Ilercavònia
Advertisement

Vista parcial del barri, sota la Suda, des del Sitjar (c. 2006).

El barri del Castell és una zona del casc antic de Tortosa situada entre l'absis de la catedral de Tortosa, el turó del castell de la Suda i l'angle nord-oest dels Reials Col·legis.

Antigament era el barri 7è de Tortosa –incloïa els carrers del Vall i Nou del Vall– i amb Sant Jaume formava part del Segon Districte.

Patrimonialment parlant l'indret no conserva edificis d'interès –tot i que els Reials Col·legis són a tocar– i no és una zona turística tot i ser l'accés original al Castell de la Suda. Existia allí el que era anomenat "palau de Sant Ruf" –ara enderrocat[1] i que comptava amb una bonica portalada de pedra, a la façana posterior, que va ser desmuntada–. Conserva això sí un refugi antiaeri de la Guerra Civil sota el Castell, redescobert l'any 2000.

Des de fa molts anys el barri clama una actuació d’enderrocs generalitzada (com la del barri de Sant Jaume, encara no finalitzada) i la reforma integral. El 1965 va enderrocar-se la casa situada a l'actual plaça de l'Absis –urbanitzada el 1972– una actuació concebuda dècades abans i que va redescobrir la capçalera de la catedral de Santa Maria.

« El Sr. Alcalde y el Sr. Arquitecto Municipal visitaron ayer al señor Obispo. La visita estaba relacionada con la reforma que se propone emprender el Ayuntamiento consistente en el derribo de las casas de la calle de la Zuda adosadas a la Catedral y lindantes con la cuesta de Capellanes. El Sr. Bau nos manifestó hoy a los periodistas que quedó complacidísimo de la visita y agradecido al Sr. Obispo, quien ofreció al Ayuntamiento todas las facilidades para la reforma. »

Heraldo de Tortosa de 19/10/1929.

Modernament va reurbanitzar-se la plaça (2008-2009)[2] i s'ha actuat a l'anomenada casa Brull (2011) i a les façanes adjacents creant una plaça nova, elevada, tancada pels actes incívics.

No obstant el barri del Castell és una zona molt degradada i marginal.[3] Durant les primeres alcaldies de CiU la zona va arribar a un punt d'inflexió cap al no retorn. L'any 1994 una filera de cases del carreró de Capellans –al sector situat als peus de la torre de l'Homenatge de la Suda– que donaven l'esquena al castell tenien ordre d'enderroc. Esta s'executaria durant el 1995 però l'actuació d'alliberament d'espai encara no s'ha acabat avui en dia (tot i que durant l'alcaldia de F. Bel va enderrocar-se un altre edifici, el que tenia el número 3) així com tampoc s'ha fet la reforma anunciada l'any 2009.

Entre febrer i setembre del 2000 se recupera un nivel inferior de la Suda (al peu de la torre de l'Homenatge) i se porten a terme enderrocs al 1r carreró del Castell però durant les alcaldies de M. Curto i Joan Sabaté el barri va convertir-se en una trista sagnia d'esfondraments d'immobles, habitats i deshabitats (carrer Mercè/[4] Sant Felip Neri,[5] etc), amb episodis d'acumulació de runa i brutícia i en un focus de notícies sobre l'abandonament del conjunt històric.[6]

El darrer episodi va afectar la paret mitgera d'un gran edifici situat al carrer Sant Felip Neri 13, que va ser dels Córdoba, l'agost de 2014, al costat de l'antiga casa Navàs (número 11) ja desapareguda. Com en altres ocasions s'ha permés la dilació d'actuacions ja que no s'han fet les mínimes obres pertinents fins febrer-març de 2017.

Finalment el juny de 2019 van reiniciar-se alguns treballs d'enderrocament com el del número 23 de Capellans, adossat a una gran conglomerat de roca, o el número 14, es feien uns murs de formigó i s'urbanitzava el petit carreró. No obstant l'estiu de 2021 el sector té una gran zona central delimitada, tancada i totalment abandonada, a la vegada que espera encara la promesa d'adquirir i enderrocar les cases abandonades de l'absis.

Cal anotar que al carrer Sant Felip Neri s'hi han fet excavacions arqueològiques (2009) que han servit per a localitzar restes arquitectòniques de l'antiga Dertosa.[7]

Carrers del barri[]

  • Sant Felip Neri (la capelleta del sant encara existia l'any 1976) – Costa del Castell – Carreró de Capellans – 1r i 2n carreró del Castell (afortunadament ja desapareguts) – carrer de Sant Domènec, plaça dels Estudis i carrer de la Mercè (adjacents).

Altres barris de la ciutat[]

Notes i referències[]

  1. Situat al número 6 del carrer de Capellans ocupa un solar d'uns 200 m2. Va ser propietat del comte de Samitier. El 1875 el bisbe Vilamitjana va comprar a nom de Mn Sol la casa de les germanes María de las Mercedes i Trinidad Zarralde separada per un carreró del palau de Sant Ruf. Aquest palau inhabitat va ser cedit l'any 1876 al Col·legi de San José per Magdalena de Grau i Gras que va pagar-ne a més obres de reparació. Cal recordar que la primera pedra de Col·legi de Sant Josep situat vora la muralla del Rastre no va posar-se fins l'11 d'abril de 1878.
  2. Olga Felip Ordis (Girona, 1980) i Josep Camps Povill (Tortosa, 1975), arquitectes; premi Leading European Architects Forum 2010.
  3. Vegeu unes imatges de 2014 de Joan Ramírez a l'entrada Carreró costa del castell del bloc Seqüències: Tortosa en imatges.
  4. Els problemes al carrer de la Mercè s'acceleren el juny de 1996 quan una primera tanda d'edificis adjacents a un altre que havia estat denunciat pels veïns s'ensorren. Aniran seguits d'esfondraments parcials que provoquen l'enderroc de bona part de l'illa urbana en una llarga tasca d'agost de 1999 fins a febrer de l'any 2000. L'últim edifici però no s'enderroca fins el 2008.
  5. Els números 9 i 11 (casa Navàs) declarats en ruïna el gener de 2005 van ser enderrocats l'octubre de 2006; els números 3, 5 i 7 van ser enderrocats el març del 2008, com també el darrer edifici de la plaça dels Estudis que forma part del solar destinat a nou edifici judicial (obrat entre l'estiu de 2017 i la tardor de 2019).
  6. Vegeu el número 8 del butlletí d'Amics dels Castells (desembre 2002; pàgines 9 i 15) o la portada del número 9 (gener de 2004).
  7. I entre les troballes també hi va haver una àmfora Beltrán IIB, un arpó i un estrígil.
Advertisement