Cardó (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) va ser un convent i ermitatge de carmelites descalços, i posteriorment balneari situat a la capçalera de la vall de Cardó (serra de Cardó), dins el municipi de Benifallet.
L'antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa; el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà.
El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s'hi va establir el 1617; consta d'un convent voltat d'un gran recinte i 13 ermites (inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L'edifici central, a 500 m d'altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII; tenia una comunitat estable de 30 religiosos. Va ser protegit des del 1676 per Pere Antoni d'Aragó, el protector de Poblet, i suprimit amb l'exclaustració del 1835.
El 1866 va ser convertit en balneari de Cardó, aprofitant les fonts d'aigües bicarbonatades i arsenicals,[1] restant obert fins el 1967.
Des del 1903 comunica per carretera amb Rasquera (9 km). El 1938 en el marc de la Guerra Civil Espanyola esdevingué hospital de l'exèrcit republicà. A prop seu s'hi emplaçà una planta embotelladora d'aigües que havia començat a funcionar l'any 1974.[2]
Modernament se n'havia previst la seua reconversió en un centre hoteler però les iniciatives no van prosperar.
El setembre de 2018 s'editava El balneari de Cardó. El passat d'un somni[3] d'Albert Curto i Laura Tienda Martínez.
Notes i referències
- ↑ Vegeu la "Real orden declarando de utilidad pública las aguas bicarbonatadas de Cardó (provincia de Tarragona) y señalando la temporada oficial para el uso de aquéllas" (Gaceta de Madrid núm. 305, de 01/11/1887) i la "Real orden mandando que las aguas minerales de Cardó (Tarragona) figuren oficialmente en la clase de las bicarbonatadas, género bicarbonatadas cálcicas, variedad arsenical, y autorizando la apertura del establecimiento al servicio público" (Gaceta de Madrid núm. 161, de 09/06/1888).
- ↑ El 1991 va ser adquirida pel Grup Pascual que l'explotava amb la marca "Agua del Valle de Cardó". Finalment però va decidir tancar-la l'estiu de 2007.
- ↑ Ed. Pagès editors. ISBN: 978-84-1303-015-9.
Enllaços externs
- Imate de l'any 1935 del fons del psiquiatre Òscar Torras i Buxeda (Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)