L'ametler, ametller, almetler o ameler (Prunus dulcis) és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les més evolucionades i nombrosa en espècies. És principalment cultivat per les ametles.
L'ametller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del segle XVIII uns missioners franciscans van plantar ametllers a regió californiana de San Diego.
Originari de l'Oest d'Àsia i nord-est d'Àfrica, avui en dia es troba a tota l'àrea mediterrània, prolongada fins a l'Iran, a Amèrica del nord (Califòrnia) i a l'extrem Orient. És un arbre que s'adapta bé a terrenys lleugers, secs i pedregosos, preferint el calcari, i viu en zones de clima tebi, amb estius càlids i secs i hiverns suaus amb escasses gelades. Per contra, li costa sobreviure en terres humides i impermeables i en ambients freds.
Òrgans vegetatius[]
Arrel: L'ametller té una rel axonomorfa amb un eix principal més desenvolupat que els laterals, en sistema radial, poc ramificada, ben aferrada al sòl i de color groc grisenc quan és jove.
Tronc: La tija és llenyosa i de ramificació simpòdica, és a dir, que del tronc principal en surten diferents branques divergents; és llisa, verda i marró quan és jove i escamosa i gris en l'arbre adult.
Fulla: Les seves fulles són simples, lanceolades, amb una base atenuada, un àpex acuminat i per tant, marcadament punxegut i els seus marges són lleugerament serrats; tenen una textura coriàcia, una nervadura pennada i són de color verd intens.
Fruit[]
El fruit de l'ametller és l'ametlla, és a dir, la llavor. Conté un 2,3% d'hidrats de carboni, un 5,7% d'aigua, un 15,2% de cel·lulosa, un 18,7% de proteïnes i un 58,1% de greixos. També és rica en vitamina B, D i minerals com el ferro, el magnesi, el calci, el fòsfor, el potassi i el zinc.
S'ha de tenir en compte que l'ametlla dolça conté sucres, i per tant els diabètics han de vigilar la quantitat d'ametlla que prenen.
El fruit de l'ametller és predominantment dolç però unes poques ametlles amargants es poden trobar en cada arbre. Hi ha però una variant anomenada amara les ametlles de la qual són amargues i tòxiques pel seu elevat contingut en heteròsids cianogenètics, és a dir, àcid cianhídric (un mil·ligram per ametlla).
| « | En vista de la escasa cosecha de almendras que este año hemos tenido en esta comarca, nos dicen de Benifallet y Tivisa que se venden a precios muy elevados, especialmente la clase mollar que se cotiza de 24 a 27 pesetesas la cuartera del país.
Las de clase llamada esperanza se venden de 17 a 19 pesetas cuartera según su calidad. |
» |
— Almendras; La Verdad de 03/10/1900 (pàgina 2). | ||
Vegeu també[]
|