Vista anterior al 2008 del Balneari, del seu accés i dels Jardins del Príncep (dreta de la imatge) des de la Suda.
El balneari d'en Porcar va ser un establiment d'aigües de Tortosa que té els seus orígens en el primer terç del segle XIX quan Jaume Tió i Noé va construir les primeres instal·lacions destinades a usos higiènics.
Al balneari, però, se'l coneix pel seu propietari posterior, Manel Porcar i Tió, qui el 1883 va ampliar les instal·lacions atès els bons resultats de les anàlisis de les seues aigües, amb propietats minero-medicinals.[1]
Les aigües bicarbonatades ferruguinoses eren indicades per al tractament del reuma i l'anèmia, entre altres patologies. El balneari d'en Porcar prengué molta fama a principis del segle XX i es va complementar amb un teatre [2] el 1890 –construït sota la direcció de l'arquitecte Ramon Maria Riudor–[3] i que va cremar-se el gener de 1923.
| « | "El establecimiento balneario de la Esperanza, cuyas aguas adquieren cada día mayor crédito, va a ser dotado de un teatro: para recreo y distracción de los bañistas que se proponen venir a Tortosa el próximo verano y esparcimiento de los vecinos de esta Ciudad. El ingeniero Godó, persona peritísima que dirigió la construcción de los edificios de la Exposición de Barcelona, está haciendo ahora los planos y será el encargado de dirigir la obra. Es probable que el próximo jueves pasen a esta nuestro apreciado y querido amigo Sr. Porcar, dueño del establecimiento y el ingeniero Sr. Godó, para que pueda inspeccionar los espaciosos y desahogados sitios donde ha de levantarse el edificio y fijar su situación. Muy plausible es el propósito del señor Porcar de dotar a Tortosa de un buen teatro de verano, pues la experiencia ha demostrado la afición decidida de este vecindario a las representaciones teatrales y puesto que el público ha de gastar su dinero, natural nos parece que vaya con preferencia á gastarlo á un edificio construido con gusto…." | » |
—El Orden, número 20, de 18/05/1890 (pàgina 3). | ||
Josep Salvany va fotografiar l'establiment balneari de Tortosa el 1923.[4] Molt a prop del balneari hi havia la Plaça de bous, i encara hi ha la Torre del Célio i la muralla de Remolins. L'any 1970 el recinte va ser adquirit per l'Ajuntament de Tortosa. La construccíó del nou accés al castell de la Suda però va dividir-ne els antics jardins.
El 1982[5] va arribar a anunciar-se la instal·lació del Instituto de Ecología Marítima[6] però no cal dir que el projecte, amb el que se va "entretenir" a la ciutadania fins el 1985, no va reeixir. En un escrit de 10 de gener de 2025 Vivent Beguer parlava de l'oposició del rector de la UB, Antoni Badia Margarit (A.B.M) i del catedràtic d'Ecologia Ramon Margalef (R.M.).
Anys més tard -1989- s'aprovà la proposta de la Fundació José Celma Prieto de fer un museu d'escultures a l'aire lliure obra de Santiago de Santiago (vegeu l'article: Jardins del Príncep). Aquest va ser inaugurat pel llavors príncep Felip l'any 1991 i ocupa part dels antics jardins romàntics de l'antic balneari.
Durant el 2015 (març-maig) l'Ajuntament de Tortosa va fer accessible l'accés al brollador de Nuestra Señora de la Esperanza que fins llavors estava inundat i va recuperar l'antic passatge que estava tapiat.
L'antic balneari que ocupa un solar de més de 1.700 m2 resta abandonat –diversos edificis s'han ensorrat– tot i que forma part del Catàleg d'Edificis de Caràcter Històric. L'edifici principal està format per una torre de quatre nivells (que té un balcó a la primera planta); un cos en dos nivells amb dos grans sales i un tercer cos que els uneix. Des d'alguns sectors de la societat civil, com Amics dels Castells, se n'ha reclamat la rehabilitació.
L'estiu de 2018 va iniciar-se la construcció de la Casa de les Tres Cultures, un edifici de planta baixa i dues plantes pis diàfanes, amb una superfície total construïda de 162,78 m2, destinat a explicar als visitants la convivència al llarg de la història de les comunitats de cristians, jueus i musulmans de Tortosa. Dos anys i mig després però les obres havien avançat ben poc i el desembre de 2020 s'insinuava la modificació del projecte. Finalment se deia que el gener de 2023 s'iniciaven els treballs del nou projecte: un edifici de planta baixa que aprofita les estructures del balneari. 4 mesos després els treballs estaven parats.
Finalment el 30 de maig de 2024 s'anuncia l'acord per convertir l'antic complex en el nou Arxiu Comarcal del Baix Ebre.
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu Aguas minero medicinales del manantial de Ntra. Sra. de la Esperanza y fuentes de la Salud y San Juan del Balneario de Tortosa del metge Joan Montserrat y Archs (Barcelona, 1844-1895) publicat a Barcelona el 1890 per la Imp. de Pedro Ortega. I vegeu també la Real orden declarando de utilidad pública para todos los efectos reglamentarios las aguas minerales de los tres manantiales propiedad de D. Manuel Porcar y Tió, llamados de la Esperanza, de la Salud y de San Juan, en el término de Tortosa (Gaceta de Madrid núm. 217, de 04/08/1892).
- ↑ Construït tot just on avui hi ha la pista poliesportiva de Remolins, allí on s'inicia el Passeig de Ronda.
- ↑ El Orden de 31/08/1890 i El Orden de 28/09/1890
- ↑ Vegeu les imatges: porta d'entrada a la font d'aigua mineral (encara existent) i vista parcial del balneari.
- ↑ La Vanguardia de 27/11/1982 (pàgina 25).
- ↑ Orden de 29 de noviembre de 1982 por la que se autoriza la creación del Instituto Universitario de Ecología Marina de Tortosa, integrado en la Universidad de Barcelona (BOE, núm. 9, d'11/01/1983).