Bernardo O'Connor y O'Phaly (Estrasburg, 1696 – Madrid, 29/03/1780)[1] va ser un militar.
Nascut a França en el si d'una família d'origen irlandès, el 1724 ingressà a l'exèrcit. El 1739 va ser nomenat Comandant del segon Batalló del Regiment d'Infanteria d'Irlanda.[2] Assolí el grau de Mariscal de Camp (1747) i de Tinent General (1760).
Va ser governador militar de Tortosa (1755), Pamplona i Barcelona.
Primer Conde de O'phalia -juny 1776-[3] pel rei Carles III en record de la baronia d'Ophaly (comtat de Kildare; Irlanda) d'on provenia la seua família. Sent Comandant General de Catalunya se li va concedir la Capitanía General de Castilla la Vieja (novembre 1772).[4]