Se consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mesures excepcionals dins de la seua espècie o per la seua edat, història o particularitat científica, siguin mereixedors de mesures de protecció.
Regulació[]
- Decret 214/1987 de 9 de juny sobre declaració d'arbres monumentals (DOGC núm. 857 de 29/06/1987).
- Decret 47/1988 d'11 de febrer sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local (DOGC 961 de 4/03/1988).
- Decret 120/1989 de 17 d'abril sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i d'interès local (DOGC núm. 1.120 - 2/06/1989).
A esta regulació si sumen un conjunt d'Ordres:
- Ordre de 30 d'agost de 1988, de declaració d'arbres monumentals (DOGC núm. 1.042 de 12/09/1988)
- Ordre de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l'inventari dels arbres i les arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 1.262 de 02/03/1990).
- Ordre de 19 d'abril de 1991, per la qual es declaren arbres monumentals i es dóna publicitat a l'inventari dels arbres declarats d'interès local (DOGC núm. 1.440 de 08/05/1991).
- Ordre de 3 de desembre de 1992, per la qual es declaren arbres monumentals i es dóna publicitat a l'inventari dels arbres declarats d'interès local (DOGC núm. 1.687 de 28/12/1992).
- Ordre de 3 de setembre de 1997, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 2.480 de 22/09/1997).
- Ordre de 6 de juliol de 2000, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari dels arbres i les arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 3.189 de 24/07/2000).
- Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4.393 de 27/05/2005).
- Ordre TES/271/2016, de 5 d'octubre, de declaració d'arbres i arbredes monumentals (DOGC núm. 7.227 de 17/10/2016).
Arbres monumentals[]
- Perelloner del Cisterer (perelloner, Pyrus spinosa; Prades)
- Alzina de la Viuda (Quercus ilex; Vandellòs)
- Eucaliptus Alt de Bernis (Eucalyptus camaldulensis; l'Aldea)
- Eucaliptus Gros de Bernis (Eucalyptus camaldulensis; l'Aldea)
- Om de Burjassénia (om, Ulmus minor; l'Aldea)
- Pi de Casserres (pi, Pinus sylvestris Alfara de Carles)
- Pi del Perillo (pi blanc, Pinus halepensis; Alfara de Carles)
- Roures dels Ullals I i II (Quercus faginea; Alfara de Carles)
- Teixos de l'Enclusa I i II (Taxus baccata; Alfara de Carles)
- Teixos de Marturi I, II (2 teixos, Taxus baccata; Roquetes)
- Nouer americà de Remolins (Carya illinoinensis; Tortosa)[2]
- Plàtan de Bítem (plàtan d'ombra, Platanus x hispanica; Bítem-Tortosa)
- Eucaliptus de Jesús (eucaliptus roig, Eucalyptus camaldulensis; Jesús-Tortosa)
- Àlber de la Descàrrega (àlber, Populus alba; Amposta)
- Baladre de Balada (baladre, Nerium oleander; Sant Jaume d'Enveja)
- Faig del Retaule (faig, Fagus sylvatica; la Sénia)
- Pi del Retaule (pi negre, Pinus nigra; la Sénia)
- Carrasca Grossa de Vallcanera (carrasca, Quercus ilex rotundifolia; la Sénia)
- Teix de la Coscollosa (Taxus baccata, la Sénia)
- Xop del Barri del Castell (Populus sp. hybr; barri del Castell, Ulldecona)
- Fargues de l'Arion I i II (2 oliveres fargues, Olea europaea; Ulldecona)
- Om del Parc (om, Ulmus minor; Cornudella de Montsant)
- Alzina del Mas de la Barba (alzina, Quercus ilex; Cornudella de Montsant)
- Surera del Mas de les Moreres (Quercus suber; Cornudella de Montsant)
- Teix de la Cova (teix, Taxus baccata; Margalef)
- Saüquer de Fontalba (saüc, Sambucus nigra; Ulldemolins)
- Pi de Montbrió (pi blanc, Pinus halepensis; Flix)
- Pi de Cal Pino (pi blanc, Pinus halepensis; la Palma d'Ebre)
- Mata de Darmós (mata, Pistacia lentiscus; Tivissa)
- Pi Camat (pi, Pinus nigra subsp. Salzmannii; Arnes)
- Lo Pi Ramut (pi negre, Pinus nigra; Arnes)
- Lo Pimpoll (pi negre, Pinus nigra; Arnes)
- Auró de Josepó (Acer opalus subsp. granatense; Horta de Sant Joan)
- Lo Parot (olivera, Olea europaea; Horta de Sant Joan)
- Pi de Balija (pi blanc, Pinus halepensis; Horta de Sant Joan)
- Pins del Collet de Fenassar I i II (Pinus nigra; Horta de Sant Joan)
- Pi de Maurí (Pinus halepensis; Horta de Sant Joan)
- Servera de Franxo (servera, Sorbus domestica; Horta de Sant Joan)
- Teix d'Engrilló (teix, Taxus baccata; Prat de Comte)
Arbres i arbredes d'interès local[]
Baix Ebre[]
- Acàcia de l'Era (Robinia pseudoacacia; 2.12.1998; Xerta)
Priorat[]
- Aubereda de Cabacés (data de la declaració: 7.4.2005; Cabacés)