Vista de la façana principal del celler cooperatiu del Pinell de Brai.
El Celler Cooperatiu del Pinell de Brai és un edifici d'ús agroalimentari situat a la Terra Alta. És obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet.
El 30 de juliol de 2002 la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius va declarar-lo bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric.[1]
L'edifici està en ús però des del 2010 ja no opera en règim cooperativista.
Descripció i ubicació[]
El Celler, considerat com el millor exemple de les Catedrals del Vi, està situat als afores de la localitat, a peu de carretera. Va ser construït entre 1918 i 1922 per encàrrec del Sindicat Agrícola Cooperatiu del Pinell de Brai.
El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) pròpies de l'obra de Cèsar Martinell: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.
Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s’organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d’organització longitudinal o transversal i d’adaptació a la topografia del terreny, es va repetint en tots els altres cellers.
Es tracta d'un edifici de quatre naus contigües, una d'elles, de dues plantes, destinada a molí d'oli i les altres destinades a celler. A la part posterior de les dues naus centrals es troba la sala d’elaboració i al darrere, a nivell més elevat, les tremuges, el moll de recepció del raïm i el dipòsit de l'aigua.
Les naus principals són basilicals, amb arcs equilibrats parabòlics d'obra de maó aplantillat per a suport de la coberta. Les naus secundàries tenen estructura d'encavallada de fusta. Les cobertes són a dues aigües, de teula plana alacantina, excepte la del cos posterior que és plana.
La façana principal destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i les portes d'accés, un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors emmarcades en maó i on destaca el fris de ceràmica vidriada[2] de Xavier Nogués (Barcelona, 1873-1940), i un tercer nivell de coronament de l'edifici. El seu aspecte exterior, tant a nivell volumètric com de façana, està compost per una façana basilical de tres cossos, unificant les dues naus centrals, per l'expressa voluntat del Sindicat d'emfasitzar l'edifici.
És especialment notable la construcció aïllada de la caseta del transformador elèctric, que és de planta quadrada i té un sòcol de pedra irregular i emmarcaments de maó vist a les obertures i al coronament sota teulada.
A l'interior de la cooperativa se conserva maquinària dels Tallers Baró de Tortosa.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Resolució CLT/2507/2002, de 14 d'agost (DOGC, número 3.722, de 18/09/2002).
- ↑ Per motius econòmics el fris no va ser col·locat durant la construcció de l'edifici. Les rajoles van quedar arraconades fins el 1957 i per tant van salvar-se dels danys de la Guerra Civil Espanyola. Al llarg de 42 metres se succeeixen les escenes de la verema i de l'elaboració del vi i l'oli, totes segons l'estil caricaturesc de Nogués.