Ilercavònia
Advertisement

Catalunya és una regió històrica dels Països Catalans dividida entre Andorra, Espanya i França. A Espanya oficialment és una comunitat autònoma. Està situada a la costa nord-est de la península Ibèrica limitant al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. La capital és Barcelona (art. 10 de l'Estatut d'Autonomia de 2006).

Catalunya té 947 municipis (311 pertanyen a la província de Barcelona, 221 a la de Girona, 184 a la de Tarragona i 231 a la de Lleida). Per sota d'aquests ens locals hi ha les entitats municipals descentralitzades, que també gaudeixen d'una certa autonomia tot i dependre dels municipis respectius; actualment a Catalunya n'hi ha un total de 58.

Catalunya és una de les comunitats més industrialitzades i pròsperes d'Espanya però malgrat tot presenta forts desequilibris territorials tant econòmics com demogràfics.

La població de Catalunya el 2006 superava els 7 milions d'habitants, en un total de 946 municipis dels quals 59 superen els 20.000 habitants. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona.

A Catalunya hi ha presents quatre administracions públiques, amb diferents nivells de responsabilitat i competències polítiques: l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions provincials –que han de desaparèixer, amb els Consells Comarcals,[1] un cop se desplegui l'Estatut del 2006–, i els Ajuntaments als municipis.

Catalunya estructura la seua organització territorial bàsica en municipis i vegueries (art. 83 EAC). El Parlament de Catalunya representa el poble català (art. 55 EAC).

La policia autonòmica pròpia són els Mossos d'Esquadra.

La Catalunya nova[]

Les Terres de l'Ebre, situades al sud, en formen part. La denominació Catalunya Nova va sorgir al segle XIII i s'aplica als territoris de Catalunya conquerits pel comte Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Els límits entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella es troben a les serres que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre. Correspon, aproximadament, a l'àrea dialectal del català occidental, més el Camp de Tarragona.

Per facilitar la repoblació de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogràfic.

Notes i referències[]

  1. No obstant al DOGC, núm. 7.813, de 19/02/2019 se publicava la Llei 1/2019, del 15 de febrer, de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès.

Enllaços externs[]

Advertisement