Ilercavònia és l'enciclopèdia lliure de les comarques centrals dels Països Catalans: Terres de l'Ebre, Matarranya i Ports-Maestrat. Ja tenim 3.580 articles!
Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24/12/1888 – Barcelona, 19/11/1973) va ser un arquitecte a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.
Titulat el març del 1916 va ser arquitecte municipal de Valls, càrrec que va exercir fins el 1919 quan s'instal·la a Barcelona. D'altra banda, fou un estudiós de l'art i de l'arquitectura i restaurà esglésies i campanars amb criteris científics. Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de F. Xavier Nogués (Barcelona, 1873-1940) en els plafons ceràmics. A aquestes construccions, conegudes com les catedrals del vi, deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar a Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar al Maresme un cop acabada la Guerra Civil Espanyola.
A les terres de l'Ebre treballà en projectes i obres tant conegudes com les realitzades a Gandesa i el Pinell de Brai però també en projectes per a Bot (ampliació d'un celler) i Ulldecona (la Feligresa i el molí d'oli, l'any 1923) o en la restauració de l'església de la Palma d'Ebre (1932).
Tres naus frontals contigües i dues transversals a la part posterior de l'edifici, a diferent nivell. La nau de l'esquerra, amb dues plantes i coberta amb encavalcades de fusta, estava destinada a molí d'oli. La central i la de la dreta són sales de tines. Fris ceràmic exterior de Xavier Nogués.
Edifici d'habitatges (PB i 3 pisos), entre mitgeres, construït en part sobre els porxos medievals. A la façana destaquen el mirador del primer pis i el treballs en esgrafiats.
D'una nau (de les tres inicialment dissenyades). Façana simètica amb sòcol de paredat i amb quatre finestres romboïdals d’alçada creixent a cada banda. L’eix central està format per la porta d’accés d’arc de mig punt, una finestra triforada acabada amb gelosia de maó vist i rajola vidriada i el coronament amb joc volumètric de maó i teula àrab.
Sala de tines de 23,50 m. per 37,50 m, amb una teulada de cavalls de fusta de 15 m. de llum; al darrere una sala de màquines; a la part del darrere el moll de recepció, triturat i graduació del most.
Bo
Notes i referències[]
↑Guia d'arquitectura de la Demarcació de l'Ebre; Antoni López i Daufí; pàg. 31; Ed. COAC-Demarcació de l'Ebre; Imp. Sistemes Comunicació Gràfica; ISBN: 84-88258-62-3.
↑Guia d'arquitectura de la Demarcació de l'Ebre; pàg. 29; op. cit.
↑Guia d'arquitectura de la Demarcació de l'Ebre; pàg. 104; op. cit.
