Logotip de la Cambra de Comerç de Tortosa
La Cambra de Comerç de Tortosa és una corporació consultiva que va ser creada el 8 de març de 1908.
És una de les tretze que hi ha a Catalunya. La seua demarcació correspon als municipis de les comarques del Baix Ebre i del Montsià i els de Rasquera i Ginestar, a la Ribera d'Ebre.[1]
Els seu òrgan de govern és un comitè executiu està format per un president, tres vicepresidents, un tresorer, diversos presidents de comissió i vocals.
La seua seu d'ençà el 2002[2] és la Casa Salvador Brunet, al carrer Cervantes de Tortosa, si bé existix una delegació amb seu al Consell Comarcal del Montsià, a Amposta.
La Cambra administra la Llotja de Tortosa, una institució creada amb l'objectiu de posar a disposició dels diferents sectors econòmics un establiment públic per a l'intercanvi regular de productes comercialitzables o cotitzables usualment, per a la celebració d’operacions de tràfic mercantil i per a la informació de les cotitzacions registrades.
« | Jo somio (...) en veure'l riu solcat per naus de vela, vapors i navilis; (...) Jo somio (...) en l'alçament d'Escoles modernes (...) en un ferrocarril que’ns porte a l'Aragó sense destorbs ni girigonses i en altres que'ns comunique amb los deltes i amb lo port de Sant Carles de la Ràpita, qual estratègia i naturals condicions de salvament lo converteixen en joia de la mar llatina (...) Jo somio en fonts pels carrers de la ciutat i en l'empedrat dels mateixos (...) Jo somio (...) en establir fàbriques i aixecar fumerals altíssims arreu de l’horta; (...) Jo he somiat tot això i encara més (...) | » |
— F. Mestre, Giripigues tortosines, La Tortosa que jo somio; El Restaurador de 20/7/1915. |
Des de l'any 2000 la Cambra de Comerç de Tortosa custodia part del llegat que Federico Mayor Zaragoza va rebre durant la seua etapa com a director general de la UNESCO.
Presidents de la Cambra:

La Casa Salvador Brunet i Sala, seu de la Cambra de Comerç
- José Domingo Grego Vidal (1908-1911); Àngel Nicolau Sabaté (1911-14); José Ballester Romero (1914-27); Manuel Camós Juan (1927-30).
- Gerard Vergés Zaragoza (1930-33).
- José Albacar Ferrando (1934-40); Esteban Albacar Ferrando (1940-41-53); Joaquín Prades Segura (1941-53); José F. Grego Grego (1953-68); Joaquín Fabra Grifoll (1968-74), empresari; Juan Martí Altadill (1974-82).
- Joan Sabaté Carles (1982-1986); Josep Bel Raga (1986-1998); Valentí Faura Sanmartín (1998-2006), advocat; Josep Lluís Mora Bertomeu (2006-2015), comerciant; Josep Maria Chavarria Homedes (2015-VI/2019), empresari; Francisco Faiges Borràs (2019-...), empresari.
Vegeu[]
- Arrossaires del Delta de l'Ebre - Avigan Terralta - Balfegó - Ballester - Cambra Arrossera del Montsià - Cafès Civit - Eléctrica del Ebro - HIFE - Lehmann - MONTEBRE - Nomen - Olis Faiges -Olivite Export - Ous Roig - Padesa - Impremta Querol - Soldebre - Subirats Berenguer - Xocolates CREO
- Polígon Industrial Baix Ebre - Polígon Industrial Catalunya Sud - Polígon Industrial de l'Oriola
- Establiments turístics de les terres de l'Ebre
- Matilde Villarroya Martínez
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ La resta de municipis de la Ribera d'Ebre, no esmentats anteriorment, i tots els de la comarca de la Terra Alta formen part de l'àmbit cameral de Reus.
- ↑ Les anteriors oficines de la Cambra s'ubicaven en una part dels baixos de l'edifici Orleans, carrer Cristòfor Despuig en carrer Joan B. de La Salle.