Ilercavònia
Advertisement

Antoni Romañà i Pujó (Barcelona, 21/03/1900 – Sant Cugat del Vallès, 12/10/1981) fou un matemàtic i astrònom jesuïta, gran impulsor de l'Observatori de l'Ebre.

El 1917 va ingressar a la Companyia de Jesús a Gandia i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i doctorà en Ciències Exactes, amb una tesi sobre Criteris d'existència d'òrbites tancades. Estudià Teologia a Innsbruck. El 1934, després d'una estada d'especialització a la Universitat de Viena, s'incorporà a l'Observatori de l'Ebre com a cap de les seccions de Magnetisme i Electricitat Terrestre i Atmosfèrica. Durant la Guerra Civil Espanyola, el 1937, s'hagué de traslladar a Barcelona i guanyar-se la vida impartint classes de Batxillerat. El 1938, davant l'avenç de l'exèrcit franquista, l'Observatori fou desmantellat i els aparells transportats a l'Empordà. Els danys foren irreparables.

Amb la mort de Lluís Rodés fou nomenat nou director. Hagué d'emprendre la tasca ingent de tornar a posar en funcionament les instal·lacions i fer front a les penalitats de la postguerra. Recomençar els estudis de les variacions ràpides del camp geomagnètic i les observacions solars. El 1950 va aconseguir un filtre de Lyot que permetia l'observació de part de l'espectre solar. El 1955 hom va inaugurar-hi el primer sondejador de la ionosfera a la península Ibèrica. El 1959, el primer radiotelescopi solar i un fotoheliògraf de Lyot que afegia al filtre la capacitat de la fotografia. A partir d'aquí, l'activitat a l'Observatori es multiplicà i Romañà hagué d'atendre múltiples compromisos.

Se mantingué en el càrrec de director de l'Observatori fins a 1971. Un importat carrer de Roquetes porta el seu nom (Pare Romañà).

Vegeu també[]

Enllaços externs[]

Advertisement