Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s'hi va establir el 1617; consta d'un convent voltat d'un gran recinte i 13 ermites (inicialment 11, entre les quals la de [[la Columna]], bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L'edifici central, a 500 m d'altitud, damunt el [[cingle de Sallent]], és obra dels segles XVII i XVIII; tenia una comunitat estable de 30 religiosos. Va ser protegit des del 1676 per Pere Antoni d'Aragó, el protector de [[Poblet]], i suprimit amb l'exclaustració del 1835. |
El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s'hi va establir el 1617; consta d'un convent voltat d'un gran recinte i 13 ermites (inicialment 11, entre les quals la de [[la Columna]], bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L'edifici central, a 500 m d'altitud, damunt el [[cingle de Sallent]], és obra dels segles XVII i XVIII; tenia una comunitat estable de 30 religiosos. Va ser protegit des del 1676 per Pere Antoni d'Aragó, el protector de [[Poblet]], i suprimit amb l'exclaustració del 1835. |
||
| − | El 1866 va ser convertit en balneari de Cardó, aprofitant les fonts d'aigües bicarbonatades i arsenicals (fins no fa gaire embotellades). Des del 1903 comunica per carretera amb [[ |
+ | El 1866 va ser convertit en balneari de Cardó, aprofitant les fonts d'aigües bicarbonatades i arsenicals (fins no fa gaire embotellades). Des del 1903 comunica per carretera amb [[Rasquera]]; restà obert fins el 1967. El 1938 esdevingué hospital de l'exèrcit republicà. |
| − | |||
[[Categoria:Benifallet]] |
[[Categoria:Benifallet]] |
||
Revisió del 19:28, 15 des 2011
Cardó (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) va ser un convent i ermitatge de carmelites descalços, i posteriorment balneari situat a la capçalera de la vall de Cardó (serra de Cardó), dins el municipi de Benifallet.
L'antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa; el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà.
El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s'hi va establir el 1617; consta d'un convent voltat d'un gran recinte i 13 ermites (inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L'edifici central, a 500 m d'altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII; tenia una comunitat estable de 30 religiosos. Va ser protegit des del 1676 per Pere Antoni d'Aragó, el protector de Poblet, i suprimit amb l'exclaustració del 1835.
El 1866 va ser convertit en balneari de Cardó, aprofitant les fonts d'aigües bicarbonatades i arsenicals (fins no fa gaire embotellades). Des del 1903 comunica per carretera amb Rasquera; restà obert fins el 1967. El 1938 esdevingué hospital de l'exèrcit republicà.