L'Assut de Xerta abans de construir la moderna central hidroelèctrica.
L'Assut de Xerta és un monument d'enginyeria hidràulica.
El dilluns 5 de maig de 2025 l'Ajuntament de Xerta va formalitzar l'acta d'ocupació de l'antic molí de regolf que encara s'hi emplaça. En els propers mesos s'esperen els treballs de consolidació estructural i substitució de la seua coberta. L'any 2002 havia sigut declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric per la Generalitat de Catalunya[1] però aquesta declaració va ser anul·lada pel Tribunal Suprem el 2005 i el 2008.[2] En l'actualitat el molí de l'Assut, situat dintre del domini públic hidràulic, és Bé Cultural d'Interès Local però s'espera que en un temps recuperi la categoria de BCIN.
L'assut se troba situat a tres quilòmetres riu amunt de la vila de Xerta, ubicada entre els termes municipals de Xerta (al marge dret) i Tivenys (al marge esquerre), a la comarca del Baix Ebre. Es tracta d'una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres. La seua funció és la de desviar l'aigua cap als canals de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre.
J.M. Franquet com a president del Sindicat de Regs de la Comunitat de Regants (1962-1968) adquirí el canal principal, part de l'Assut i altres actius a la Reial Companyia de Navegació pel qual la Comunitat és propietària, i no simplement concessionària, d'aquesta infraestructura.
La paraula "assut" vol dir presa, contenció. Existeix la hipòtesi que els romans van fer una resclosa on avui hi ha l'Assut per dificultar el tràfec fluvial per l'Ebre. Però el primer assut, la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per poder canalitzar l'aigua a sèquies de reg, tot i que fet rudimentàriament, va ser l'any 944 dC, en plena dominació àrab.
Hi ha qui fixa els primers intents de desviar l'aigua de l'Ebre en plena dominació islàmica, que la iniciativa fou continuada a mitjan segle XII i que no es consolidà fins el 1411, sota la direcció del morisc Mussà Alamí.
És a partir del 1440 quan se'n té notícia més certa. Encara que ja inicialment es preveia que servís per a treure aigua de l'Ebre per dos canals, això no s'aconseguí fins a quatre-cents anys després. Durant aquest temps l'Assut només serví per a moure uns molins fariners situats al costat de Xerta i al de Tivenys. Tot i això, en aquestos segles va esdevenir un important centre econòmic controlat per la ciutat de Tortosa.
Vora l'assut, a la part de Tivenys, sobre una elevació del marge esquerre que domina el riu, s'hi ha descobert un poblat iber (s. VI aC) excavat en diferents campanyes arqueològiques des de l'any 2000, on sobresurten les restes d'una gran torre defensiva, de tipologia única a Catalunya, probablement destruïda cap a l'any 200 aC amb l'ocupació romana.
El canal de la Dreta fou inaugurat el 1857 i requerí una primera regularització i elevació de la cresta de l'Assut mentre que el de l'esquerra s'inaugura l'any 1912. Fou llavors, a mitjan segle XIX, quan se li donà la imatge que té actualment, amb la intervenció que realitzà el senyor Jules Carvallo, el qual treballava per a la Real Compañia de Canalización y Riegos del Ebro. El 1855-57, a l'inici del canal de la dreta es va construir una resclosa per facilitar la navegació del riu, principalment de mercaderies. Aquesta és la mateixa resclosa que es fa servir actualment per a la navegació turística. Cal esmentar entre les mercaderies transportades per l'Ebre, els rais carregats de fusta que baixaven des dels Pirineus fins a les serradores de Tortosa o els llaguts carregats de pòrtland i guix provinents de les fàbriques de ciment de l'Assut.
Al marge dret destaca l'important Molí fariner de l'Assut que utilitzava el sistema de regolf per moure els seus mecanismes, d'època renaixentista, que fou construït per la ciutat de Tortosa l'any 1575.[3] És de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya. A principis del segle XX s'instal·là una fàbrica d'electricitat en aquest molí, la qual fou modernitzada l'any 1918. Pràcticament només subministrava electricitat a Xerta i Aldover. En l'actualitat se'n reclama la seua restauració ja que es troba en mal estat de conservació. El ple de l'Ajuntament de Xerta del 10 de setembre de 2008 va declarar l'edifici del Molí de l'Assut Bé Cultural d'Interès Local i el desembre de 2022 el seu alcalde anunciava que s'iniciaria expedient d'expropiació.
En els últims anys se va instal·lar una central hidroelèctrica que va provocar un fort impacte visual a tot l'entorn de l'Assut. La companyia concessionària de l'aprofitament elèctric, la comunitat de Regants de l'Esquerra i el Ministeri de Medi Ambient van interposar recurs contenciós administratiu contra la primera decisió del Govern de la Generalitat de declarar l'Assut bé cultural d'interès nacional el 1999. El 14 de setembre de 2005, la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va deixar-ne la declaració sense efecte.
L'any 2008 es va construir vora l'assut el punt de captació d'aigües per al canal de reg Xerta-Sénia i una torre d'equilibri de 50 metres d'alçada.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Resolució publicada al DOGC, número 3.608, de 04/04/2002 declarant l'Assut de Xerta, a Xerta, Tivenys i Benifallet, Bé Cultural d'Interès Nacional. La declaració comprenia l’assut pròpiament dit (presa o resclosa) i les seves construccions annexes: els espigons, les restes de l'antiga fàbrica de farina dels Gonzàlez i el molí ubicat sobre el mateix raig de l'assut, prop de la riba dreta.
- ↑ Resolució CMC/3954/2008, de 9 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la Sentència del Tribunal Suprem de 8 de juliol de 2008 dictada en el recurs de cassació núm. 6233/2005 (DOGC 5.290 de 05/01/2009).
- ↑ En una incripció a dues columnes separades per l'escut de Tortosa (repicat el segle XVII) diu: EN LO ANY 1575 / ESSENT PROCVR/ADOS DLA CIVTA[T] / DE TORTOSA LOS / MAGCHS SENOS M / MIQVEL SIMEON / PINY/OL -[Torre de Tortosa]- Y MO VICENT / CANADER DO/NR ELLS Y MOS/ STEVE TORNER / NOTARI FONC FETA LA PNT(present) ObR/A.
- Resolució ACC/4036/2021, de 2 d'agost, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic de la modificació puntual núm. 11 del Pla d'ordenació urbanística municipal de Xerta, àmbit molí de l'Assut, al terme municipal de Xerta (exp. ME00263_OTAATE20210140) [DOGC, núm. 8.835, de 18/01/2023]