El cementiri de Sant Llàtzer és un dels cementeris del municipi de Tortosa.[1]
L'actual substitueix el vell que se situava quaranta metres més avall.[2] Està situat al sud de la ciutat de Tortosa, al marge esquerre, sobre el Pla d'Abària, al Raval de Sant Llàtzer. Presenta una zona de panteons a l'entrada i la resta amb blocs de nínxols. La porta d'entrada està presidida per uns pilars coronats per creus de pedra on se pot llegir la inscripció “MORTUI – RESURGENT”. A pocs metres hi ha la capella d'aspecte petri i sobri.
El cementiri va ser planificat l'any 1900 per l'arquitecte municipal Joan Abril i Guanyabens[3] i el 1923[4] va inaugurar-se. Poc després, el 1928, el cementiri vell va quedar sense ús. Ramon Vergés no perd ocasió de fer-ne referència a la seua obra Espurnes de la llar. En l'actualitat la zona és el Parc dels Països Catalans.
Al cementiri de Sant Llàtzer hi predominen els nínxols[5] que resegueixen la tàpia o bé s'agrupen en els diferents grups de Sant Blai, Santa Clara, Santa Cinta, Sant Pau, Sant Jordi, Sant Lluís, Santa Anna, Sant Lluc, Sant Marc, Santa Tecla... La tardor de l'any 2018 va construir-se també un columbari.
Hi destaquen també els panteons de famílies de la ciutat: Cinca Piqué (d'aire modernista), Fabra-Vallés, Grego, Zaragoza... o els semisoterrats de las Siervas de Jesús o dels Operaris Diocesans. Hi ha alguna escultura dels Cerveto (R. Climent Ferré; 1928, sign.) i de l'escultor Carles Riba i Garcia (panteó família Homedes-Llopis; sign.).[6]
Antics cementiris[]
- Cementiri romà del carrer Montcada al solar de l'edifici de les Delegacions de la Generalitat de Catalunya.
- El cementiri islàmic situat al castell de la Suda o el de l'actual plaça de Ramon Cabrera al que fou barri dels Pescadors.
- El cementiri de Montjuïc a Remolins vora el Portal dels Jueus de Tortosa (avui camp de futbol)
- Cementiri de Sant Joan del Camp (Ronda de Reus), fora muralles.
- El fossar de Santa Anna, el cementiri durant la Guerra de Successió (segle XVIII) situat davant de la Catedral de Tortosa.
- El 1804 estava darrera de l'ex-convent de Sant Domènec al Rastre. El 1862 l'alcalde F. Allende el converteix en passeig. Posteriorment s'hi fa la Fàbrica de Gas de Tortosa i el 1987 la nova Escola de la Mercè.
- El 1834 se fa el cementiri de Sant Llàtzer –el vell, ja desaparegut– a la carretera del Raval de la Llet.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Estos són el de Sant Llàtzer de Tortosa, el de Bítem, el de Jesús (1857) i el dels Reguers. Únicament disposen de capella el de l'EMD de Jesús i el de la ciutat de Tortosa. Antigament el municipi havia de suportar la càrrega però d'altres cementiris com el de Camarles, el de l'Aldea, el de Sant Jaume d'Enveja i el de la Cava i Jesús i Maria. Anotar que al cementiri de Jesús hi ha la tomba escultòrica del religiós Rafael Segarra Rocamora, representat sentat amb un xiquet al costat ja que es va dedicar a l'ensenyament.
- ↑ A una vora a la mateixa entrada del cementiri de Sant Llàtzer durant molts anys hi hagué abandonats els blocs de pedra de l'antic portal del cementiri vell amb una indicació de l'afectació de la potent riuada d'octubre de 1907.
- ↑ Plànol d'eixample del cementiri de Sant Llàtzer-Ajuntament de Tortosa-Patrimoni digitalitzat.
- ↑ Correo de Tortosa de 31/01/1923 (Nuevo cementerio).
- ↑ Alguns amb escuts heràldics (família Salvador; Antonio de Oriol Gordo) i altres de força treballats com el de marbre blanc de José Nicolau Duart (1847-1890) i la seua muller Maria Cinta Porqueres Garcia (1856-1916) al grup/secció Santa Clara. El 2005 s'hi podien trobar també els nínxols de José de Wenetz, tinent coronel d'Infanteria († 01/05/1843 als 68 anys); el de Ramon Vergés i Paulí (Santa Cinta); el dels germans Joaquim i Marcelino Morató Monreal afusellats durant la Guerra Civil Espanyola a l'indret conegut com "els ametllers", més amunt de la costa de Soldevila, a la carretera de Tortosa a Barcelona, prop de Campredó: "† / J. Y M.MORATÓ / CAIDOS / POR DIOS Y POR ESPAÑA / EL 7-8-36"; o el de l'empresari Josep Bau i Vergés i la seua esposa Maria Cinta Nolla.
- ↑ Un àngel assegut, que subjecta una corona mortuòria amb una mà, i es recolza sobre la peanya d'una creu, on hi ha gravats els noms dels difunts.