| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Dades | |||||
 | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Vegueria • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Montsià Amposta | ||||
| Gentilici | Ampostí, ampostina | ||||
| Superfície (km²) | 138,31 | ||||
| Altitud | 8 m | ||||
| Població (hab.) (2024) • Densitat |
22.637 163,67 hab/km² | ||||
| Coordenades | 40.7123115° N, 0.579972° E | ||||
| Sistema polític Entitats de població |
|||||
| Web | |||||
Amposta és un municipi de la comarca del Montsià de la qual és la capital. Té 138,3 quilòmetres quadrats i 21 mil habitants (20.652 hab. l'1 de gener de l'any 2008 i 21.240 l'any 2009).
Geografia[]
La ciutat està situada al marge dret del riu Ebre, al límit entre la plataforma continental i el delta de l'Ebre; de fet, la part situada més a l'est de la ciutat es troba construïda sobre aiguamolls. El terme municipal, el més gran de la comarca del Montsià, limita al nord amb el riu Ebre, a l'est amb Sant Jaume d'Enveja i amb el mar Mediterrani, al sud també amb el mar i amb el de la Ràpita i a l'oest amb els de Freginals, Masdenverge i Tortosa.
Dins el terme estan inclosos els nuclis de Balada i el Poblenou del Delta i les urbanitzacions dels Eucaliptus i Favaret.
Història[]
Època antiga: ibers i romans[]
Hi ha alguns indicis arqueològics, entre els quals un poblat ibèric amb vuit sitges de gra a la zona del castell, i una necròpolis a l'Oriola que podrien evidenciar que Amposta s'assenta sobre l'antiga ciutat d'Ibera, la ciutat més important del territori dels Ilercavons, teoria recolzada per historiadors com Francesc Esteve, Adolf Schulten (1870-1960) i Bosch.
Durant la Segona Guerra Púnica, es va produir la batalla d'Ibera (215 aC) entre romans i cartaginesos, la ciutat, aliada d'aquests darrers, va ser destruïda pels romans, provocant la fugida dels seus habitants.
Sobre una terrasa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, els romans van establir-hi una posada de vigilància. D'aquest assentament derivaria el nucli modern de la ciutat. De fet el nom Amposta podria derivar del llatí ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu', tot i que aquesta denominació romana és conflictiva al món acadèmic, donat que sovint apareix també com Emposta. Els romans també es van establir en una vil·la als peus del turó de la torre de la Carrova.
Època medieval[]
Durant l'època musulmana, pel que sembla els àrabs van establir una important fortificació de vigilància del riu, sobre l'antic poblat ibèric.
El 1095 i el 1097, Ramon Berenguer III fracassa en l'intent d'apoderar-se d'Amposta, però això no obstant fa infeudació del terme d'Amposta al monestir de Sant Cugat l'any 1097, i després el 1098 es fa infeudació a favor d'Artal de Pallars amb la voluntat que hi construís un castell. L'any 1149 (el 1150 segons el calendari actual), Ramon Berenguer IV, fill de l'anterior, va fer la donació del castell d'Amposta i el seu terme a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, com a recompensa per la seva ajuda en la conquesta de la zona. Aquests convertiran la Castellania d'Amposta en el centre de les seves possessions a la Corona d'Aragó. El castellà d'Amposta serà a la vegada el representant del gran mestre de l'orde hospitaler a la Corona d'Aragó i davant el rei, com fou el cas de Joan II de Ribagorça.
Aquesta ordre religiosa i militar exercí un intens poder econòmic i polític sobre els pobles de l'Ebre. Durant dècades fou una zona inestable en ser frontera amb els musulmans i, el rei, per garantir l'annexió territorial, confià la defensa als hospitalers, amb el qual el poder i la influència reial fou minsa durant aquest període. De la mateixa manera tarda en produir-se un repoblament cristià a la regió.
L'any 1280 el rei canvia el castell d'Amposta als hospitalers per les viles d'Onda i Gallur (a l'actual província de Saragossa) i la ciutat torna a mans del rei, i ordena que la vila passi a regir-se pels usatges de Barcelona.
El 1461 comença la guerra civil catalana. Amposta pren partit pel fill del rei Joan II d'Aragó, Carles de Viana, i per aquest motiu el castell és posat a setge el 2 d'octubre de 1465, i no va ser fins vuit mesos després, el 21 de juny de 1466, que el castell no fou capturat per les tropes reials, comandades pel futur rei Ferran el Catòlic. Com a consequència de la destrucció del castell, Amposta desapareix com a punt estratègic militar.
Edat Moderna[]
L'edat Moderna és un període de decadència. Després de la destrucció del castell, la ciutat va ser saquejada i destruïda repetides vegades durant el segle XVI, a mans de pirates turcs i berberescs. Ja durant l'edat mitjana habia sofert atacs, però amb la protecció del castells eren infreqüents. Fins al segle XVII la població no es comença a recuperar al començar l'explotació econòmica i comercial del Delta i del port dels Alfacs.
Edat contemporània[]
Durant el segle XIX comença el creixement urbà i demogràfic de la ciutat. El 1860 s'acorda començar a cultivar la zona deltaica i plantar cultius d'arròs. El cultiu de l'arròs no va ser casual, sinó pel fet de ser una espècie que aguanta la intrusió salina i les innundacions que fan falta per esfonsar la capa de sal. Amposta també comptava amb diverses indústries com molins d'oli i d'arròs i de construcció aprofitant les matèries primeres del delta com la sosa i la canya.
Ja a principis del segle XX, amb el delta sanejat i dedicat al cultiu de l'arròs (abans el delta era insalubre i salvatge), Amposta comptava amb uns 4.000 habitants. El maig de l'any 1908, sent alcalde Joan Palau, la localitat obté el títol de ciutat i el seu creixement es comença a intensificar: construcció del pont penjant, les escoles públiques, la xarxa d'aigua, d'electricitat i d'enllumenat. Amposta a més a més serà escollida capital del Montsià, amb la implantació de la divisió comarcal de la Generalitat de Catalunya Republicana.
El creixement de la ciutat només va ser aturat per la Guerra Civil Espanyola, que com a consequència més important que va tenir sobre la ciutat va ser la destrucció el dia 10 de març de 1938 del pont penjant per l'aviació italiana al servei de l'exèrcit nacional. El dia 18 d'abril de 1938 la ciutat es ocupada per l'exèrcit insurrecte, comandat pel general García Valiño.
Però al final de la guerra, la ciutat va continuar amb el seu creixement, fins arribar als nostres dies, havent superat els 20.000 habitants i havent vist reconegut el seu pes al territori amb la ubicació de diverses delegacions de la Generalitat a les Terres de l'Ebre.
Economia[]
El principal sector de l'economia de la població era fins fa poc l'agricultura, sobretot el cultiu de l'arròs i el regadius i activitats relacionades amb aquestes com la maquinària.
Actualment l'economia es troba més diversificada. El sector agrícola continua existint, però la pèrdua de la rendibilitat i la mecanització del camp han fet reduir el nombre de persones ocupades. La Cambra Arrossera del Montsià és una de les principals empreses de la ciutat.
La indústria ha passat a ocupar un lloc més important en l'economia. La tradicional era la dels tallers de maquinària, la indústria paperera i l'alimentària però en els últims anys aquests sectors s'han desenvolupat enormement i apart han aparegut noves indústries com la del moble, la del metall i la construcció. La ciutat compta amb dos polígons: el Polígon industrial de Tosses i el Polígon Industrial de l'Oriola.
El sector terciari està força desenvolupat, i la ciutat és un centre important de serveis i nucli d'atracció comercial amb un creixent sector turístic relacionat amb el Delta, el parc natural i la costa de l'Ebre.
Arquitectura i art[]
- Edificis modernistes:
- A l'avinguda de la Ràpita trobem: l'antic Sindicat Agrari Catòlic (1920), la casa José Masià, la casa Morales-Talarn (1915) i també la casa Fàbregues[1] (1914; arq. Ricard Giralt)
- casa López Soler o del Notari
Edificis religiosos:
- Esglésies: L'església principal és l'Arxiprestal de l'Assumpció, que és va iniciar a mitjan segle XVIII, i no es va acabar fins un segle després. Altres esglésies són la de Sant Josep, al barri del Grau i la del Sagrat Cor al barri de Valletes.
- Ermites: L'ermita de la Mare de Déu del Montsià, de recent construcció, se troba situada en un turó petit sota el Montsianell i des d'on hi ha una gran vista panoràmica.
Museus:
- Museu del Montsià. Està situat a l'antic edifici de les escoles públiques (1912), al parc municipal. Conté diverses col·leccions permanents d'arqueologia, fauna i flora del Delta i etnologia. Disposa a més a més de sales per a exposicions temporals.
- Casa de Fusta. És un antic refugi de caçadors d'estil canadenc, pintat de verd, que conté una exposició sobre les llacunes i la fauna del Delta.
Localitats agermanades[]
- Saint Jean de la Ruelle, França (1985)
Vegeu també[]
Notes i referències[]
Enllaços externs[]
| editar | Municipis del Montsià | |
|---|---|---|
|
Alcanar | Amposta | Freginals | la Galera | Godall | Mas de Barberans | Masdenverge | la Ràpita | Sant Jaume d'Enveja | Santa Bàrbara | la Sénia | Ulldecona | ||