El Castell d'Ulldecona és una construcció defensiva situada al sud de la comarca del Montsià.
El castell medieval d'Ulldecona, declarat Bé d'Interès Cultural, es troba situat dalt d'una petita elevació anomenada Puig del Castell que forma part de la Serra Grossa. Aquest conjunt es troba situat al marge esquerre del riu de la Sénia, actual límit político-administratiu entre Catalunya i el País Valencià.
A mitjan anys vuitanta -segle XX- va ser adquirit per l'Ajuntament.
La fortalesa[]
L'àmplia visibilitat i la gran fertilitat i riquesa del terreny han comportat que aquest lloc hagi estat al llarg del temps una zona estratègica del control del territori des de l'època ibèrica fins l'edat mitjana. Les construccions que conserva íntegrament el conjunt fortificat d'Ulldecona a l'interior són: una torre cilíndrica de dimensions reduïdes, una torre principal de base rectangular que domina tot el conjunt i l'església. També hi trobem dues línies de muralla d'origen àrab amb restes d'intervencions posteriors.
La torre rodona de planta circular i forma tronco-cilíndrica consta de dues plantes i una coberta plana sobre la qual es disposen merlets de coronament apuntat. A la torre s'hi accedia a través d'una porta elevada situada al primer pis. Mentre que la bibliografia tradicional atribueix la construcció de la torre als àrabs actualment s'argumenta el seu origen cap a la segona meitat del segle XII.
La torre quadrada és un edifici de planta quadrangular de 16 x 15'5 m aproximadament envoltat d'un basament atalussat. Comprèn 3 plantes i un nivell de terrassa d'on en desconeixem el tipus de coronament. L'actual accés a l'interior és a través del talús. La porta original degué de ser però la que es troba a nivell de la tercera planta en aquesta mateixa cara. La planta baixa és dividida en dues estances rectangulars i asimètriques. La segona planta també es troba dividida en dues estances, on es poden apreciar espitlleres atrompetades que ens deixen palès el gruix de la paret. La tercera planta, anomenada Sala Noble, presenta quatre obertures que coincideixen amb els quatre punts cardinals. Dels finestrals destaca a la vessant est "la finestra Coronella", finestra geminada amb acabament trevolat, dividida per una fina columna coronada per una decoració quadrilobulada. Al costat de la porta neix la única escala original que comunica en la terrassa. Referent a la datació de la Torre, l'ornamentació de l'estructura de la finestra de la façana est correspon amb un esquema típic del segle XIII. D'acord amb aquesta cronologia podem datar la construcció de la Torre a mitjan de la primera meitat del segle XIII.
L'església de Santa Maria dels Àngels es compon d'una nau amb volta de canó de mig punt sobre arcs torals, i l'absis semicircular, està cobert amb una volta de quart d'esfera. La porta és de mig punt dovellada en guardapols i al seu damunt apareixia una rosassa. En aquest conjunt fortificat del Castell també s'aprecien restes d'altres construccions: dos torres o bastions (d'origen àrab), un seguit d'estances en procés d'excavació i també la zona d'accés original en procés d'estudi. En un dels bastions es va trobar en una excavació recent una figura de bronze representant a Crist. Aquesta peça és única en totes les Terres de l'Ebre i província de Tarragona i s'ha datat del segle XIII per comparació amb altres d'aquesta època.
Els antecedents més antics d'assentament al Castell són d'època ibèrica (s. V-I). La romanització del territori a partir del segle II aC va comportar la implantació de nous sistemes d'ocupació i explotació del territori, provocant l'abandonament del poblat ibèric del Puig del Castell. Després d'un llarg període d'abandonament, el puig del Castell és ocupat en època àrab (s. IX), construint damunt de les restes de l'antic poblat. La conquesta dels territoris més meridionals de Catalunya s'inicia l'any 1148 amb la presa de Tortosa per Ramon Berenguer IV, amb la donació de la major part dels territoris conquerits a les ordes militars que el van ajudar: els Templers i els Hospitalers. La fortalesa sarraïna d'Ulldecona fou concedida l'any 1180 als hospitalers amb l'obligació d'edificar un nou Castell cristià.
El Castell cristià i el seu territori va formar part de la frontera catalana amb els sarraïns fins les campanyes de València de Jaume I, iniciades cap al 1230. Al 1222 Guillem Ramon de Montcada concedí la primera Carta Pobla permetent l'edificació de nous habitatges entre ambdues muralles. Fou al 1273 quan Frai Ramon Berenguer, mestre d'Amposta i hospitaler concedí la segona Carta Pobla donant llicència als habitants d'Ulldecona per passar a viure a la vall de la Foia, essent els orígens de l'actual vila d'Ulldecona.
Amb la desamortització de Mendizábal, el 1836, el castell passa a mans privades fins que l'any 1985 el compra l'Ajuntament d'Ulldecona per 5 milions de pessetes.[1]
Entre maig i desembre de 2021 se realitzen les darreres obres de restauració i consolidació per un valor de més de 250 mil euros.[2] Les anteriors dataven del 2009.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Ebre Informes de 24/07/1985, pàg. 7.
- ↑ En marxa obres de restauració al castell medieval d’Ulldecona; article publicat pel Diari de Tarragona de 18/5/2021.