El Castellet de Banyoles és el nom amb el que se coneix un poblat ibèric-ilercavó de 4,4 hectàrees situat a uns 2 quilòmetres al nord-est del poble de Tivissa, al turó de Banyoles limitat a l'oest pel riu Ebre i al sud i al nord pels barrancs de Banyoles i de Molló. El seu nom probable seria Kum.[1]
El 1978 el jaciment va ser declarat Monument Historicoartístic i arqueològic.[2]
L'indret és un punt estratègic de control del riu pel que, posteriorment, va bastir-se una petita fortificació medieval. La fi del poblat ibèric ve donada per un incendi (s. III aC).
L'any 1912 va adquirir-se a un pagès de Móra la Nova una troballa excepcional que segons sembla havia trobat dins d'un vas. El 1927 i l'estiu del 1928 s'afegiren noves troballes de gran interès[3] que actualment se custodien al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) i al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. També hi ha objectes al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus.
| Tresor de 1912: | |||
|---|---|---|---|
| Se van trobar 5 parells d'arracades d'or, braçalets i anells, 29 monedes, etc. | |||
| Tresor de 1927: | |||
| Jova de bous (bronze), etc. | |||
| El gran Tresor de 1928: | |||
| Apareixen 4 pàteres d'argent, vasos de plata i altres objectes d'argent. Les quatre fíales són la pàtera del Llop (amb el cap de l'animal totèmic a la part central), la dels peixos, la de les quàdrigues i la del carnisser (on el cap central està envoltat per una enigmàtica escena). | |||
El 1928 Pere Bosch i Gimpera visitava el Castellet[4] i el 1932 s'iniciaren les primeres campanyes d'excavació[5] que localitzaren una torre de l'entrada. Uns anys després és va descobrir la segona de les torres de planta trapezoidal. Després de la Guerra Civil, entre el 1942 i el 1943 es feren noves campanyes. Des del 1998 s'han fet excavacions arqueològiques anuals. Així el 2004 se constatava l'existència de forns per a obtenir plata i plom de la galena del Priorat; i el 2007 se posava de manifest la implantació d'un campament romà (s. II aC), a uns 300 metres a l'est de la ciutat ibèrica, amb l'aparició de fragments d'amfores, restes d'armament i monedes.
El jaciment del Castellet i el del Coll del Moro (Gandesa) formen part del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Descobert el nom ibèric del Castellet de Banyoles gràcies a la troballa d'una prova per encunyar monedes; article publicat per aguaita.cat el 27/11/2020.
- ↑ Real Decreto 2947/1978, de 27 de octubre, por el que se declara monumento histórico-artístico y arqueológico, de carácter nacional, el poblado ibérico del «Castellet de Banyoles», en Tivissa (BOE, núm. 299, de 15/12/1978).
- ↑ La revista Tivissa de 05/08/1928 (núm. 1) en l'article El nostre patrimoni artístic especifica el nom de Salvador Manyer, de Móra la Nova, com la persona que el 1912 va fer la primera "notabilíssima troballa arqueològica". Ramon Pinyol descobrí el bronze de la jova de bous el 1927 i novament Salvador Manyer va trobar el gran tresor de 1928. Lluís Perpinyà i Castellà autor de El territori de Móra la Nova (ed. 1989) publica una imatge de Salvador Mañé Solé en el recull fotogràfic del llibre (vegeu també la pàgina 275-276).
- ↑ Revista Tivissa de 20/09/1928.
- ↑ Vegeu però la notícia de l'autorització d'excavació en favor de José Brull publicada per La Vanguardia de 11/07/1930. La revista Tivissa del 20/05/1930 dóna compte de la breu excavació –de tan sols tres dies– realitzada per Lluís Brull i Cedó (vegeu també el número de 20/06/1930 i de 20/08/1930).