El Celler Cooperatiu de Gandesa és un edifici d'ús agroalimentari situat a la capital de la Terra Alta. És obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet.
El 30 de juliol de 2002 la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius va declarar-lo bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric.[1] El març de 2014 van inaugurar-se les darreres obres de restauració.[2]
Descripció i ubicació[]
Situat a l'entrada de Gandesa des de Móra d'Ebre va ser construït entre 1919 i 1920 per encàrrec del Sindicat de Cooperació Agrícola de Gandesa, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls (1881-1979).
El projecte del celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) pròpies de l'obra de Cèsar Martinell. Aquestes se concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.
Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny, es va repetint en tots els altres cellers
El cos principal de l'edificació consta de tres naus rectangulars paral·leles de diferent altura amb cobertes de volta de maó de pla carregades directament sobre arcs de diafragma parabòlics. La coberta, a diferents nivells, deixa petites obertures d'il·luminació intercalades entre les voltes. Hi ha dues naus més, transversals a les anteriors, la primera d'elles amb arcs, on es troba la sala de màquines, i l'altra, amb dos pilars centrals i voltes força complexes, que serveix com a sala d’exposició dels productes del celler.
Les obertures són finestres d'arc de mig punt, dividida cadascuna per dos pilarets de maó. Emmarcades amb maó vist, es repeteixen harmònicament al llarg de les façanes. La façana principal destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i la porta d'accés, un segon nivell de parament llis pintat de blanc on es troben les finestres superiors emmarcades en maó a plec de llibre i on destaca el fris ceràmic, i un tercer nivell de coronament de l'edifici que permet llegir la formalització de la coberta. És especialment notable la coberta de volta de maó de pla a diferents altures, que permet la il·luminació amb petites obertures.
En aquest edifici, tal com explica el propi Martinell, va prescindir per primera vegada de la fusta a la coberta i va utilitzar el sistema de voltes i arcs equilibrats. L'èxit del sistema va fer que Martinell decidís aplicar el mateix mètode a altres cellers.