L'aqüeducte de Santa Llúcia també conegut com aqüeducte de Morella o Séquia Reial és una infraestructura hidràulica d'estil gòtic[1] construïda entre els segles XIII i XIV.
Parts integrants[]
- Font de Vinatxos: és el punt de captació d'aigua de l'aqüífer, i que actualment és un abeurador per a bestiar.
- Túnels: trams enterrats composts per dues parets de maçoneria paral·leles, cobertes per una volta de mig canó, per l'interior del qual discorria l'aigua sobre una filera de canals de pedra tallada. No es conserven tots els trams.
- Arcs de Santa Llúcia: compost per dues sèries superposades d'arcs ogivals, té una longitud de 120 metres, un gruix d'1 metre i una alçada de 14,50 metres. Realitzats en carreus i maçoneria.
- Arcs de la Pedrera: compost per dues sèries superposades d'arcs (els del cos inferior són ogivals, i els del superior de mig punt), té una longitud de 140 metres, un gruix d'1 metre i una alçada de 13 metres. Realitzats en carreus i maçoneria.
- Cisterna: dipòsit de grans dimensions i façana monumental, sobre el que es troba la plaça Vella, que conserva el paviment medieval de pedra. De la façana de la cisterna surt un broc que vessava l'aigua als abeuradors, que es troben molt deteriorats.
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu les fotografies Morella a través d'un arc i el poble emmurallat i les ruïnes de l'aqüeducte fetes entre 1915 i 1930 per Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931); i també les fotografies que cap al 1927 va fer Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, 1875-1949) de l'aqüeducte i Morella: Dona i ruc baixant del castell de Morella - dues persones amb rucs camí del castell - travessant l'arc de l'aqüeducte - retrat de dues persones, una sobre un ruc, camí de Morella - el poble emmurallat de Morella des dels afores amb les ruïnes de l'aqüeducte i el castell de Morella a través d'un arc.