Antoni de Magrinyà i de Sunyer (Tarragona, 17/12/1837 – Gandesa, 29/12/1919) fou un polític.
Fill de dues famílies nobiliàries, els Magrinyà de Falset i els Sunyer de Gandesa; l'any 1821 Llorenç de Magrinyà i Jardí se casà amb Mariana de Sunyer i Anglès.
Antoni estudià a l'Institut de Tarragona i se llicencià en dret a la Universitat de Saragossa. S'establí a Tarragona com a advocat i des de 1859 fou membre de l'Associació Agrícola i de la Cambra Agrícola de Tarragona. Emparentat amb Estanislau Figueras i de Moragas, qui l'apropà a la política i al republicanisme unitari i centralista. Participà en la revolució de 1868 i fou escollit tinent d'alcalde de l'ajuntament de Tarragona. En 1869 fou jutge de primera instància de Reus, diputat a la Diputació de Tarragona pel districte de Falset (1871). També fou cap del Centre Republicà de Tarragona i president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (1874-1878 i 1885-1887). Entre 1893 i 1894 presidí la Diputació de Tarragona.