tarragona]], [[província de Lleida|Lleida]], [[província de Saragossa|Saragossa]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Castelló|Castelló]]).

Quant a les iniciatives aglutinadores en matèria de política s'ha de destacar la [[Taula del Sénia]]. També s'ha de tenir en compte la representació que pot assolir en un futur la [[vegueria de les Terres de l'Ebre]], com a autogovern i com a exemple a seguir per les comunitats ilercavones veïnes.

Quant a l'ordenació territorial religiosa s'han de tenir en compte els límits de la [[diòcesi de Tortosa]].

== Vegeu també ==
* [[Municipi|Municipis de les comarques centrals dels Països Catalans]]
* [[Alt Maestrat]]
* [[Baix Maestrat]]
* [[Ports]]
* [[Terres de l'Ebre]]

==Notes i referències==
{{referències}}
[[Categoria:Ilercavònia]]
[[Categoria:Catalunya]]
[[Categoria:País Valencià]]
[[Categoria:Aragó]]