Ilercavònia
Advertisement

El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altres de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya. De tota manera, no sempre va ser així, ja que fins el 1312, amb la integració dels béns de l'orde del Temple a l'orde de l'Hospital, només existia la Castellania d'Amposta. Va ser a partir d'esta incorporació quan es va dividir el patrimoni hospitaler en dos priorats, malgrat que el d'Amposta tingués el nom de Castellania.

Tot i titular-se castellà d'Amposta, ja que el castell d'Amposta va ser cedit per Ramon Berenguer IV als hospitalers, i que el 1280 aquest castell tornés a ser recuperat pel rei, el castellà no residia a Amposta sinó que ho feia a Saragossa, concretament al seu convent de San Juan de los Panetes, al costat de la basílica del Pilar, o bé en alguna comanda que els era pròpia.

Els castellans d'Amposta va ser sovint homes de confiança del monarca i s'encarregaven de funcions culturals, com fra Juan Fernández de Heredia (1346-1376), home de confiança de Pere III el Cerimoniós. També van ser militars i diplomàtics al servei del rei, com fra Joan de Vilagut (1428-1444), fra Pere Ramon Sacosta (1446-1461) i fra Bernat Hug de Rocabertí (1461-1485). El darrer castellà d'Amposta va ser l'infant Francesc de Paula de Borbó (1827-1851), suposat fill de Carles IV, que les males veus deien que era fill del ministre Manuel Godoy i de la reina. Degut a estos rumors, les Corts de Cadis el van inhabilitar en la successió a la corona. L'any 1851 va renunciar als seus drets com a castellà a causa de l'establiment de l'estat liberal i modern i no es va elegir cap successor.

Enllaços externs[]

Advertisement