Plànol de la façana principal de la Casa Bau.
La Casa Josep Bau i Vergés o simplement Casa Bau és un edifici centenari de l'Eixample de Tortosa.
Situat al carrer Ramon Berenguer IV va començar-se a construir el 1912. Consta de l'habitatge principal[1] i de naus laterals annexes que havien estat utilitzades per l'empresa «Aceites Bau».
Promoguda per Josep Bau i Vergés forma part del Catàleg d'edificis i elements arquitectònics de Tortosa.
Prop seu hi ha l'edifici del Banc d'Espanya i Vil·la Mercè (casa de les torretes), la casa Salvador Brunet i Sala, la casa Pallarès, casa F. Segarra, la casa Margenat de l'antiga Fàbrica de Pons o la casa Albacar.
L'edifici[]
L'obra finalitzada el 1914 està signada per Josep Plantada i Artigas (Barcelona, 1879 -títol 1902- † c. 1943), autor també, suposadament,[2] de la casa Joan Ballester de la plaça Alfons XII de Tortosa, però Joan Amigó[3] i Barriga (Badalona, 1875 -títol 1900- 1958) va ser l'arquitecte "encargado de las obras del Señor Bau" (El Tiempo de 7/08/1913 i El Restaurador de 13/09/1913).
| « | Procedente de Barcelona, ha llegado á esta ciudad más personal de escultores y adornistas para activar los trabajos de modelado en piedra para la soberbia fachada del suntuoso edificio que nuestro querido amigo el acaudalado fabricante D. José Bau ha hecho construir en la carretera Simpática. Dentro de breves días quedarán colocados en el frontis las doce esbeltas columnatas de piedra tallada con sus graciosos capiteles. | » |
—El Tiempo, núm. 901, de 22/11/1912 (pàgina 2). | ||
Durant la Guerra Civil Espanyola la casa va ser ocupada per la UGT (IX/1936) i s'hi va habilitar un refugi.
L'edifici, afectat pels recreixements de postguerra,[4] no conserva la fisonomia original de la qual en resten però testimonis fotogràfics. En destaca encara el treball de serralleria i, a l’alçada del primer pis, una tribuna pètria decorada amb pinacles i gàrgoles estilitzades que deixen entreveure una mirada cap a l'Art Déco. La portalada, coronada per les mènsules de la tribuna, està custodiada per dues sèries de sis columnes de fust llis i capitells florals unides per arcs peraltats.
La façana posterior disposa de terrassa, a la planta noble, caracteritzada per una galeria vidriada de planta semicircular. A l'interior en destaca l’escala de marbre, la fusteria i els enteixinats decoratius dels sostres.
El 31 de març del 2000 al pis principal s'inaugurà la nova seu de la demarcació de l'Ebre del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya que s'hi instal·là en règim de lloguer. Entre l'estiu del 2013 i l'abril de 2014 la propietat n'ha rehabilitat totes les façanes.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Amb una façana de 20 m d'ample està construït en un carrer en desnivell. Ocupa un solar de 676 metres quadrats als que cal sumar els 1.170 m2 dels magatzems annexos del carrer de la Salle. Antigament també en formava part l'antiga Clínica Lluch (1945) –avui una notaria– que ocupa 844m2.
- ↑ Darrera de la signatura de Plantada hi podria haver l'arquitecte Francesc Batlle (López Daufí, Antoni. «Els arquitectes municipals de Tortosa (1901-1923)». Recerca, 2019).
- ↑ Joan Amigó va ser arquitecte municipal de Badalona entre el 1914 i el 1924. Hi construí diversos habitatges i fàbriques així com l'església parroquial de Sant Josep (1920). És també l'autor de la Casa Enric Pavillard (1906), situada a la Riera de Canyet número 23 de Badalona, declarada Monument Històric Artístic d'Interès Local (O. 18-12-1980; BOE núm. 41 de 17/02/1981).
- ↑ Durant els anys quaranta s'hi van afegir dues plantes i un àtic.
Us pot interessar també:
- El Tiempo de 9-12-1912; El Restaurador de 10-12-1912; El Tiempo de 10-12-1912; El Tiempo de 27-03-1913; El Tiempo de 27-01-1914.