FANDOM


Càndida i Còrdula van ser dos personatges llegendaris, companyes de Santa Úrsula de Colònia[1] i, com ella, verges i màrtirs. Són venerades com a santes per diverses confessions cristianes.

La seua festivitat és el 22 d'octubre, l'endemà de la de Santa Úrsula amb qui comparteixen la llegenda de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges.

Nascudes a la Britània romana al segle IV, formaren part del seguici de la princesa Úrsula, en el seu viatge fugint del matrimoni acordat amb el rei pagà Herteri.

A la ciutat de Colònia (Alemanya), conquerida, els huns mataren Úrsula i les companyes que s'havien negat a abjurar de la seva fe i a renunciar a la seva virginitat. Còrdula va poder fugir i es va amagar en un vaixell; l'endemà però va plànyer haver fugit i es va presentar davant el cabdill dels huns que la condemnà a morir.

Probablement, la llegenda parteix del martiri d'un grup de verges cristianes a Colònia, potser durant les persecucions de Dioclecià, al 304. Les errades en la interpretació d'algunes inscripcions van donar lloc a la creença d'un martiri massiu.

Cap al segle IX comencen a aparèixer els noms de les suposades companyes d'Úrsula, fins llavors sense identificar, com Còrdula, Càndida (o Càndia), i moltes altres. Del segle XII al XVII van aparèixer o reaparèixer un bon nombre de relíquies.

Veneració a Tortosa Edit

A la catedral de Santa Maria de Tortosa es veneren relíquies atribuïdes a les santes Càndida i Còrdula, enviades l'abril de 1351 per l'arquebisbe de Colònia. Foren proclamades patrones de la ciutat[2] i se'ls atribuïen miracles, com la protecció de Tortosa durant la crescuda de l'Ebre l'any 1605.

A banda cal destacar l'existència de dos bustos-reliquiaris de plata, d'estil gòtic. El bust de Còrdula és la primera obra documentada que es va marcar amb el punxó de Tortosa (DER), a mitjan segle XIV; el de Càndida (o Càndia), és obra barcelonina (BARCK) dels volts de l'any 1500.

L'any 1587 va fundar-se la Confraria de Santa Càndia.

També cal citar un retaule de 5 metres d'amplada per 7 d'alçada,[3] construït l'any 1671, i les imatges de les santes que estan representades al cadirat de fusta de Cristóbal de Salamanca i també a la Porta de l'Olivera.[4]

A la catedral existia d'antic una capella dedicada a les santes. En enderrocar-se l'antiga Sala Capitular -on era- per construir l'actual capella del Sagrari l'altar es va traslladar a la capella absidal on es conserva actualment. Esta capella està presidida per una reixa de ferro de formes gòtiques i, com la capella del Sant Àngel, té diferents arquetes funeraries de bisbes tortosins medievals encastades al mur.[5]

Cal anotar també que dues de les antigues campanes de la catedral portaven el nom de les santes. Van ser destruïdes com les altres –i a excepció de la Vedada– el setembre de 1936 si bé l'any 1941 va construir-se la Córdula Cándida[6] refosa el 1995 (Hnos Portilla; Gajano, Cantabria) amb el patrocini del Club de Lleons de Tortosa.

A banda cal citar que hi ha una partida de Santa Càndida al terme municipal de Tortosa i al de Batea.

Vegeu també Edit

Notes i referències Edit

  1. Úrsula és una santa amb gran arrelament a la diòcesi de Tarragona. Tenia una capella a la catedral de Tarragona, i és copatrona (1658) de Valls on hi ha un reliquiari donat pel qui fou bisbe de Tortosa Jaume Sitjó.
  2. Còrdula també és copatrona de Colònia, i es representa amb un vaixell a la mà.
  3. El retaule atribuïble al fuster Gabriel Sit va ser restaurat entre el 2010 i el 2016 per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa. El juliol de 2017 va quedar muntat de nou a la catedral de Tortosa.
  4. Les escultures van ser restaurades després de la Guerra Civil Espanyola ja que havien patit danys.
  5. Són les arquetes de Pere de Batet, Francesc de Paholach, Berenguer Desprats, Bernat Oliver i Guillem de Torrelles.
  6. FUNDICION DE CAMPANAS H. DE E. BARBERI EN OLOT.

Enllaços externs Edit

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.