Antoni Casanova i Estorach

Antoni Salvador Casanova i Estorach (Tortosa, 9/8/1847 – París, 22/12/1896) va ser un pintor.

Germà de Manuel Casanova († Tarragona, VIII/1919), comandant d'infanteria, i de Rosa († 1922).

El seu estil que es pot emmarcar en el costumisme romàntic. Va conèixer l'èxit, però no va arribar a explotar totes les seues facultats, de la mateixa manera que li va ocórrer al seu contemporani Marià Fortuny.

Es va formar amb Claudio Lorenzale i Federico de Madrazo. Com Fortuny, Eduardo Zamacois Zabala o Eugenio Lucas Velázquez, Casanova es va moure en un pujant estil dintre de l'academicisme conservador, predominant a Europa, sent la seua tècnica més polida que la de Marià Fortuny.

Potser per condicionants de mercat es va especialitzar en formats petits, generalment temes historicistes i de folklore. Es va traslladar a París bastant jove; el seu gravat Andalouses, datat el 1877, va ser publicat allà.

Un altre dels temes predominants en aquest artista van ser les escenes de monjos, cardenals i altres eclesiàstics mirant picardiosament a dones joves, en un context de sàtira anticlerical.

Una plaça del barri tortosí de Remolins porta el seu nom.

Localització de l'obra

No és fàcil localitzar l'obra de Casanova, perquè atès el seu format se troba oculta sota l'anonimat de les col·leccions particulars, tant catalanes com estrangeres, que l'atresoren. Se'n poden mencionar algunes d'elles:

• El Museu del Prado té entre els fons del segle XIX un únic quadre: Sant Ferran, rei d'Espanya, donatn de manjar als pobres (París, 1886; 300 x 468 cm; catàleg P5611).
• El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) custodia dos obres: Joan de Fivaller reivindicant els furs de la ciutat (de Barcelona) davant de Ferran d'Antequera, malalt (1875, 137 x 182 cm; catàleg 10733, Palau Reial de Pedralbes de Barcelona) i Entrada del Rei Carles V al monestir de Yuste (1889, 432 x 650 cm; catàleg 10757, no exposat).
• El Meadows Museum de Dallas (Texas, EUA), que acull una de les col·leccions d'art espanyol més importants que existeixen fora d'Espanya, té entre els seus fons a Els favorits de la cort de Ferran VII (1887; 88,3 x 130,8 cm; cat. MM.65.12) i La boda (40,7 x 28,2 cm; cat. MM.87.01), un gravat sobre paper, i el Museu de Brooklyn, a Nova York, compta amb una altra pintura de l'any 1886: Monjo provant vi.
• El Museo Nacional de Bellas Artes (MNBA-Neuquén) poseeix una tela donació d'Àngel Roverano (L'aficionat; 50 x 42 cm).
• A l'Ajuntament de Tortosa es localitzen tres obres. Dos corresponen als retrats (1871; 195 x 135 cm) del pintor i orfebre Josep Masriera i Manovens (1841-1912) i al de Clotilde Rosés i Ricart, pares del pintor Josep Masriera i Rosés; van ser adquirits a un antiquari el 1978 i se troben a les escales d'accés al primer pis de la casa consistorial. La tercera obra és un gran quadre, Carlos V i Ticià (1878, 300 x 480 cm), i va ser cedit el juny de 2000 per la Generalitat de Catalunya, procedent del Palau Marc de Barcelona. Des del 1900 i fins al 1938 el Museu de Tortosa va acollir el llenç Els darrers moments de Felip II (1885; 400 x 600 cm), del qual se'n desconeix encara a dia d'avui la seua sort.
• La Reial Acadèmia Catalana de Belles Artes de Sant Jordi, a Barcelona, tenia al seu museu Els pares Mercedaris rescatant captius a Àfrica (1870; 101 x 131 cm). Amb esta obra Casanova va guanyar la pensió de la Diputació de Barcelona per a estudiar a Roma.

Finalment, es pot donar notícia que el llenç historicista El Rey Alfonso VIII arengando sus huestes antes de la batalla de las Navas de Tolosa, que havia estat propietat del comerciant Josep Vidal i Ribas, va ser subhastat el novembre de 1986 per 1.100.000 pessetes (1878, 124 x 178 cm), ignorant-se la seua ubicació.

Vegeu també

• Joaquim Anglès i Cañé, escultor.

Notes i referències

Bibliografia disponible:

• El pintor tortosí Antoni Casanova (1847-1896). Gerard Vergés i Príncep 1983. ISBN: 84-398-0377-X.
• Vegeu també l'article de Gerard Vergés publicat al setmanari La Veu de l'Ebre del 16/9/2011.