El bombardeig de l'Aeròdrom de la Sénia va ser el darrer atac aeri de l'Aviació republicana contra aquesta base de la Legió Còndor que va tenir lloc el desembre de 1938 en el context de la Guerra Civil Espanyola.
Context general[]
El 14 d'abril de 1938 las tropes franquistes van entrar a la Sénia després de l'Ofensiva d'Aragó. Llavors els operaris i efectius de Legió Còndor alemanya (Legion Kondor) van instal·lar-se al seu camp d'aviació que va convertir-se en una base d'operacions molt important. Durant l'estiu l'aeròdrom va tenir una gran activitat militar ja que els alemanys van realitzar nombroses operacions a la Campanya de Levante i a la Batalla de l'Ebre.
A les darreries de maig i primers dies de juny de 1938 una esquadra de bombarders republicans va arribar a atacar el camp senienc[1] encara que segons els comunicats d'operacions de la Legió Còndor les incursions van fracassar.[2] L'atac del 2 de juny realitzat per nou bombarders "Katiuska", amb Anselmo Sepúlveda († Stalingrad, 1942) com a cap de l'operació, i tres caces I-16 "Mosca" va acabar amb diversos avions abatuts o danyats.
Encara va haver-hi un nou atac el 4 d'octubre de 1938[3] en el que els alemanys van perdre quatre Bf 109.
L'atac del 16/XII/1938[]
A principis de desembre es va tornar a preparar un bombardeig sobre el camp de la Sénia on la Legió Còndor havia concentrat tota la seua aviació de caça i un gran nombre de bombarders en previsió de l'Ofensiva sobre Catalunya. L'atac el van realitzar 12 "Katiuskas" (nou de la 4ª esquadrilla, de Celrà (Gironès), i tres de la 2ª, de Banyoles), sota el comandament de Mendiola Núñez (Badajoz, 1909 – Barcelona, 1998).[4]
L'alt comandant de les Forces Aèries republicanes en principi va negar-se a autoritzar l'atac donades les defenses de l'aeròdrom ebrenc i atès els antecedents dels atacs que havien tingut lloc durant el mes de juny, però finalment durant el matí del 16 de desembre, i malgrat el mal temps, els avions de la República van atacar l’aeròdrom davant de la sorpresa dels alemanys.
Com a resultat d'aquesta acció van ser destruïts set aparells Messerschmitt Bf 109 (avions de caça), estacionats a terra, i es van infligir danys a la pista d'aterratge. No obstant l'artilleria antiaèria alemanya va abatre dos avions "Katiuska" (Tupolev ANT-40, o Tupolev SB) i 4 homes van perdre la vida.[5] Tot i així aquest va ser un dels atacs més audaços de l'Aviació republicana. Leocadio Mendiola en recompensa per aquesta acció seria ascendit a Tinent Coronel.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu La Vanguardia de 01/06/1938 i La Vanguardia de 4/06/1938 (bombardeig dels aeròdroms de Caudé -Terol- i de la Sénia).
- ↑ El 30 de maig de 1938 té lloc un primer intent d'atac republicà sobre el camp de la Sénia. N'hi ha un de nou el 2 de juny on els republicans perden 5 aparells (els alemanys haurien perdut nombrosos Bf 109 però segons els comunicats d'operacions de la Legió Còndor no van tenir danys). El 5 de juny un nou intent republicà és rebutjat per les defenses antiaèries.
- ↑ Vegeu La Vanguardia de 04/10/1938 (Contra las fuerzas de invasión) i La Vanguardia de 05/10/1938 (Continúa la Batalla del Ebro … Depósitos de combustibles incendiados y destrucción de aparatos extranjeros en el aeródromo enemigo de la Cenia).
- ↑ Leocadio Mendiola (necrológica); article publicat pel diari El País de 21/07/1998.
- ↑ † Capità Francisco Gómez Fernández i el seu metrallador Victoriano Sánchez Catalán (estavellats a Canet lo Roig); el sergent José López Ricondo i José Fuentes Verdú (FFAA de la República).
Enllaços externs[]
- Wikipedia (castellà)