Ilercavònia
Advertisement

Antoni Añón i Cortiella (Xerta, 13/06/1825 – 1919),[1] de professió farmacèutic, va ser un il·lustre pròcer de la Renaixença.

Fill del farmacèutic Rafael Añón Ximeno, originari de Calaceit, i de Rosa Cortiella Giner. Estudià filosofia a Tortosa i farmàcia a Barcelona, llicenciant-se el 1853. A Xerta desenvolupà la major part de la seua vida la professió d'apotecari de la vila. L'any 1904 van declarar-lo fill predilecte per les seves nombroses aportacions culturals, científiques i històriques. Era un polifacètic perquè dominava igualment literatura, poesia o música.[2] De la seua obra i vida es desprèn que era tot un savi a l'estil de l'època i també un gran científic en botànica.

A la dècada de 1860 va ser fundador, junt amb el músic Enric Camó, d'una societat coral musical a Tortosa.

El 1892 va ser delegat a l'Assemblea de Manresa on s'elaboraren les conegudes Bases de Manresa, o Bases per la Constitució Regional de Catalunya.

Fou un entusiasta redactor del primer rotatiu escrit en català a la capital del Baix Ebre al tombant del segle, La Veu de Tortosa, a les pàgines del qual va publicar destacats estudis històrics sobre la comarca, i en el seu paper de proselitista catalanista va escriure nombrosos articles que reflectien els seus anhels de recuperació de la dignitat catalana. Seua és la frase: Catalanisme és la reivindicació de lo molt que ens van anar robant amb la insídia, el perjuri i la infàmia.

Entre alguns dels seus treballs històrics, trobem de l'any 1910 la publicació de: Dos documents comentats prou i de sobra interessants per a que siguen coneguts de tot xertolí. Aquest llibret conté dos importants documents relacionats amb la història de Xerta. Un es tracta de la fundació de la parròquia de Xerta el 1325, quan es va separar de la parròquia del Castell de Paüls i l'altre parla sobre els Reials Privilegis de les Aigües de Xerta, concedits pel rei Pere III el Cerimoniós el 1383.

També sabem que va col·laborar en el Diccionari català-valencià-balear que elaborà Antoni Maria Alcover aplegant els diferents dialectes de la llengua catalana, especialment en l'apartat de la varietat dialectal de les Terres de l'Ebre.

Pel que fa a la música, era molt entès. Sempre que Felip Pedrell visitava Tortosa anava a veure al farmacèutic, i amic, Anyon a Xerta i, segons Pedrell, d'aquelles visites sortia amb idees noves i aconseguides inspiracions. Fins i tot van arribar a compondre algunes peces conjuntament.

Al 1930 li van dedicar un carrer a Xerta que encara avui manté el seu nom. Hi ha també un retrat seu a la sala de plens de l'Ajuntament.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Recull la notícia de la seua mort El Restaurador de 22/7/1919.
  2. Correo de Tortosa de 12/2/1885.

Enllaços externs[]

Advertisement